Mataró Ràdio: LA PATATA







LA PATATA
fam. SOLANÀCIES
Solanum tuberosum L.
Nom de la planta: PATATERA, PATAQUERA, CREÏLLERA
Nom dels tubercles:
cat. Patata, trumfa (al Pirineu, perquè recorda a la tòfones) ,
cast. Patata, papa, turma, chauma
basc: lusagarr
fran. Pomme de terre
anglès potato
alemany: kartoffel

ORIGEN ETIMOLÒGIC
Com que la patata prové d'Amèrica del Sud, va agafar el nom actual del nom en llengua quitxua (que era la que es parlava a Amèrica del Sud, concretament en les terres dels Andes). En quitxua la patata s'anomena PAPA.

DESCRIPCIÓ
La patatera és una planta vicaç, que no es troba en estat silvestre. Les arrels s'escampen formant rizomes que acaben formant els típics tubercles o patates subterrànies.gràcies a un fong (micorrhizas) que viu amb simbiosis amb la planta.
Com moltes plantes també fa flors, petites i agrupades, de color violeta de les que surt un fruit, com una baia on hi han les llavors.

La patatera, com molts altres plantes, poden reproduir-se per llavors o per clons a partir dels tubercles, que és com es fa normalment.

HISTÒRIA
Originariament, la patata prové de les zones muntanyoses dels Andes, principalment del Perú, Bolívia, Ecuador i Colòmbia.
Els espanyols la van descobrir cap allà el segle XVI i posteriorment la van portar al vell continent com una novetat botànica més, però sense donar-li la importància que anys més tard tindria.
A Europa en el segle XVI, això de menjar “arrels” no era ben vist, ja que ho feien els animals. Com que els fruits de la patatera són tòxics, i l'aspecte de la pell de la patata, amb les seves marques d'on surten els grills, els recordaven una pell malalta, per similitut, es va correr la veu que provocaven la lepra.
I una altra raó de pes per menspreure la patata era que la patata és de la família de les solanàcies, com el pebrot i el tomàquet. A Europa, les solanàcies que es coneixíen eren la Belladona, el Jusquiam (beleño negro), la Dulcamara i la Mandràgora, totes elles plantes tòxiques i al.lucinògenes, relacionades amb les bruixes. Això va frenar la introducció de la patata, com el pebrot i el tomàquet com a aliment. Com a molt, eren considerades plantes ornamentals.
Hem d'esperar fins el segle XVIII, quan a Europa la fam causava estralls entre la població, el farmacèutic de l'excercit francès Antoine Agustín Parmentier, després d'haver sobreviscut durant tres anys com a presoner en la Guerra dels Set anys, gràcies menjar patates, un cop alliberat, va voler impulsar el seu consum generalitzat. Com ho va fer?
Amb el permís del rey Lluís XVI, va tramar una genial estratègia. Va fer sembrar un gran camp de patates custodiat nit i dia per la guardia reial. A la vegada, va fer córrer el rumor que a la Cort de Versalles, les patates eren el menjar preferit de la cort. Aquest rumor va fer el seu efecte. La gent, convençuda que si els nobles menjaven allò, és que era un aliment deliciós. Així de nit, la gent entrava a robar aquesta preciada menja. Els soldats, es clar, tenien l'ordre de “no veure els lladres”.
Així, d'aquesta manera, el consum de patates s'estengué i es convertir un aliment bàsic fins ara.
En reconeixement, Parmentier va donar nom als plats de la cuina francesa on l'ingredient principal és la patata.


PROPIETATS
La patata, malgrat és un gran aliment, conté un alcaloide tòxic: la solanina. Comú en totes les plantes de la mateixa família, però en un percentatge baix. De tota manera, convé tenir en compte que aquest alcaloide desapareix quan es bull.
El que s'ha d'evitar sempre és consumir patates verdes, ja que la concentració de solanina és molt més elevada i no desapareix en la cuita.

