En aquest RACOnet de la xarxa hi trobareu un espai on estem sensibilitzats i motivats en tot el que fa referència a la relació entre l'ésser humà i el seu entorn natural. En un desig de reconciliar-nos amb la Mare Natura, volem recuperar tots aquells sabors, coneixements, tradicions i vivències que han contribuït amb els segles a arribar a on som, a fer el que hem fet i hem après. Però sobretot amb la voluntat que tots aquests coneixements no caiguin en l'oblit.
DISSABTE MATÍ, 10.30 h SORTIDA BOTÀNICA familiar per conèixer i identificar la flora de la VALL DE LLÉMENA, centrant-nos en les HERBES MEDICINALS i les AROMÀTIQUES, que ens envolten. Aprendrem a distingir les REMEIERES, les ALIMENTÀRIES i les TÒXIQUES. La RECOL.LECCIÓ: quan, com i per què s'han de collir. Primeres nocions de com fer un HERBARI. Llegendes i tradicions de les herbes.
DISSABTE TARDA, 16.30 h Ens endinsarem en les propietats terapèutiques i gastronòmiques de les herbes remeieres. Amb plantes i fruites prepararem deliciosos LICORS CASOLANS pas a pas. Durant el sopar, es farà un tastet d'OLIS MACERATS. I per fer tirar avall, es degustaran els diferents LICORS CASOLANS.
DIUMENGE MATÍ, 10.30h - 12.30h Preparació d'olis macerats per aromatitzar plats i remeis casolans per cuidar-nos dia a dia. Algunes de les elaboracions que es prepararan al llarg del taller: licor de mel i menta, limoncello, oli macerat d'all i romaní, oli picant, infusions digestives, relaxants, refrescants, etc. El taller inclou el DOSSIER amb informació útil, receptes, bibliografia, etc.
PREUS (iva inclòs): Taller /pers: 35 € Sopar degustació: 20 € 1 nit amb esmorzar i taller / pers: 65 € 1 nit amb esmorzar, sopar degustació i taller / pers: 80 € 2 nits amb esmorzars i taller / pers: 110 € 2 nits amb esmorzars, sopars i taller / pers: 140 €
Places limitades (mínim 6 persones)
Per qualsevol dubte, informació o suggeriment no dubteu en contactar amb nosaltres per correu electrònic ( info@masiaforndelvidre.net Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la ) o als telèfons (972 190 354 / 696 020 724)
Se està preparant un documental d'alló més interessant i necessari EL PLAT O LA VIDA, la diferència entre omplir panxes i alimentar persones. Podeu veure el trailer en el enllaç i sobre tot podeu fer difussió i aportacions
PROPER TALLER: Divendres 09 de Desembre de 2011. Horari: 18 h. On: LA CENTRAL BIOLÒGICA COOPERATIVA. C/ Alfons X el Savi, 45-47 Mataró tel. 937414849 elraconatural@hotmail.com
Una bona, útil i ben senzilla solució per reciclar l’oli de la cuina que hem fet servir per la fregidora és convertir-lo en sabó. Aquest sabó és ideal per rentar roba, els plats, rentar-se les mans,... Amb aquest taller, a la vegada que recuperarem un costum ben arrelat antigament a moltes masies, aprendrem de forma senzilla, lúdica i participativa un pràctic recurs per reciclar aquell oli usat que, convertit en rebuig, no hem sabut donar-li sortida. A més, penseu que amb 1 litre d’oli ens poden sortir unes 12 pastilles de sabó ben maques, i que duren!
TEMARI DEL TALLER: Breu història del sabó - Ingredients – Procés pas a pas participatiu – Aditius naturals. Olis essencials, exfoliants,...- Dossier explicatiu - Tothom s'endurà el sabó elaborat en el taller. PLACES LIMITADES PREU: 35 euros MATERIAL QUE CAL PORTAR: Guants de goma, devantal, tuppers que tanquin bé.
L'obra de Plini recull la història o la llegenda d'un pintor coetani del cèlebre escultor Apel.les, anomenat Pausias de Sició, ardentment enamorat de la jove Glycere. Glycere era florista, una mestra en l'art d'elaborar guerlandes, rams i altres composicions florals destinats a ornamentar banquets, cerimònies i rituals. Tal era la bellesa de les seves obres que tenia enfervorit al pintor. Aquest, com a acte d'amor s'entregà a reproduir-les en pintura les composicions florals de les seva estimada. L'obra de Pausias es considera la precursora de les pintures de flors i natures mortes, font d'inspiació de posteriors artistes al llarg de tota la història de l'art.
El passat diumenge 19 de juny, a la petita vil.la de Vilarnadal (Girona) s'ha celebrat una bonica fira de productes naturals. Parades de pa, embotits, mel, herbes remeieres i artesania, entre moltes altres delícies omplien la plaça major. Entre les activitats programades, s'ha organitzat una sortida botànica pels voltants del poble per tal de donar a conèixer les herbes remeieres. Tots n'hem gaudit. Grans i petits hem intercanviat coneixements, fent petits descobriments i, pas a pas aprenent una mica més sobre les plantes medicinals que ens envolten.
Aquesta mata d'espígol de jardí bé mereix comentar-lo.
Els nens, molt atents a les explicacions, van pendre nota Els arbres també van ser protagonistes de la sortida.
Aprendre una tècnica senzilla basat en el massatge hindú i suèc.
Descubrir una forma diferent de comunicar-vos amb el vostre fill/a.
A través de l’observació, saber quin és el millor moment per poder donar massatge al vostre nadó, fill/filla.
Despertar l’instint natural que portem, fent-vos viure la maternitat i paternitat amb una visió diferent, amb més tranquil.litat, seguretat i respecte.
Dedicar-vos una estona agradable per gaudir de vosaltres mateixos, com a pares. Poder intercanviar experiències i anècdotes amb altres pares que participen del curs.
FITXA TÈCNICA:
Consta de 5 sessions d’ una durada de 90 minuts, una per setmana.
El material se us proporcionarà dins del curs: olis, informació sobre AEMI, llibres i revistes que poden ser del vostre interés, diferents maneres de poder introduir el massatge respectant l’etapa evolutiva de l’infant.
Vosaltres heu de portar tot el necessari per el vostre nadó: biberó, xumet, roba de recanvi... i una bona dosi d’amor i tendresa per transmetre al vostre fill/a.
Cal que vingueu amb roba còmode.
CURSOS DE MASSATGE INFANTIL PER A MARES-PARES I ELS SEUS NADONS
Quan arriba el nostre fill/a al món, ens envaieixen un munt de dubtes i preguntes. Les mares intuïm moltes vegades les respostes encara que “tot el món” se sent amb el dret de decidir “què cal fer”. El què tot pare-mare desitja, és que el seu nadó creixi sa i feliç Us proposo una experiència dolça i amorosa que facilitarà aquest creixement harmoniós amb el vostre petit/a. És una cosa tant senzilla com els massatges mimosos que els pares-mares podeu regalar als vostres fills/es. Us ajudarà a conèixer-vos millor, a trobar solucions a problemes com els còlics i gasos. L’ augment de pes, el plor que no entenem, la necessitat de contacte afectiu en els nadons, les hores dolentes, i altres temes que us preocupen, prendran una altra forma. Tindreu la possibilitat de poder establir contacte amb altres pares amb quí intercanviar experiències que us ajudaran en la tasca d’ educar al vostre fill/a.
El curs consta de 5 sessions de 1 hora i 30 minuts un cop per setmana. Grups reduits, màxim 4 families amb els seus nadons. I també a domicili. Cursos per a nens i nenes a partir dels 2 fins els 7 anys, on trobareu recursos per poder apropar-vos al vostre fill respectant el seu procés i aprofitant les diferents etapes que comporta el fer-se gran.
Cursos impartits per educadora infantil amb més de 25 anys d'experiència en formació de Massatge Infantil, membre de l’Associació Espanyola de Massatge Infantil (AEMI).
Quan s'està malalt, cal pendre aliments que de pas no siguin pesats, en ajudin a refer-nos. A casa, recordo que, quan era petita, la iaia Maria preparava una gran olla d'AIGUA DE PA I ARRÒS. Era la beguda indispensable i omnipresent durant la convalecència de qualsevol malaltia que et deixés la panxa regirada. El fet és que era molt reconfortant i de més ben passar que qualsevol xarop. Recepta de l'Àvia Remei:
Ingredients: Aigua 1 tasseta d'Arròs Marialluïsa 1 llesca de pa sec 1 pell de llimona.
