La farmaciola natural

Extracte de 9a. Trobada d'intercanvi professional alternatiu a Bhurana (29/10/2010)


Quan tenim un problema de salut, estem malalts o hem sofert un accident, per norma general anem al metge, a la farmàcia, o a l'herbolari.
Així mateix, quan tenim un netejar casa nostra anem al super a buscar un producte netejador a escollir entre un ampli ventall de marques.
No fa ni cent anys que aquesta opció a escollir no existía, si bé per a la inmensa majoria de la gent.

Què feia abans la gent per curar-se, cuidar-se o tenir cura de la llar? Els recursos els prenia del seu voltant. Ingredients casolans i quotidians que per tradició, assaig, error, convicció o fe sabien que funcionaven.

Existeixen tota una sèrie de remeis tradicionals que s'han anat practicant en les nostres cases des de l'època de les nostres àvies però que encara segueixen vigents.

Avui dia, estem saturats d'aliments transgènic, fàrmacs sintètics (efectes secundaris) i detergents químics,.. generem un volum de residus mi vist, molts d'ells altament contaminants,...

Els remeis casolans poden ser una bona alternativa natural, ecològica i, ademés, una forma de mantenir viva aquesta herència dels nostres grans que ens han llegat en el fer de cada dia.

Els remeis casolans els hem estès més enllà de la salut de les persones, i els hem aplicat a la nostra vida quotidiana i el nostre entorn. Aquests remeis entesos com a recursos per trobar solucions amb eines simples i properes, s’han convertit en un ventall de recursos. Així els remeis casolans els fem servir en tots els àmbits de la nostra vida:
Salut
Estètica
Cuina
Agricultura i jardí
Llar
Veterinària.
...
Molts d’ells com a complement o fins i tot com alternativa a la nostra mentalitat consumista de que es pot comprar un producte per a qualsevol necessitat.




SALUT. ALIMENTS.
L'alimentació condiciona de ple la nostra salut. Si mengem sa estarem més sans.
Els aliments tenen propietats particulars que poden modificar la nostra salut. Si coneguem els efectes que produeix en el nostre organisme un determinat aliment, podrem aconseguir efectes saludables a curt, mitjà i llarg termini.

FRUITES
COLL IRRITAT
Preparar una infusió de farigola. Afegir-li suc de llimona i una culleradeta de mel.
Se'n pot fer gàrgares o pendre-ho calent.

COIXÍ ANTIINFLAMATORI
Recollirem tots els pinyols de cireres que poguem quan sigui la temporada. Ben nets i secs els posarem dins d'un coixí allargat de cotó.
L'escalfarem en el microones o en el radiador i ens el posarem en la part del cos adolorit.
Els pinyols de cirera retenen molt bé l'escalfor.

POSTRE DIGESTIU
La papaia conté un enzim, la papaïna, la qual facilita la digestió d'àpats forts.



VERDURES I HORTALISSES

DOLOR D'OÏDA
Macerar uns grans d'all tallats petits en oli d'oliva durant uns novena.
Aplicar 1-2 gotes en l'oïda adolorida.
En cas d'urgència, es pot posar l'all tallat en una paella amb oli tebi, que no arribi a fregir. Deixar refredar i aplicar-ho de la mateixa manera.

DIETA DEPURATIVA
Menjar espàrrecs bullits. No valen els de llauna.
Són molt diurètics.

SUC REVITALITZANT
Liquar remolatxa vermella, poma i pastanaga.

CUIDAR LA PRÒSTATA
Un bon preventiu per a la pròstata és menjar diàriament llavors crues de carabassa.


ESTÈTICA

MASCARETA PER A LA PELL SECA
Prenem la polpa de l'alvocat i l'aixafarem fins deixar-la feta una crema fina.
Ens l'aplicarem a la cara durant uns 15 minuts.
La vitamina E de l'alvocat (greixos poliinsaturats) actuen com a antioxidants. Ens hidratarà i suavitzarà la pell de forma extraordinària.

AFTER SUN i CREMADES
Emulsionar amb la batedora elèctrica a baixa velocitat oli de pericó amb polpa d'aloe vera.

ULLS CANSATS
Aplicar rodanxes de cogombre en els ulls.



CUINAR AMB HERBES

CUINAR LLEGUMS
Afegir en l'aigua de bullir les llegums un grapat de llavors de fonoll. Menjar les llegums juntament amb fonoll, facilitarem que siguin menys flatulentes.

SAL D'HERBES
En un bol hi posem sal. Li barrejarem diferents herbes: farigola, romaní (poc), sajolida, orenga, … També li podem posar una mica de pebre negre, curry, cúrcuma,...
Ha de quedar una mescla aprox. 50% sal + 50% herbes.
Quan salem els aliments, a la vegada que li donarem un toc molt gustós, li aportarem molta menys sal (que no trobarem a faltar), fet que la nostra tensió arterial ho agraïrà.