La patata bàsicament és hidrat de carboni. És una font bàsica d'aliment pel cos, ja que que
conté glucosa, indispensable per nudrir el sistema nerviós, i d'assimilació lenta en l'organisme i així s'eviten pujades subtades de glucosa. Ideal per esportistes, nens, persones amb problemes de diabètis.
Conté molts altres nutrients com potasi (afavoreix l'eliminació de líquid), magnesi i calci.
Conté un alt contingut en vit. C (20 mg x 100 gr de patata)
En la pell es troben complexes de vitamina B i oligoelements. Per això és bo bullir-la amb pell, ja que així podem aprofitar-la, sobretot si és patata nova.
Efecte saciant (rica en fibra) i baixa en calories (80 calories/100 gr.)

REMEIS CASOLANS
Per la cremor d'estómac
Agafarem un tros petit de patata crua i col crua. La tallem ben petita i la posem en la batedora elèctrica amb dos dits d'aigua. (se li pot afegir mel) Ho triturem tot. Ens ho beurem en dejú abans d'esmorzar, abans de dinar i abans de sopar.
El midó de la patata fa una pel.lícula protectora a l'estómac
Les sals minerals estabilitzen el pH àcid de l'estómac
La solanina inhibeix la secreció d'àcid.

Cremades
Posar una rotllana de patata crua damunt d'una cremada alleuja molt el dolor i evita que la cremada s'infecti.

Per evitar el mal d'esquena
Posar una rotllana de patata crua a cada pota del moble. Lliscarà amb molta facilitat.

Mataró Ràdio: LES TREMENTINAIRES


LES TREMENTINAIRES

Mitjans s. XIX – mitjans s. XX.

LOCALITZACIÓ: Vall de la Vansa i Tuixén (Alt Urgell), prop del Pedraforca, Gòsol
Tuixén, Cornellana, Ossera, Fórnols, Josa, L'Alzina d'Alinyà

"L'ofici de trementinaire el situem en el moment en què la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l'èxode estacional de molts homes i dones d'aquestes valls a zones més riques, per obtenir així uns ingressos complementaris; petits però segurs (...) I fou en aquest marc de desmenbrament social que moltes d'elles es dedicaren a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un mitjà de sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien guarint tots els mals".
Artur Beiroa. (artista i redactor dels textos del Museu de lesTrementinaires)

Primavera – Estiu: recol.lectaven herbes i bolets. Elaboraven els olis i la trementina.

HERBES
Tè de roca, comí, orenga, valeriana, menta de gat, tabac negre, herba fetgera, botja blanca, vesc (escarcí), flors de corniol, flors d'arç blanc, alfals, milfulles, orella d'os, hipèric, Arrel genciana, Arrel bardana, espígol, pinyes d'avet, sajolida, camamilla, corona de rei, farigola
BOLETS
Moixernons, bolets d'ovella.
OLIS / UNGÜENTS
Trementina, oli d'avet, oli de ginebró, oli de llagardaix, oli de serp blanca, oli d'escurçó, oli de greix de serp, oli de perdigons, oli de tifus

Tardor (acabades les feines del camp, la sega i la batuda del blat), i abans que comencin els freds, iniciaven la ruta per anar a vendre.
Anaven per parelles, la mestra i l'aprenenta (filla, néta, neboda o veïna, molt joveneta).
Tot el gènero el portaven dins de coixineres, llaunes, tupins,... i s'ho carregaven a sobre, en farcells, com motxilles. Anaven sempre a peu.
Portaven una romana per pesar les herbes.
Sempre van vestir amb faldilles llargues, negres, amb mocador al cap i espardenyes. Era una indumentaria que, segons testimonis de les acompanyants de les últimes trementinaires, eres lletjos per evitar ser atracades pel camí, cosa que mai va succeïr. Hi ha el testimoni d'una acompanyant de trementinaire, a la dècada dels anys 20 que explica que li feia vergonya anar a la festa del poble perquè no tenia altra roba.