Bullim en un pot l'arròs amb el pa i la pell de la llimona. Quan l'arròs estigui ben cuit, apagarem el foc i li tirarem la branqueta de marialluïsa. Ho tapem i ho deixarem infusionar tot junt. Després ho colarem. Es serveix aquesta aigua en substitució de l'aigua de beure durant tota la convalescència del malalt. És ideal pels nens.
Les plantes remeieres formen part de la nostra cultura popular des de temps ancestrals. Qui no ha tingut una àvia que feia servir farigola per curar un mal de panxa?...
Passejant pel camp descobrirem que estem rodejats de moltes herbes medicinals, però cal reconèixe-les i saber-ne fer un bon ús.
PROPER TALLER PEL MES DE JULIOL Diumennge 10. TALLER D'HERBES REMEIERES Punt de trobada: El Pou de Glaç de CANYAMARS (Dosrius), a les 10.30 h. del matí MATÍ: SORTIDA BOTÀNICA per conèixer les HERBES MEDICINALS del MARESME. Aprendrem a distingir les REMEIERES, les ALIMENTARIES i les TÒXIQUES. La RECOL.LECCIÓ: quan, com i per què. Primeres nocions de com fer un HERBARI.
Descans. Dinar per compte de cadascú.
TARDA: Sistemes d'ASSECATGE i CONSERVACIÓ. ÚSOS i PROPIETATS. Infusions, macerats, cataplasmes, xarops, etc...
Taller obert a grans i petits Un cop formalitzada la preinscripció, us enviarem la llista del material que haureu de portar.
Si volem ser originals, fugir de lo comercial, respectuosos amb la Natura i, sobretot, disfrutar a l'hora de buscar un regal, us proposem un taller pràctic on aprendrem a fer detalls únics, útils i estètics amb materials naturals del nostre entorn. Qui ho rebi no es mostrarà indiferent.
La tria d'un regal diu molt de nosaltres.
Pinyes d'espígol coixins aromàtics i antiinflamatòris Pomanders Poupurris Rams protectors
CALENDARI DELS PROPERS CURSOS:
JULIOL 2011 Diumenge 17, a les 5 de la tarda. Més informació: elraconatural@hotmail.com
Un cop formalitzada la preinscripció, us enviarem la llista del material que haureu de portar.
Preu: 35 euros
Durant aquest estiu, a partir que haguis fet 1 curs, si venen 2 persones recomanades per tú, t'obsequiarem amb un taller gratuït del mateix import o inferior.
Lloc: En aquesta ocasió, els tallers els farem a MATARÓ, a la cuina de la popular Àvia Remei.
Una bona, útil i ben senzilla solució per reciclar l’oli de la cuina que hem fet servir per la fregidora és convertir-lo en sabó. Aquest sabó és ideal per rentar roba, els plats, rentar-se les mans,...
Amb aquest taller, a la vegada que recuperarem un costum ben arrelat antigament a moltes masies, aprendrem un pràctic recurs per reciclar aquell oli usat que, convertit en rebuig, no hem sabut donar-li sortida.
A més, penseu que amb 1 litre d’oli ens poden sortir unes 12 pastilles de sabó ben maques, i que duren!
Temari del taller: Història del sabó - Ingredients bàsics per fabricar sabó – Tipus de sabons - Exercisi pràctic - Decoració
PREU: 35 euros.
LLOC: MATARÓ. En aquesta ocasió, els tallers els farem a MATARÓ, a la cuina de la popular Àvia Remei.
CALENDARI DE CURSOS DE FER SABÓ ARTESÀ.
JUNY 2011. Dissabte 11. A les 5 de la tarda. Dissabte 25. A les 11 del matí
JULIOL 2011. Diumenge 31. A les 11 del matí
Places limitades
Més informació: elraconatural@hotmail.com
Un cop formalitzada la inscripció, us enviarem la llista del material que haureu de portar.
Avui dia, estem saturats d'aliments transgènics, fàrmacs sintètics (amb els seus efectes secundaris) i detergents químics,.. Tot plegat genera un volum de residus exagerat, molts d'ells altament contaminants,...
Els remeis casolans poden ser una bona alternativa natural, ecològica i, a més, una forma de mantenir viva aquesta herència dels nostres grans que ens han llegat en el fer de cada dia.
Tanmateix, els hem d'entendre més enllà de la salut de les persones, a l'hora d'aplicar-los a la nostra vida quotidiana i el nostre entorn. Aquests remeis entesos com a recursos per trobar solucions amb eines simples i properes, Així doncs, en aquest taller veurem amb exemples pràctics i didàctics que els remeis casolans els podem fer servir en tots els àmbits de la nostra vida.
Salut Estètica Cuina Agricultura i jardí Llar Veterinària.
Si esteu interessats, envieu-nos un mail a elraconatural@hotmail.com i us informarem de les properes dates.
La cuina té la seva part d'alquímia. Amb ingredients bàsics de la cuina, com el vinagre, l'oli, la sal i el sucre podem obtenir veritables delicatessens.
Elaborarem xarops deliciosos per endolcir begudes i pastissos, vinagres ideals per amanides d'estiu, les herbes aromàtiques, olis macerats per aromatitzar molts plats i sals que donaran un toc molt personal a totes les nostres creacions.
XAROPS DE FRUITES VINAGRES DE MACERACIÓ i DE FERMENTACIÓ OLI D'HERBES SAL ESPECIADA
Temari del taller: Què és un xarop – Ingredients – Elaboració - Usos terapèutics i usos culinaris. Què és un vinagre – Què són els vinagres de maceració – Elaboració – Usos terapèutics i usos culinaris, Tipus d'oli – Què són els olis de maceració – Elaboració – Usos terapèutics i usos culinaris. Tipus de sals – Convertim la sal en un espècia.
PREU: 35 euros.
LLOC: MATARÓ. En aquesta ocasió, els tallers els farem a MATARÓ, a la cuina de la popular Àvia Remei.
CALENDARI DE CURSOS DE XAROPS, OLIS, SALS I VINAGRES.
JUNY 2011. Dissabte 18, A les 5 de la tarda.
JULIOL 2011. Diumengee 31, A les 5 de la tarda.
Places limitades
Més informació: elraconatural@hotmail.com
Un cop formalitzada la inscripció, us enviarem la llista del material que haureu de portar.
El propòsit d’aquest TALLER és donar a conèixer algunes d’aquelles receptes de macerats d’aiguardents que en els monestirs i a pagès s’han fet “de tota la vida”.
Molts d’aquests licors tenen una base medicinal com ara els vins aperitius i els estomacals, per ajudar a pair. Alguns d’ells fins i tot es remunten a l’Edat Mitja.
Es tracta de receptes d’elaboració senzilla que enriquiran els nostres coneixements de cuina. Amb ingredients molt propers i amb un xic de paciència aconseguirem tot un ventall de licors saludables i deliciosos, sempre presos amb mesura, es clar.
El llistat de licors pot variar en funció de la temporada: RATAFIA - HIDROMEL - VI DE NOUS - LIMONCELLO - LICORS DE FRUITES - ESTOMACALS - APERITIUS - AFRODISÍACS, etc...
TEMARI: Fonaments d'un licor – Estris – Procés bàsic d'elaboració – Història – Propietats medicinals – Dites populars – Bibliografia.
PREU: 35 euros.
LLOC: MATARÓ. En aquesta ocasió, els tallers els farem a MATARÓ, a la cuina de la popular Àvia Remei.
CALENDARI DE CURSOS DE LICORS CASOLANS.
JUNY 2011. Dissabte 11. A les 11 del matí. LA RATAFIA I ALTRES LICORS D'HERBES. Dissabte 18. A les 11 del matí. ELS LICORS DE FRUITES.
JULIOL 2011. Diumenge 17. A les 11 del matí. LA RATAFIA I ALTRES LICORS D'HERBES.
Places limitades
Més informació: elraconatural@hotmail.com
Un cop formalitzada la inscripció, us enviarem la llista del material que haureu de portar.