LICORS D'HERBES
Els licors d'herbes no són res més que fòrmules medicinals. N'hi ha per obrir la gana (aperitius), per ajudar a fer la digestió (digestius), entre d'altres.

LICOR DE CARXOFA (aperitiu)
1 quilo de tiges i fulles de carxofa
1 litre d'aiguardent
1 litre d'aigua
750 gr. de sucre

Agafarem les tiges i les fulles de carxofes ben netes i les tallarem petites.
Les posarem a macerar en l'aiguardent durant unes 3 setmanes.
Passat aquest temps, prepararem un xarop amb l'aigua i el sucre. Un cop fred l'afegirem en l'aiguardent colat.
S'embotella i es deixa reposar un mes abans de prendre.


AGRICULTURA I JARDÍ

JARDÍ PRECIÓS EN TEMPS DE SEQUERA
No llençeu mai l'aigua de bullir la verdura. Si no es vol aprofitar per fer una sopa, millor deixeu-la refredar i guardeu-la per regar les plantes. A la vegada que les regueu, les adobeu amb sals minerals i vitamines. Els vostres geranis us ho agrairan amb una bona florida.

CONTRA EL PULGÓ
Ruixar les plantes amb infusió freda d'ortiga i all.


LLAR

NETEJAR MOBLES
Barrejar a parts iguals oli de llinosa i vinagre juntament amb un rajolí d'aiguarras. Tot en un pot de vidre amb tapa per poder-lo emulsionar bé.
Neteja el vernís dels mobles de greix i brutícia acumulada, a la vegada que nudreix la fusta.

HUMITEJAR L'AMBIENT
Res millor que posar damunt del radiador un bol amb aigua. Si a aquesta aigua li tireu unes gotes d'olis essencials, a la vegada ambientareu l'estança.
També ho podeu fer amb infusió d'eucaliptus.

NETEJAR JOIES
Dissoldre una cullerada de bicarbonat sòdic en aigua i submergiu les joies. Passats uns minuts, les raspalleu amb un raspall de dents vell. Ben esbendides us quedaran molt brillants.

ALLARGAR LA VIDA A LES CASSOLES DE TERRA
Si la cassola s'ha esquerdat una mica, cal fregar-li un all.

MOURE MOBLES PESANTS
Talleu una patata en rodanxes gruixudes. Poseu una rodanxa sota de cada pota. Sorprenentment podreu moure el moble, gairebé amb un dit.

VETERINÀRIA

EXTREURE PAPARRES

Si al vostre gos se li ha enganxat una paparra, mai s'ha d'arrencar.
Li tireu una gota d'oli perquè quedi ben impregnada. Al cap de poc, la paparra es desenganxarà.

Més informació de les nostres activitats a: http://wwwagoramarta.blogspot.com/

La flor de la falguera


Poques plantes trobem que tinguin tants referents màgics com és el cas de la Falguera.
De tots és sabut que la falguera és una planta que es reprodueix per espores, per tant no floreix. Aquest fet, conegut des de sempre, va estimular la imaginació popular fins a configurar el mite de “la flor impossible”, una flor carregada de màgia i poders sobrenaturals només a l'avast de bruixes i fetilleres. Qui poseía aquest preuat do de la Natura, tenia en les seves mans un gran poder.
Aquesta mítica flor de la falguera floria i granava només la Nit de Sant Joan, entre la primera i l'última campanada. Per tant, només els iniciats en les arts ocultes coneixien el ritual per a la recol.lecció d'aquesta màgica llavor.
Entre els poders atribuïts trobem el de l'invisibilitat pels amants. Aquesta i altres virtuts es troben reflexades en moltes tradicions arreu d'Europa. Tenim per exemple a Alemanya, durant la Nit de Walpurgis, per cap d'any, en la qual les bruixes l'usaven per fer-se invisibles i poder actuar amb impunitat.
El gran Shakespeare també anomena les seves dots en la seva obra Enric IV.