REMEIERS I REMEIERES: Trobada 2011: "Primera trobada Catalana d'intercanvi de coneixements de remeieres i remeiers. Primera trobada Catalana d'intercanvi de coneixements de remeieres i remeiers.
El dissabte 4 de Juny del 2011, dins la setmana d'ecologia de l'Ajuntament de Girona, a les Ribes del Ter ( Fontajau ), fem la trobada de remeieres i remeiers, pública i gratuïta, adreçada a totes les edats i a les persones que vulguin aprendre a fer els seus propis remeis casolans.
Aquesta jornada començarà a les 10 hores i acabarà cap a les 16 hores. Com és habitual, des de les primeres jornades organitzades a Girona al 2008, hi haurà al voltant de 40 remeieres i remeiers vinguts d'arreu Catalunya que ens ensenyaran a elaborar remeis sencills i de gran utilitat en el dia a dia de les nostres llars i de les nostres comunitats.
Hi haurà un petit taller per mainada que serà portat pel Cau de les Marietes de d'Alt Empordà. També podrem assistir a les xerrades on es feran presentacions de llibres, llibrets i esperiències interessants en el món dels remeis populars. Hi hauran taules amb remeis no solsament de Catalunya sino del món ( Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica ). Dinarem tots plegats al voltant d'una paella vegetariana i acabarem la diada amb l'assamblea en forma de cloenda.
Tota aquesta activitat serà recollida en forma de reportatge i tots els remeis seran exposats en el blog de remeieres i remeiers.
Deixarem en remull dues figues seques tota la nit i ens les menjarem al matí en dejú, juntament amb l'aigua. Si això ho fem durant uns quans dies, arribarem a regular el trànsit intestinal.
Remeis per la DIARREA
Diuen que la fibra soluble de la poma és més efectiva quan la poma està bullida. En cas de diarrea, convé menjar pomes bullides. No cal afegir-li sucre ja que cuita la poma augmenta en dolçor.
Bullir arròs amb pastanaga.
Remei per MENJAR EQUILIBRAT
Les llegums aporten proteïnes i les bledes aporten minerals i vitamines. D’altra banda es complementen en que les bledes faciliten la digestió de les proteïnes de les llegums evitant així les flatulències.
Remeis per a l' ANÈMIA
Barrejar el suc de tres taronges i tres pastanagues liquades amb una cullerada de mel i el rovell d’un ou. Beure aquest batut cada dia en dejú.
Liquar remolatxa vermella, poma i pastanaga.
Remei per a l'INSOMNI
Prendre per sopar arròs ben caldós bullit amb molta ceba i una mica de farigola.
Qui havia de dir que la romaguera, herba espinosa que esgarrapa però que ens regala els mesos de tardor les dolçes mores inspiraria cançons de copla cantades com mai per la Faraona. Olé
Les virtuts de la Camamilla són molt valorades a tot arreu on creix. Prova d'això ho tenim en el següent conte argentí:
Fa molt, molt de temps, en un poblat Mapuche un puma terrible tenia atemorits a tots els seus habitants. Tots tenien por de la bestia, i no s'atrevien a allunyar-se de les cases per anar a buscar menjar. Per les nits, tancats a pany i clau, sentien els grunyits i els pasos prop d'ells. Anaven passant els dies, i els nens van acabar posant-se malalts. No poder dormir i no poder menjar bé, els provocava molts mals de panxa. Una mare, molt preocupada perquè la seva filleta estava cada dia més greu, s'armà de valor per poder foragitar el puma d'una vegada. Es vestí amb una llarga túnica blanca, es posà els collarets més grans i més vistosos que tenia i es lligà al front una cinta d'un groc ben llempant. Quan fou de nit, només acompanyada de la llum de la lluna, la dona sortí i s'encaminà cap a un prat. I allà, a camp obert esperà al puma. No trigà gaire en sentir-lo arribar. Les seves robes, sota claror de la lluna el cridaren l'atenció. Començà a perseguir-la. Ella, lleugera, conduí a l'animal el més lluny possible. Esgotada per la carrera, s'agenollà i, aixecant els braços agraí als déus el haver pogut posar fora de perill a la seva gent. Els déus, veient el gran sacrifici d'aquella mare, en el moment que el puma es llençava sobre d'ella, la van convertir en una planta medicinal de flors blanques i grogues. A la vegada, li parlaren en somnis al chaman de la tribu. L'endemà, aquest anà a buscar la planta per poder fer un beuratge amb el que es van curar tots els nens. Aquella planta és la Camamilla.
Fer iogurts ben sans i naturals és més senzill del que us penseu. No necessiteu pas iogurtera ni cap estri sofisticat.
Iogurts naturals
Ingredients: 1 litre de llet fresca. 1 iogurt natural. Si pot ser d'aquests que venen més artesans, millor. 2 cullerades de llet en pols
Posarem a escalfar el forn de la cuina a 45ºC. En un pot posarem la llet a escalfar a uns 40 – 42ºC, i quan hi arribi, la retirarem del foc. Afegim la llet en pols i ho barrejarem bé. Seguidament li barrejarem el iogurt. A part, preparem una safata fonda del forn amb dos dits d'aigua calenta. Traspassem el preparat de llet a vasets individuals i els posarem dins la safata amb l'aigua. Un cop tots els envasos plens, introduirem la safata dins del forn (apagat). Així ho deixarem de 4 a 12 hores. És molt pràctic fer-ho al vespre. Quan t'aixeques ja tens els iogurts fets. Un cop llestos, els guardarem a la nevera.
Iogurts amb sabors
Un cop tinguem la llet temperada, li afegirem trossets de fruita, melmelada o xocolata desfeta, mel,... i procedirem de la mateixa manera com ho he explicat abans.
Hiroshima, 6 d'agost de 1945. Després d'una encegadora llum mortal no queda res. La primera bomba atòmica de la història acaba de caure sobre la ciutat, passant de la vida a la mort en un instant. A un quilòmetre del punt zero, el temple Housenbou tot està arrassat. El ginkgo centenari del jardí ha quedat calcinat com tota la resta. Passa un any. La ciutat no s'ha recuperat encara de la tragèdia. Però, per sorpresa de tots, passa el miracle: el ginkgo del temple ha brotat. De la soca carbonitzada despunta tímidament un petit brot verd que és com una explosió de vida desafiant. Avui, el temple de Housenbou torna a estar en peu, reconstruït. I al seu davant, com un símbol de resistència i longevitat està Hosen-Ji, el ginkgo que va sobreviure.
El ginkgo (Ginkgo biloba, L.), fòssil vivent, testimoni d'una època passada de fa cents de mil.lions d'anys, quan l'atmòsfera terrestre tenia una composició molt més rica en oxígen, aquest arbre va desenvolupar un sistema de defensa contra l'oxidació. Es creu que això va ser el que el va salvar de la radiació.
Avui, com fa milers d'anys, el ginkgo és molt apreciat per les seves propietats medicinals. Actúa sobre el sistema circulatori perifèric, com són els capil.lars. Un remei provat, per exemple, és fer banys amb una infusió de les fulles per alleugerir els penellons de mans i peus.
També ha estat font d'inspiració en la literatura i en l'art. Aquí mostro el poema manuscrit que Goethe va dedicar a la seva amant Marianne von Willemer, el 1815.
Extracte de 9a. Trobada d'intercanvi professional alternatiu a Bhurana (29/10/2010)
Quan tenim un problema de salut, estem malalts o hem sofert un accident, per norma general anem al metge, a la farmàcia, o a l'herbolari. Així mateix, quan tenim un netejar casa nostra anem al super a buscar un producte netejador a escollir entre un ampli ventall de marques. No fa ni cent anys que aquesta opció a escollir no existía, si bé per a la inmensa majoria de la gent.
Què feia abans la gent per curar-se, cuidar-se o tenir cura de la llar? Els recursos els prenia del seu voltant. Ingredients casolans i quotidians que per tradició, assaig, error, convicció o fe sabien que funcionaven.
Existeixen tota una sèrie de remeis tradicionals que s'han anat practicant en les nostres cases des de l'època de les nostres àvies però que encara segueixen vigents.
Avui dia, estem saturats d'aliments transgènic, fàrmacs sintètics (efectes secundaris) i detergents químics,.. generem un volum de residus mi vist, molts d'ells altament contaminants,...
Els remeis casolans poden ser una bona alternativa natural, ecològica i, ademés, una forma de mantenir viva aquesta herència dels nostres grans que ens han llegat en el fer de cada dia.
Els remeis casolans els hem estès més enllà de la salut de les persones, i els hem aplicat a la nostra vida quotidiana i el nostre entorn. Aquests remeis entesos com a recursos per trobar solucions amb eines simples i properes, s’han convertit en un ventall de recursos. Així els remeis casolans els fem servir en tots els àmbits de la nostra vida: Salut Estètica Cuina Agricultura i jardí Llar Veterinària. ... Molts d’ells com a complement o fins i tot com alternativa a la nostra mentalitat consumista de que es pot comprar un producte per a qualsevol necessitat.
SALUT. ALIMENTS. L'alimentació condiciona de ple la nostra salut. Si mengem sa estarem més sans. Els aliments tenen propietats particulars que poden modificar la nostra salut. Si coneguem els efectes que produeix en el nostre organisme un determinat aliment, podrem aconseguir efectes saludables a curt, mitjà i llarg termini.
FRUITES COLL IRRITAT Preparar una infusió de farigola. Afegir-li suc de llimona i una culleradeta de mel. Se'n pot fer gàrgares o pendre-ho calent.
COIXÍ ANTIINFLAMATORI Recollirem tots els pinyols de cireres que poguem quan sigui la temporada. Ben nets i secs els posarem dins d'un coixí allargat de cotó. L'escalfarem en el microones o en el radiador i ens el posarem en la part del cos adolorit. Els pinyols de cirera retenen molt bé l'escalfor.
POSTRE DIGESTIU La papaia conté un enzim, la papaïna, la qual facilita la digestió d'àpats forts.
VERDURES I HORTALISSES
DOLOR D'OÏDA Macerar uns grans d'all tallats petits en oli d'oliva durant uns novena. Aplicar 1-2 gotes en l'oïda adolorida. En cas d'urgència, es pot posar l'all tallat en una paella amb oli tebi, que no arribi a fregir. Deixar refredar i aplicar-ho de la mateixa manera.
DIETA DEPURATIVA Menjar espàrrecs bullits. No valen els de llauna. Són molt diurètics.
SUC REVITALITZANT Liquar remolatxa vermella, poma i pastanaga.
CUIDAR LA PRÒSTATA Un bon preventiu per a la pròstata és menjar diàriament llavors crues de carabassa.
ESTÈTICA
MASCARETA PER A LA PELL SECA Prenem la polpa de l'alvocat i l'aixafarem fins deixar-la feta una crema fina. Ens l'aplicarem a la cara durant uns 15 minuts. La vitamina E de l'alvocat (greixos poliinsaturats) actuen com a antioxidants. Ens hidratarà i suavitzarà la pell de forma extraordinària.
AFTER SUN i CREMADES Emulsionar amb la batedora elèctrica a baixa velocitat oli de pericó amb polpa d'aloe vera.
ULLS CANSATS Aplicar rodanxes de cogombre en els ulls.
CUINAR AMB HERBES
CUINAR LLEGUMS Afegir en l'aigua de bullir les llegums un grapat de llavors de fonoll. Menjar les llegums juntament amb fonoll, facilitarem que siguin menys flatulentes.
SAL D'HERBES En un bol hi posem sal. Li barrejarem diferents herbes: farigola, romaní (poc), sajolida, orenga, … També li podem posar una mica de pebre negre, curry, cúrcuma,... Ha de quedar una mescla aprox. 50% sal + 50% herbes. Quan salem els aliments, a la vegada que li donarem un toc molt gustós, li aportarem molta menys sal (que no trobarem a faltar), fet que la nostra tensió arterial ho agraïrà.
LICORS D'HERBES Els licors d'herbes no són res més que fòrmules medicinals. N'hi ha per obrir la gana (aperitius), per ajudar a fer la digestió (digestius), entre d'altres.
LICOR DE CARXOFA (aperitiu) 1 quilo de tiges i fulles de carxofa 1 litre d'aiguardent 1 litre d'aigua 750 gr. de sucre
Agafarem les tiges i les fulles de carxofes ben netes i les tallarem petites. Les posarem a macerar en l'aiguardent durant unes 3 setmanes. Passat aquest temps, prepararem un xarop amb l'aigua i el sucre. Un cop fred l'afegirem en l'aiguardent colat. S'embotella i es deixa reposar un mes abans de prendre.
AGRICULTURA I JARDÍ
JARDÍ PRECIÓS EN TEMPS DE SEQUERA No llençeu mai l'aigua de bullir la verdura. Si no es vol aprofitar per fer una sopa, millor deixeu-la refredar i guardeu-la per regar les plantes. A la vegada que les regueu, les adobeu amb sals minerals i vitamines. Els vostres geranis us ho agrairan amb una bona florida.
CONTRA EL PULGÓ Ruixar les plantes amb infusió freda d'ortiga i all.
LLAR
NETEJAR MOBLES Barrejar a parts iguals oli de llinosa i vinagre juntament amb un rajolí d'aiguarras. Tot en un pot de vidre amb tapa per poder-lo emulsionar bé. Neteja el vernís dels mobles de greix i brutícia acumulada, a la vegada que nudreix la fusta.
HUMITEJAR L'AMBIENT Res millor que posar damunt del radiador un bol amb aigua. Si a aquesta aigua li tireu unes gotes d'olis essencials, a la vegada ambientareu l'estança. També ho podeu fer amb infusió d'eucaliptus.
NETEJAR JOIES Dissoldre una cullerada de bicarbonat sòdic en aigua i submergiu les joies. Passats uns minuts, les raspalleu amb un raspall de dents vell. Ben esbendides us quedaran molt brillants.
ALLARGAR LA VIDA A LES CASSOLES DE TERRA Si la cassola s'ha esquerdat una mica, cal fregar-li un all.
MOURE MOBLES PESANTS Talleu una patata en rodanxes gruixudes. Poseu una rodanxa sota de cada pota. Sorprenentment podreu moure el moble, gairebé amb un dit.
VETERINÀRIA
EXTREURE PAPARRES
Si al vostre gos se li ha enganxat una paparra, mai s'ha d'arrencar. Li tireu una gota d'oli perquè quedi ben impregnada. Al cap de poc, la paparra es desenganxarà.
Més informació de les nostres activitats a: http://wwwagoramarta.blogspot.com/
Poques plantes trobem que tinguin tants referents màgics com és el cas de la Falguera. De tots és sabut que la falguera és una planta que es reprodueix per espores, per tant no floreix. Aquest fet, conegut des de sempre, va estimular la imaginació popular fins a configurar el mite de “la flor impossible”, una flor carregada de màgia i poders sobrenaturals només a l'avast de bruixes i fetilleres. Qui poseía aquest preuat do de la Natura, tenia en les seves mans un gran poder. Aquesta mítica flor de la falguera floria i granava només la Nit de Sant Joan, entre la primera i l'última campanada. Per tant, només els iniciats en les arts ocultes coneixien el ritual per a la recol.lecció d'aquesta màgica llavor. Entre els poders atribuïts trobem el de l'invisibilitat pels amants. Aquesta i altres virtuts es troben reflexades en moltes tradicions arreu d'Europa. Tenim per exemple a Alemanya, durant la Nit de Walpurgis, per cap d'any, en la qual les bruixes l'usaven per fer-se invisibles i poder actuar amb impunitat. El gran Shakespeare també anomena les seves dots en la seva obra Enric IV.