El conte de les set bruixetes


Hi havia una vegada set bruixetes escampades pel món. Cadascuna tenia un anhel, un desig i un sentiment. Amb aquests ingredients fabricaven pocions màgiques que no sempre els funcionava però les ajudava a volar cada dia una mica més amunt.
Un dia, una de les bruixetes va decidir buscar un lloc màgic on reunir-se amb les altres per reforçar aquests anhels, desitjos i sentiments i construir quelcom més profunt. D'aquesta manera, es van trobar totes set en un paratge ple de llum i durant tres dies van riure, plorar, cantar, ballar, parlar, es van abraçar, es van consolar, es van sincerar i es van estimar com mai ho havien fet abans. I una tarda, a la caiguda del sol, en el bosc màgic, es van agafar de les mans, van tancar els ulls i van somriure. A partir d'aquell dia, ja no van sentir-se mai més soles.
Des de llavors, encara que estiguin a mil quilòmetres de distància, amb els seus anhels, els seus desitjos i els seus sentiments segueixen fabricant pocions màgiques que ara sí funcionen, i brillen amb la força de la Dona Salvatge.
I si et fixes bé, en les nits de lluna plena, les libèlules volen de nit, se sent cantar l'aire, riure els arbres, la lluna té un posat serè i les flors, les més petites, desprenen aromes dolces de colors.
Hi havia una vegada set bruixetes: la de la mirada serena, la de la veu cristallina, la de les mans de llum, la guaridora de l'esperit, la de l'alegria fresca, la de la clarividència i la dels mil colors. Totes set ara són una.

Les petjades que queden dins del cor, aquestes d'amistats sinceres, són les que ajuden a tancar les ferides que porta el camí de la vida.
Avui faré una excepció.
Buscant més llegendes sobre plantes i herbes m'ha caigut a les mans aquest curmetratge. No té res a veure amb plantes a no ser que la protagonista té nom de flor, o de color.
Tots els qui em coneixeu podreu entendre perquè avui i aquí l'he penjat. Els qui no, escolteu-lo amb atenció perquè per si mateix ja val la pena.

L'ORIGEN DEL CAPITELL CORINTI. Mite clàssic grec.






El gran arquitecte romà Vitrubi ens ha deixat a manera de llegenda l'orígen mític del capitell corinti.


Explica la llegenda que a la ciutat grega de Corint, una jove molt estimada va morir. Un cop enterrada, la seva dida la plorava amargament damunt la seva tomba. Com a homenatge va dipositar als peus de la tomba el cistell on la donzella guardava els seus estris de brodar i el va cobrir amb una petita llosa de marbre. Gea, la deesa Mare, commoguda per la desesperació de la dona, va fer créixer al vostant del cistell un acant per protegir el seu record. Poc a poc, els brots de la planta van anar abraçant el cistell cobrint-lo amb les seves fulles sinuoses. Així, al tocar els quatre angles de la llosa, les tiges s'enrotllaren en si mateixes a la vegada que creixí una palmeta florida entre elles.


Un dia, l'escultor Kallimalhos va passar prop d'allà i contemplà encuriosit el cistell envoltat pel fullam. Meravellat per la forma que havia pres el conjunt, diu la llegenda que el va inspirà en la creació del capitell corinti.




En el Llibre IV, capítol I del llibre De Architectura, Vitrubi ens descriu els tres ordres clàssics. L'Ordre Dòric simbolitza la nuesa i la proporció del cos masculí; el Jònic, en canvi, simbolitza les proporcions femenines. Finalment, l'Ordre Corinti escenifica la delicadesa d'una donzella.

Joia de la literatura medieval

"Dones en el bany", de Durero

Avui us vull presentar una petita joia de la literatura medieval del segle XIV:


FLORES DEL TESORO DE LA BELLEZA
Tratado de muchas medicinas o curiosidades de las mujeres

de Manuel Dies de Calatayud
majordom del rei Alfons el Magnànim.

José J. de Olañeta, Editor
col.lecció MEDIEVALIA
4a. edició 2001


És un recull de fòrmules per a l'elaboració de cosmètics i remeis per a les dones. Com diu el pròleg, en aquest llibre trobem recollits molts dels coneixements de la medicina popular que han begut de les fonts de la medicina clàssica i àrab que eren d'ús corrent entre les dones de l'època. Aquí es fusiona tots els coneixements de bellesa, higiene, salut i sexe, mostrant el prototip ideal de bellesa de la dona medieval.
Com a mostra d'aquest receptari, he triat unes receptes prou curioses, però, personalment us ho dic: millor ni provar-les de fer.


Capítulo X
PARA TEÑIR LOS CABELLOS DE RUBIO TAL QUE PAREZCAN DE ORO


Convertid en ceniza y luego en lejía tallos de hiedra blanca descortezada. Y lavaos con esta lejía la cabeza dos veces por semana. Y al cabo de dos meses se habrá convertido el cabello en soberanamente bello. Pero el cabello tiene que secarse por sí solo y, si se puede hacer, al sol.



Capítulo XLVIII
PARA LA MUJER QUE QUIERA ESTRECHAR LA NATURA


Tomad la cantidad que os llene una mano de mirra fresca, y siete agallas y cal, y ponedlo a hervir en agua todo junto; con ese agua lavaos la natura y parecerá que sea la de una doncella.