Hi havia una vegada set bruixetes escampades pel món. Cadascuna tenia un anhel, un desig i un sentiment. Amb aquests ingredients fabricaven pocions màgiques que no sempre els funcionava però les ajudava a volar cada dia una mica més amunt. Un dia, una de les bruixetes va decidir buscar un lloc màgic on reunir-se amb les altres per reforçar aquests anhels, desitjos i sentiments i construir quelcom més profunt. D'aquesta manera, es van trobar totes set en un paratge ple de llum i durant tres dies van riure, plorar, cantar, ballar, parlar, es van abraçar, es van consolar, es van sincerar i es van estimar com mai ho havien fet abans. I una tarda, a la caiguda del sol, en el bosc màgic, es van agafar de les mans, van tancar els ulls i van somriure. A partir d'aquell dia, ja no van sentir-se mai més soles. Des de llavors, encara que estiguin a mil quilòmetres de distància, amb els seus anhels, els seus desitjos i els seus sentiments segueixen fabricant pocions màgiques que ara sí funcionen, i brillen amb la força de la Dona Salvatge. I si et fixes bé, en les nits de lluna plena, les libèlules volen de nit, se sent cantar l'aire, riure els arbres, la lluna té un posat serè i les flors, les més petites, desprenen aromes dolces de colors. Hi havia una vegada set bruixetes: la de la mirada serena, la de la veu cristallina, la de les mans de llum, la guaridora de l'esperit, la de l'alegria fresca, la de la clarividència i la dels mil colors. Totes set ara són una.
Les petjades que queden dins del cor, aquestes d'amistats sinceres, són les que ajuden a tancar les ferides que porta el camí de la vida.
Avui faré una excepció. Buscant més llegendes sobre plantes i herbes m'ha caigut a les mans aquest curmetratge. No té res a veure amb plantes a no ser que la protagonista té nom de flor, o de color. Tots els qui em coneixeu podreu entendre perquè avui i aquí l'he penjat. Els qui no, escolteu-lo amb atenció perquè per si mateix ja val la pena.
El gran arquitecte romà Vitrubi ens ha deixat a manera de llegenda l'orígen mític del capitell corinti.
Explica la llegenda que a la ciutat grega de Corint, una jove molt estimada va morir. Un cop enterrada, la seva dida la plorava amargament damunt la seva tomba. Com a homenatge va dipositar als peus de la tomba el cistell on la donzella guardava els seus estris de brodar i el va cobrir amb una petita llosa de marbre. Gea, la deesa Mare, commoguda per la desesperació de la dona, va fer créixer al vostant del cistell un acant per protegir el seu record. Poc a poc, els brots de la planta van anar abraçant el cistell cobrint-lo amb les seves fulles sinuoses. Així, al tocar els quatre angles de la llosa, les tiges s'enrotllaren en si mateixes a la vegada que creixí una palmeta florida entre elles.
Un dia, l'escultor Kallimalhos va passar prop d'allà i contemplà encuriosit el cistell envoltat pel fullam. Meravellat per la forma que havia pres el conjunt, diu la llegenda que el va inspirà en la creació del capitell corinti.
En el Llibre IV, capítol I del llibre De Architectura, Vitrubi ens descriu els tres ordres clàssics. L'Ordre Dòric simbolitza la nuesa i la proporció del cos masculí; el Jònic, en canvi, simbolitza les proporcions femenines. Finalment, l'Ordre Corinti escenifica la delicadesa d'una donzella.
Avui us vull presentar una petita joia de la literatura medieval del segle XIV:
FLORES DEL TESORO DE LA BELLEZA Tratado de muchas medicinas o curiosidades de las mujeres de Manuel Dies de Calatayud majordom del rei Alfons el Magnànim. José J. de Olañeta, Editor col.lecció MEDIEVALIA 4a. edició 2001
És un recull de fòrmules per a l'elaboració de cosmètics i remeis per a les dones. Com diu el pròleg, en aquest llibre trobem recollits molts dels coneixements de la medicina popular que han begut de les fonts de la medicina clàssica i àrab que eren d'ús corrent entre les dones de l'època. Aquí es fusiona tots els coneixements de bellesa, higiene, salut i sexe, mostrant el prototip ideal de bellesa de la dona medieval. Com a mostra d'aquest receptari, he triat unes receptes prou curioses, però, personalment us ho dic: millor ni provar-les de fer.
Capítulo X PARA TEÑIR LOS CABELLOS DE RUBIO TAL QUE PAREZCAN DE ORO
Convertid en ceniza y luego en lejía tallos de hiedra blanca descortezada. Y lavaos con esta lejía la cabeza dos veces por semana. Y al cabo de dos meses se habrá convertido el cabello en soberanamente bello. Pero el cabello tiene que secarse por sí solo y, si se puede hacer, al sol.
Capítulo XLVIII PARA LA MUJER QUE QUIERA ESTRECHAR LA NATURA
Tomad la cantidad que os llene una mano de mirra fresca, y siete agallas y cal, y ponedlo a hervir en agua todo junto; con ese agua lavaos la natura y parecerá que sea la de una doncella.
Capítulo LXIII PARA TODO TIPO DE CATARATAS DE OJOS
Para la persona que tenga cataratas en los ojos, coge anémonas y semillas de rábano, una libra de cada; cuatro onzas de amoníaco; todo polvorizado, mézclalo con bálsamo. Y con esto úntate los ojos por la mañana y por la tarde y sin duda sanarás. Para lo mismo, para las cataratas de ojos: la persona que tenga cataratas en los ojos sanará, si se pone en la mácula una mezcla hecha de heces y hiel de cuervo y miel.
Diuen que era un rei malalt de les cames, ni els metges més doctes no hi troben remei, els gemecs arriben als camps i a les places, els savis s'apleguen anit en consell.
D'entre tots s'aixeca un pobre herbolari. Diu que té el secret de curar aquell mal: que qualcú parteixi serà necessari cercar l'estranya flor romanial.
Tres fills que té el rei han partit tot d'una. Son pare els promet -potser no ho creureu-: que aquell que un bon dia porti la fortuna, d'ençà d'aquell dia seà son hereu.
En tocar migdia, prop d'un encreuat, empren cadascun el propi camí; quan es despedien tots tres han pactat que, passat un any, tornaran aquí.
En Bernadet xiula, compareix una àguila disposada a fer tot quant ell voldrà. Ell l'havia treta dels fons d'una gàbia, car més s'estimava veure-la volar.
Cavalca a l'esquena i agafa'm les ales. Remuntà les boires, saltaren la mar. Enmig de les ones, agrestes i blaves, perdut i salvatge, s'alçava un penyal.
A dins una escletxa, oberta en la roca, la flor venturosa s'oculta del sol, la mà no hi arriba, ai, quasi la toca, si els dits li creixien, la prendria al vol.
-Talla'm una cama, perllonga la mà; colliràs tres flors en un sol ramell, et serviràs d'una, que subjectarà la cama trencada d'aquest pobre ocell.
Passaren els dies del temps que fixaren. El germà major volia la flor: ses mans envejoses, ai, que l'ofegaren,i en un arenal enterrà el seu cor.
Son pare va fer-lo hereu de l'imperi: li posà la capa de vellut vermell, mentre al germà mort, en son captiveri, talment una canya li creix un cabell.
Passava un pastor, va fer-ne un flabiol, la veu com de flauta començà a sonar. la gent escoltava el plany, que en un volarribà a l'oïda del propi germà:
-Pastor, el bon pastor, tu em toques i no em fas mal. M'enterraren dins l'arena per la flor romanial.
Son pare va entendre la veu que cantava -ningú se'n recorda, amb tant de sarau-. El pastor insistia, la cançó tornava i esfereïa la gent de palau:
-Germà, el mal germà, tu em toques i em fas mal. M'enterrares dins l'arena per la flor romanial.
De pressa acudiren on era enterrat: la flor que guardava li tornà la vida. La festa es va estendre pel bosc i pel prat i els carrers s'ompliren de murtra florida.
Versionada per: Gabriel Janer Manila i Feliu Gasull
De l'alfàbrega se n'ha parlat molt i se li han atribuït moltes virtuts i propietats, entre les quals estan les màgiques i afrodisíaques. En el llibre el DECAMERON, de Giovanni Boccaccio trobem una trista història on l'alfàbrega pren protagonisme. La jove Lisabetta de Messina, germana de tres rics mercaders, s'enamora del jove aprenent Lorenzo de Pisa. El seu amor el porten en secret ja que els germans desaproven aquesta relació. Una nit, el seu amor és descobert. En venjança i per salvar l'honor familiar, d'amagat d'ella, assessinen a Lorenzo. Passen els dies i Lisabetta anyora el seu amor, el busca però ningú sap donar-li raons de la seva absència. Una nit, Lorenzo se li presenta en somnis i li revel.la el seu tràgic fi i el lloc on està enterrat. Desesperada, Lisabetta va al lloc indicat i descobreix el cadàver enterrat del que se li emporta el cap, enterrant-lo dins d'un test on hi planta una alfàbrega. Els germans no entenen les raons per la que la seva germana està obsessionada per aquesta planta, de la qual no se'n separa ni de nit ni de dia. Amoïnats, una nit li prenen el test i arrenquen l'alfàbrega, descobrint el cap de Lorenzo ocult entre les arrels. Lisabetta mor d'anyorança i de pena.
Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que li van venir ganes d'anar a veure el forat d'on surt el sol, que és allí on comença el món. I heus ací que camina que caminaràs, el cargol va arrossegar-se set dies i set nits sense parar ni deturar-se per res, tot adalerat per arribar com més aviat millor allí on comença el món, per veure el forat d'on surt el sol. I heu de saber i entendre i d'entendre i saber que, al cap i set dies i set nits d'arrossegar-se per terra sense parar ni deturar-se per res, se sentí tot adolorit de panxa i sense esma ni delit per seguir més endavant i va creure que el millor que podia fer era buscar una herbeta de poliol per fer-se unes sopetes que li fessin passar el mal de ventre. Se'n va anar al bosc, va buscar l'herbeta i estira que estiraràs, de cap manera la pogué fer seguir. I entre aquestes va passar l'escarabat, que quan el va veure tan enfeinat li va dir: - Què fas aquí, cargol? - Vull arrencar aquesta herbeta de poliol, que he agafat mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol. - Veig que tot sol no pots, ja t'ajudaré. L'escarabat es va agafar al darrera del cargol i estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar la granota que anava a missa tot xino xano, i en veure aquell parell tan enfeinats els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem el cargol a arrencar l'herba a arrencar l'herba. Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure, anant a veure, ha agafat un mal de ventre anant a veure d'on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré. I la granota es va agafar darrera de l'escarabat, i la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs i l'herbeta de poliol no s'arrencava. I heus aquí que entre aquestes va passar l'esquirol, que anava a fira, i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els preguntà: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem el cargol a arrencar l'herba a arrencar l'herba. Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure, anant a veure, ha agafat un mal de ventre anant a veure d'on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré. I l'esquirol es va agafar darrera de la granota i l'esquirol estirava la granota, i la granota estirava l'escarbat, i l'escarbat estirava el cargol i estira que estiraràs i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I vet aquí que aleshores va passar un conill que anava a dinar i quan els va veure tan atrafegats es va deturar, i els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem el cargol a arrencar l'herba a arrencar l'herba. Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure, anant a veure, ha agafat un mal de ventre anant a veure d'on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré. I el conill es va agafar a la cua de l'esquirol, i el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar el gat, que anava a festa major i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem el cargol a arrencar l'herba a arrencar l'herba. Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure, anant a veure, ha agafat un mal de ventre anant a veure d'on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré. I el gat es va agafar a la cua del conill, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol encara no es volia arrencar. I heus aquí que quan més atrafegats estaven, va passar el ruc que anava a estudi i en veure tota aquella colla, es va deturar i els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem el cargol a arrencar l'herba a arrencar l'herba. Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure, anant a veure, ha agafat un mal de ventre anant a veure d'on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré. I el ruc es va agafar a la cua del gat. I el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar el bou que tot xino-xano anava de noces i quan va veure tota aquella colla es va deturar i els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem el cargol a arrencar l'herba a arrencar l'herba. Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure, anant a veure, ha agafat un mal de ventre anant a veure d'on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré. I el bou es va agafar a la cua del ruc. I el bou estirava el ruc, el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i tant i tant van estirar que van arrencar l'herbeta de poliol i de la gran patacada tots van caure per terra de corcoll i tots van quedar escuats, esllomats, aixafats, camatrencats, colltorçats, desnassats i espatllats, tots tots, tots menys el gat i vet aquí el conte acabat.
Rondalla popular catalana recollida per Joan Amades del llibre "Folklore de Catalunya. Rondallística" Ed. Selecta http://www.tinet.cat/~agr/contes/elcargol.htm
Ingredients Carbassons Patata Ceba Crema de llet Oli Sal Pebre
Es posen a bullir els carbassons i les patates. Mentrestant es fa un bon sofregit de ceba. Quan estan bullits, es retira l'excés d'aigua i s'hi aboca el sofregit i la crema de llet. Es fa tornar a arrencar el bull un parell de minuts. Es tritura ben fi. Es serveix en el plat amb un polsim de farina de ceps.
Explica la llegenda que Sant Narcís arribà a Girona ocupant el càrrec de bisbe. L'acompanyava la seva majordoma, un personatge ben peculiar. Grassa com una bota, alegre com unes castanyoles i xafardera com la que més. Pel que la gent dèia tenia més de cent anys, però no ho semblava pas per l'aspecte i l'energia amb que es movia. I com a dona sàvia que era, coneixia tots els estels, era una experta remeiera i una excel.lent cuinera. Quan sortia al carrer a comprar, li agradava anar guarnida amb un gran barret i picarols a les faldilles. Els criats que l'acompanyaven li anaven al darrera amb una cadira per poder seure de tant en tant. Malgrat tenir el cor inmens, un dia el seu gran defecte la va trair. Sant Narcís li va confiar un secret, però ella, en un descuit imprudent el va esbombar per tot Girona. Molt enfadat, el sant va castigar-la retirant-li tots els seus coneixements guaridors. Desesperada, va fugir de la casa i anà a refugiar-se a la muntanya per fer penitència. Una nit, en somnis va tenir la visió terrible de la mort en martiri de Sant Narcís i Sant Feliu. Aquests presagis ben aviat es van veure cumplerts. A partir d'aquell dia, ella recuperà els seus poders i s'entregà en cos i ànima a cuidar a tothom qui estigués malalt o necessites una ajuda. Ella mateixa va predir la seva pròpia mort. Va anar als peus de la catedral de Girona i allà va encendre foc per cuinar una gran perola de sopa de menta per a tots els pobres i desvalguts. El dia del seu enterrament, els que carregaven el taut van comprovar sorpresos que, bo i ser una dona tant exageradament grassa pesava com una ploma.
Si passegeu per Girona i passeu prop dels Banys Àrabs, sota la Torre Cornèlia, descobrireu una petita escultura en pedra que recorda aquesta increíble dona.
Els “pomanders” en origen eren petits saquets plens de substàncies aromàtiques -herbes, espècies,..- destinades a protegir qui la portava de malalties o maleficis. Avui dia, la seva utilització es centra més en la d'aromatitzar i decorar. A banda que estèticament els “pomanders” són molt atractius, són ideals per ambientar l'interior d'armaris, racons de casa o simplement com a element ornamental. Avui us explicaré com podem fer-ne un a partir d'elements tant senzills com una llimona i clau d'olor.
Agafarem una llimona o una taronja i amb l'ajuda d'una agulla llanera anirem punxant la pell i inserint en cada forat un clau d'olor fins a recobrir-la tot com un eriçó. Quan estigui tota plena, l'arrebossarem amb canyella i/o nou moscada en pols que potenciaran l'olor. També li afegirem pols d'arrel de lliri com a fixatiu de l'olor. La llimona, poc a poc, anirà assecant-se i reduint de mida. De tota manera, aquest fet no us ha de preocupar. Comprovareu que l'aroma persisteix, arribant a durar molts anys. Jo en conservo un que vaig fer fa deu anys i encara desprèn una olor fantàstica.
Base 150 gr de farina blanca 150 gr de farina integral 150 gr d'ametlla crua picada 200 cc. D'aigua 1 raig d'oli
Farcit 5 -7 pomes golden pela de llimona pela de mandarina o taronja panses de Corint
Començarem preparant el farcit. Pelarem les pomes i les tallarem petites. Les posarem a coure a foc baix en una cassola fonda amb un rajolí d'oli. Les anirem remenant i a mig coure li tirarem les pells de la llimona i de la taronja o mandarina. Ha de quedar com una compota.
Per preparar la base pastarem tots els ingredients fins a fer una masa homogènia. L'estirarem ben fina amb el corró i la posarem en la safata del forn untat amb mantega i farina. La punxarem una mica i la courem fins que la veiem un xic torradeta.
Quan tot estigui cuit, escamparem la compota damunt la base i la presionarem una mica perquè quedi un farcit una mica compacte. L'adornarem amb unes quantes panses de Corint.