Capítulo LXIII
PARA TODO TIPO DE CATARATAS DE OJOS


Para la persona que tenga cataratas en los ojos, coge anémonas y semillas de rábano, una libra de cada; cuatro onzas de amoníaco; todo polvorizado, mézclalo con bálsamo. Y con esto úntate los ojos por la mañana y por la tarde y sin duda sanarás. Para lo mismo, para las cataratas de ojos: la persona que tenga cataratas en los ojos sanará, si se pone en la mácula una mezcla hecha de heces y hiel de cuervo y miel.

LA FLOR ROMANIAL. Rondalla popular mallorquina




Diuen que era un rei malalt de les cames,
ni els metges més doctes no hi troben remei,
els gemecs arriben als camps i a les places,
els savis s'apleguen anit en consell.

D'entre tots s'aixeca un pobre herbolari.
Diu que té el secret de curar aquell mal:
que qualcú parteixi serà necessari
cercar l'estranya flor romanial.

Tres fills que té el rei han partit tot d'una.
Son pare els promet -potser no ho creureu-:
que aquell que un bon dia porti la fortuna,
d'ençà d'aquell dia seà son hereu.

En tocar migdia, prop d'un encreuat,
empren cadascun el propi camí;
quan es despedien tots tres han pactat que,
passat un any, tornaran aquí.

En Bernadet xiula, compareix una àguila
disposada a fer tot quant ell voldrà.
Ell l'havia treta dels fons d'una gàbia,
car més s'estimava veure-la volar.

Cavalca a l'esquena i agafa'm les ales.
Remuntà les boires, saltaren la mar.
Enmig de les ones, agrestes i blaves,
perdut i salvatge, s'alçava un penyal.

A dins una escletxa, oberta en la roca,
la flor venturosa s'oculta del sol,
la mà no hi arriba, ai, quasi la toca,
si els dits li creixien, la prendria al vol.

-Talla'm una cama, perllonga la mà;
colliràs tres flors en un sol ramell,
et serviràs d'una, que subjectarà
la cama trencada d'aquest pobre ocell.

Passaren els dies del temps que fixaren.
El germà major volia la flor:
ses mans envejoses, ai, que l'ofegaren,i
en un arenal enterrà el seu cor.

Son pare va fer-lo hereu de l'imperi:
li posà la capa de vellut vermell,
mentre al germà mort, en son captiveri,
talment una canya li creix un cabell.

Passava un pastor, va fer-ne un flabiol,
la veu com de flauta començà a sonar.
la gent escoltava el plany,
que en un volarribà a l'oïda del propi germà:

-Pastor, el bon pastor,
tu em toques i no em fas mal.
M'enterraren dins l'arena
per la flor romanial.

Son pare va entendre la veu que cantava
-ningú se'n recorda, amb tant de sarau-.
El pastor insistia, la cançó tornava
i esfereïa la gent de palau:

-Germà, el mal germà,
tu em toques i em fas mal.
M'enterrares dins l'arena
per la flor romanial.

De pressa acudiren on era enterrat:
la flor que guardava li tornà la vida.
La festa es va estendre pel bosc i pel prat
i els carrers s'ompliren de murtra florida.


Versionada per: Gabriel Janer Manila i Feliu Gasull



































L'ALFÀBREGA, inspiradora d'històries


De l'alfàbrega se n'ha parlat molt i se li han atribuït moltes virtuts i propietats, entre les quals estan les màgiques i afrodisíaques.
En el llibre el DECAMERON, de Giovanni Boccaccio trobem una trista història on l'alfàbrega pren protagonisme.
La jove Lisabetta de Messina, germana de tres rics mercaders, s'enamora del jove aprenent Lorenzo de Pisa. El seu amor el porten en secret ja que els germans desaproven aquesta relació.
Una nit, el seu amor és descobert. En venjança i per salvar l'honor familiar, d'amagat d'ella, assessinen a Lorenzo. Passen els dies i Lisabetta anyora el seu amor, el busca però ningú sap donar-li raons de la seva absència. Una nit, Lorenzo se li presenta en somnis i li revel.la el seu tràgic fi i el lloc on està enterrat. Desesperada, Lisabetta va al lloc indicat i descobreix el cadàver enterrat del que se li emporta el cap, enterrant-lo dins d'un test on hi planta una alfàbrega.
Els germans no entenen les raons per la que la seva germana està obsessionada per aquesta planta, de la qual no se'n separa ni de nit ni de dia. Amoïnats, una nit li prenen el test i arrenquen l'alfàbrega, descobrint el cap de Lorenzo ocult entre les arrels.
Lisabetta mor d'anyorança i de pena.