És un pastís adequat per a diabètics ja que no porta gens de sucre afegit. Tant sols la poma li aporta una dolçor deliciosa.
2 litres d'oli d'oliva 2 gots d'aigua 1 grapadet de sal de cuina 400 gr de sosa càustica ¾ kg de fruits de llorer
PROCEDIMENT
En una palangana de plàstic es barreja l'aigua i la sosa amb el grapat de sal. Es remena fins la seva dissolució amb una cullera de fusta. Cal posar-se guants i protecció pels ulls (ulleres). S'aboca l'oli de mica en mica, tot remenant. Es trituren els fruits del llorer amb una mica d'aigua, amb una batedora elèctrica. S'afageix la pasta de llorer al sabó. S'aboca en un motlle i es deixa reposar uns tres dies. Es tallen les pastilles i es deixa madurar uns tres mesos mínim.
El llorer és una planta amb unes virtuts medicinals excepcionals. Aquestes propietats juntament amb l'oli d'oliva fan que el sabó de llorer sigui adequat per tot tipus de pell, especialment les afectades per acnés, eczemes i moltes altres afeccions dèrmiques.
Des de fa segles, a Síria s'elabora el famós "sabó d'Alepo" fet a partir d'oli d'oliva i llorer. Aquest sabó excepcional fet de manera totalment artesanal ha aconseguit una fama merescuda per les seves propietats.
DATA: Diumenge, 5 de juliol de 2009. LLOC: Finca Can Canyameres, Mataró, dins del Parc Natural de Montnegre - Corredor. PUNT DE TROBADA: Davant de la porta de les Pistes d’atletisme, a la carretera de Cirera, darrera l’hospital nou de Mataró. En hi trobarem a les 10.30 h. del matí PREU: 18 € —–—–—–
El propòsit d’aquest taller és donar a conèixer algunes d’aquelles receptes de macerats d’aiguardents que en els monestirs i a pagès s’han fet “de tota la vida”. Molts d’aquests licors tenen una base medicinal com ara els vins aperitius i els estomacals, per ajudar a pair. Alguns d’ells fins i tot es remunten a l’Edat Mitja. Es tracta de receptes d’elaboració senzilla que enriquiran els nostres coneixements de cuina. Amb ingredients molt propers i amb un xic de paciència aconseguirem tot un ventall de licors saludables i deliciosos, sempre presos amb mesura, es clar. —–—–—– Durant el matí elaborarem: RATAFIA HIDROMEL VI DE NOUS LIMONCELLO
Pel que fa als ingredients, deixem a elecció de cada u si en vol fer-ne un o tots, pel que us enviarem el llistat d’ingredients i estris necessaris. De tota manera, en el taller tindreu a l’abast moltes de les herbes que es faran servir.
A tots els participants se’ls hi donarà un dossier amb les fórmules i explicació de cada licor.
En acabar el taller es farà un tast de degustació de licors.
El taller es farà a partir d’un mínim de 6 i un màxim de 15 persones.
Aquesta receta me l'acaba de passar la bona amiga Carme Bosch, gran coneixedora de flors, olors i poesia. Es tracta d'una recepta eivissenca de Santa Eulàlia de fa molts anys.
Bunyols de bleda
Cal tallar les bledes ben petites (1-2 cm.) tant les fulles com els tronxos. Posar-les a bullir . Si podeu cuineu-les al vapor amb dos dits d’aigua durant uns 15 minuts.
Un cop ben escorregudes, en un bol, es barregen amb una cullereta de llevadura royal, un ou, all i julivert picat, panses de Corint i tot el que s’ acudeixi (ceba fregida, formatge…..)amb unes quantes cullerades de farina, es remena tot durant un parell de minuts perquè quedi tot ben integrat. No cal molta farina, jo ho faig a ull, per 1 kg de bledes dec posar unes dos cullerades grosses ben plenes.
Es posa oli a escalfar i quan és ben calent es tira a cullerades a la paella.
El passat dissabte 6 d'abril del 2009 es va celebrar a Figueres les II Jornades de Remeis Casolans. A l'igual que l'any passat, aquest cop s'ha donat a conèixer una petita part de la gran saviesa que s'amaga en el dia a dia de les persones. Com diu Xavier Uriarte, els remeis casolans no són sanitat sinó cultura, la cultura de la gent, dels avis, del bagatge que portem tots dins des de sempre i que ara sembla que molts hagim oblidat. I és aquesta una de les raons de que avui obro aquest forum. Aprofitant lo bo de les noves tecnologies, podem aprendre, explicar i difondre totes aquelles receptes, remeis, maneres de fer i recursos que coneixem que ens han ajudat en el dia a dia a millorar la nostra salud i la del nostre voltant. Us convido, doncs, a que participeu en aquesta “Jornada on-line de Remeis Casolans” i que tot el que s’expliqui aquí arribi a tothom, de forma oberta i cordial, a establir llaços solidaris i qui sap el que pot portar a la llarga... Salut i benvinguts!
Aquesta recepta me la va explicar la Raquel de la Casanova de Sant Miquel, a Aiguafreda, una masia de turisme rural on val la pena anar-hi a passar un cap de setmana, o dos. Aquests bunyols són una petita mostra de la bona cuina que s’hi fa allà. El caliu i l’entorn d’aquesta casa són d’aquella mena que fa que t’agafi el “mono” de tornar a la propera oportunitat. Us la recomano.
Els bunyols de civada són ideals per quan vas d’excursió. Es poden fer el dia abans i són boníssim tan freds com calents. Ah! I molt complerts.
Ingredients
2 tasses de flocs de civada fins. 1 tassa de llet 1 ceba 2 cullerades de llevat de cervesa 2 cullerades de julivert picat ½ tassa de nous 1 pastanaga grossa Formatge ratllat 2 ous All trinxat Sal Espècies –orenga, clau,...-
Posarem els flocs de civada en remull amb la llet. Hi anirem afegint els altres ingredients: La ceba tallada petita, el llevat de cervesa i les cullerades de julivert, les nous picades al morter, la pastanaga rallada, el formatge ratllat, l’all, les espècies i els ous. Es remena tot molt bé fins que quedi ben barrejat. Es posa una paella amb força oli al foc i s’hi van tirant cullerades de la pasta preparada. Es fan força ràpid. A mida que es facin els posarem en un plat amb paper absorbent.
RATAFIA HIDROMEL VI DE NOUS LIMONCELLO LICOR DE PERA
...
Per aprendre a elaborar a casa tot tipus d’aiguardents, vins aperitius i licors estomacals amb les receptes centenàries dels monestirs i de pagès.
DATA: Diumenge, 21 de juny a les 10.30 h. del matí LLOC: Finca Can Canyameres, Mataró PREU: 18 €
El propòsit d’aquest taller és donar a conèixer algunes d’aquelles receptes de macerats d’aiguardents que en els monestirs i a pagès s’han fet “de tota la vida”. Molts d’aquests licors tenen una base medicinal com ara els vins aperitius i els estomacals, per ajudar a pair, d'altres tenen una llarga història com l'Hidromel o cervesa vikinga. Es tracta de receptes d’elaboració senzilla que enriquiran els nostres coneixements de cuina. Amb ingredients molt propers i amb un xic de paciència aconseguirem tot un ventall de licors saludables i deliciosos, sempre presos amb mesura, es clar.
Pel que fa als ingredients, deixem a elecció de cada u si en vol fer-ne un o tots, pel que us enviarem el llistat d’ingredients i estris necessaris. De tota manera, en el taller tindreu a l’abast moltes de les herbes que es faran servir.
A tots els participants se’ls hi donarà un dossier amb les fórmules i explicació de cada licor.
En acabar el taller es farà un tast de degustació de licors.
El taller es farà a partir d’un mínim de 5 i un màxim de 10 persones.
MINI JORNADA DE REMEIS CASOLANS ” Remeis casolans en les manifestacions dels CICLES FEMENÍ I MASCULÍ ” Conferències i Rutes etnobotàniques Dissabte 6 de juny de 2009 Horari: de 9h. a 19:30 h. Lloc: Castell de Sant Ferran Preu: 60 Euros Figueres ( Alt Empordà)
Plantes a observar: salvia, artemisa, ruda, romaní, murtra, falzic roja, saüc, saxifraga, plantatge, comí , etc
Ponents: Carme Bosch, Xènia Ros, Rosa López, Cristina Vinyes, Dolors Roig, Montse Gispert, Montse Parada, Santi Jávega, Grup d´Herbes de Marge, Carme Frigola i Albert Mallol.
Organitza:Xavier Uriarte, Lola Puig i Anna Ferrer
PROGRAMA MINI JORNADA DE REMEIS CASOLANS ” Remeis casolans en les manifestacions dels CICLES FEMENÍ I MASCULÍ ”
MATÍ AULA DEL CASTELL DE ST. FERRAN
Matí de 9:30h a 14h. 9h a 9:30h. Recepció i lliurament de la documentació. 9:30h a 10h.- Presentació de la Mini jornada a càrrec d’Anna Ferrer (Dietista Diplomada, post-grau en Medecina Naturista), Lola Puig (mestra, terapeuta naturista i cuinera) i Xavier Uriarte (Metge Naturista). En aquest acte hi haurà la presència del Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Figueres, Sr. Richard Elelman. I la Regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, la Sra. Montserrat Escutia. 10h. a 11:30h.- Ponències de 10 minuts. 1.- Remeis casolans i la Regulació Menstrual i Dismenorrea.- a càrrec de Xènia Ros (Professora de Tai Chi, i Chia kum per la dona, i Teràpies de Chia-tzu)de Figueres 2.- Remeis Casolans i Embaràs.- a càrrec de Montse Gispert (Metgessa, Diplomada en Fitoterapia, post-grau en homeopatia) de Girona 3.- Remeis Casolans i Alletament Matern.- a càrrec de Rosa López (Fitoterapeuta i Presidenta del Taller Natura), Cristina Vinyes (Ingenyiera-Tècnica Agrícola) i Dolors Roig (ATS, Teràpies Naturals) del Cau de les Marietes de Vilabertran. 4.- Remeis casolans després de l’avortament i en situacions de risc.- a càrrec de Carme Bosch (mestra artesana, creadora i divulgadora de etnobotànica aplicada) de Cassà de la Selva. 5.- Remeis casolans i Menopausa.- a càrrec de Montse Parada (Dra. En Farmàcia) de Figueres. 6.- Presentació del Recull de remeis i plantes utilitzades relacionades amb el cicle menstrual, a càrrec d’Albert Mallol (Etnobotànic). 11:30h a 12h.- Descans 12h a 13h.- Taula sobre Hemorràgies, Infeccions genitals masculina i femenina i Papil·loma humà, a càrrec de Santi Jávea (etnobotànic i Herbolari ) de Barcelona Montse Gispert (Metgessa, Diplomada en Fitoteràpia, post-grau en homeopatia) i Xavier Uriarte (Metge Naturista) de Girona. 13h a 14h.- Testimoni de les Remeieres i Remeiers de l’Alt Empordà.
14h a 15h.- DINAR ( el dinar serà lliure)
TARDA PASSEJADA BOTÀNICA I ELABORACIÓ DE REMEIS CASOLANS 15h a 16h.- Assemblea General al Castell de Sant Ferran. De 16:30h a 19:30h. Zones de passejades i guies: - Grup A. Sant Jordi Desvalls. Guies: Elena Padró (Biòloga), Maite Domènech (Enginyera Tècnica Agrícola), Muntsa Pagès (Pagesa i cuinera) del Grup d’Herbes de Marge de Sant Jordi Desvalls. - Grup B. Jardí Botànic Cau de les Marietes de Vilabertran. - Grup C. Castell de Sant Ferran de Figueres. Guia: Albert Mallol (Etnobotànic) - Grup D. Llers Alt Empordà. Guia: Carme Frigola. (Naturòpata i Acupuntora.)
Uns bons guants de goma per collir-les! Ortigues fresques i ben tendres (si són molt fetes aprofitarem només les fulles) Patata vermella Cebes Porros (si es vol) Oli Sal Pebre Crema de llet (si es vol)
Posarem a bullir les patates. A banda farem un sofregit de ceba i porro (més ceba que porro) amb la sal i el pebre. Quan les patates els hi falti pocs minuts li tirarem les ortigues perque bullin només uns 5 minuts. Treurem l’excés d’aigua i li abocarem el sofregit deixant que bulli un minutet més. Seguidament ho triturarem tot per fer una crema. Se li pot afegir, si es vol, un raig de crema de llet. Si no posem crema de llet podem posar en el fons del plat una mica de formatge Tronchón o bé quasevol altre que es fonqui i abocar-li el damunt la crema d’ortigues.
Flors fresques de saüc. Farina blanca Aigua Sal Oli d’oliva
Rentarem les flors i les aixugarem amb un paper absorvent de cuina. En un bol hi posem un parell de cullerades de farina i un pols de sal a les que anirem incorporant l’aigua a poc a poc i sense deixar de remenar fins a tenir una crema consistent però un xic líquida. Posarem una paella al foc amb força oli. Quan aquest estigui ben calent, sumergirem les flors una a una en la crema de farina i les posarem a fregir. Quan d’un cantó estiguin, tallarem les tiges de les flors i les girerem perque es coguin bé de l’altra cantó. Un cop fregides les posarem en un plat amb paper absorvent.
Quan us les mengeu notareu un fons molt refrescant. Bon profit!
Un any més el poble de Tuixent es prepara per celebrar una les seves festes més estimades en honor d’aquelles dones que van donar caràcter a aquelles terres.
Així com les formigues es passen tot el bon temps preparant-se per l’hivern següent, nosaltres hem de fer el mateix. Ara comença l’època que fer preparats de plantes que ens faran servei quan tornin els freds. Només hem d’observar el nostre voltant per saber què hem de fer.
Les candeles son els brots joves del pi. D'aquí sortiran les fulles noves i les flors masculines.
Si us fixeu amb els pins tots estan en fase de crescuda. Els han sortit tot de brots o també anomenats “candeles”, drets ataronjats, llargs i gruixuts com un dit. D’aquestes candeles en sortiran fulles noves i les flors masculines, i estan carregats de reïna aromàtica. Amb aquestes candeles es prepara un xarop que s’utilitza des d’antic com un bàlsam pels problemes respiratoris. A la banda del Cadí aquest xarop es prepara amb pinyes verdes, les quals aporten les mateixes propietats.
Candeles de pi.
XAROP DE PI.
Anirem a buscar les candeles de pi en espais nets i lluny de les carreteres. D’altra banda hem de ser conscients que no podem tallar totes les candeles d’un mateix pi, ja que és una part vital de l’arbre. Tallarem tres o quatre només de branques secundàries, mai de l’eix central. Si d’una branca n’hi creixen dues o tres, sempre n’hi deixarem la principal.
Es comença posant una base de sucre.
Un cop a casa tallarem les candeles a mida petita. En un pot de vidre començarem amb una base de sucre roig i a partir d’aquí anirem fent capes de candeles i sucre fins acabar amb una capa de sucre. Cada tres o quatre capes anirem pressionant amb la mà de morter perquè quedin ben compactes i amb poc aire.
Després, es van alternant capes de candeles tallades petites i sucre.
Un cop ple, el tancarem i el deixarem a sol i serena durant uns quaranta dies,però hi ha qui li deixa més temps. A cap de poques hores veurem com el sucre agafa tonalitats molt fosques, com mullades i és la reïna que surt de la candela que dissol el sucre esdevenint xarop.
A mida que anem omplint, anem premsant amb la mà de morter.
Passada una setmana, més o menys, veurem que el xarop ja comença a fer-se evident. Caldrà doncs, destapar el pot i pressionar més el sucre per treure millor l’aire. Comprovarem que el nivell del sucre haurà baixat considerablement, deixant-lo tot ja “mullat”. Quan el xarop estigui en el punt que gairebé tot el sucre està liquat, procedirem a filtrar-lo amb un colador fi i guardar-lo en un flascó de vidre fosc ben tancat. Com que el sucre és de per si un bon conservant, aquest xarop serà de llarga durada.
Vista de les capes de candeles i sucre.
Passades tres setmanes, el xarop ja es fa evident.
És adequat per alleugerir constipats o problemes de coll. Una manera de prendre'l és una cullerada dissolta en aigua tèbia o en una infusió.