Cada trementinaire tenia la seva pròpia ruta, sempre la mateixa. En deien "anar pel món". S'allotjaven en cases particulars, que cada any les esperava. No anaven ni a fondes ni a hostals, ni tampoc posaven parada a mercats.
Els veïns venien a les cases on elles s'hi estaven per comprar-li's tot el que necessitaven.
Elles, a més, ajudaven a la casa: amb la feina de la casa, a assistir un part, donaven remeis, ajudar amb el bestià. Cosir, A canvi, moltes vegades, com que no els cobraven l'estada, elles els hi feien bon preu amb les herbes o no els cobraven.

EL FINAL DE LES TREMENTINAIRES.
Durant el segle XX es van produir molts progressos en medicina, vies de comunicació,...
Poc a poc, la gent podia accedir amb més facilitat als metges per carreteres més bones, pel que l'ofici de trementinaire es va anar disolent poc a poc. Es van anar especialitzant més cap a la cura del bestiar però també es va desvirtuar degut a certes persones que, passant-se per trementinaires s'allotjaven a les cases i l'endemà marxaven enduent-se tot el que trobaven.
L'ofici va quedar oblidat per una certa vergonya. Anys més tard, Carme Bosch entre d'altres, van redescobrir aquest ofici, retornant-li el prestigi perdut. Actulment, a Tuixén, hi ha el Museu de les Trementinaires, o es divulga tots aquests coneixement d'aquestes dones que, anant pel món, van ajudar en la salut de molta gent.
Sofia Montané, d'Ossera

Hem recuperat el nom i la vida de moltes d'elles:
Antònia Costa Coll 1851-1921
Maria Majoral "La Tamastina" 1887-1976
Sofia Montané i Arnau 1908-1996. Va fer el seu últim viatge l'any 1984, juntament amb el seu marit, El Gorra Tort, l'únic home trementinaire documentat.
Emília Llorens, néta de Maria Majoral. L'última trementinaire encara viva. Va ser acompanyant de la seva àvia fins els 16 anys.

Emília Llorens, de Cornellana

TREMENTINA
Era el remei del qual van pendre el nom i el més sol.licitat..
S'obté a partir de la resina del pi roig. Com que el procés era molt elaborat. Cap a les últimes dècades van simplificar la fòrmula comprant els ingredients
Pega grega o colofònia (residu sòlid que s'obté de destil.lar la trementina)
essència de trementina o aiguarràs.
Possaven la pega grega a fondre al bany maria, i, un cop fos, el treien del foc i li barrejaven l'aiguarràs i oli d'oliva
USOS I VIRTUTS DE LA TREMENTINA
S'aplicava amb pegats. En un tros de roba doblegada, abocar-hi un raig de trementina i aplicar-ho a la part adolorida. Alleugeria dolors, cops, picades, grans infectats, per extreure punxes. També era bo pels refredats. Es posava un pegat al pit i un altre a l'esquena, s'enbenada i es deixava actuar.

ALTRES REMEIS
OLI D'AVET. Per problemes respiratoris.
PEGA NEGRA. Per inmobilitzar les potes del bestiar en cas de fractura.
OLI DE GINEBRÓ. Reumatismes, pulmonies (pel bestiar)
OLI DEL TIFUS. Fet amb una cinquantena d'ingredients
TABAC NEGRE. Pulmonies, febre, mal de cap
OLI DE LLAGARDAIX. Mal de panxa, pulmonia, tifus
OLI DE SERP BLANCA. Ferides i punxades
OLI DE GREIX DE SERP. Mal d'orella, punxades.

HISTÒRIA DEL SABÓ

Testimoni de primera mà de quan fabricar el sabó era tasca de primera necessitat a les cases.

Curs: EL MÓN DEL SABÓ


 El Racó Natural us convida a participar d'aquest nou curs
El Món del Sabó
Curs monogràfic. 26 i 27 de Gener
Fòrmules tradicionals i ecològiques de fer sabó, netejadors de la llar i creacions molt higièniques

Dissabte 26, de 10 a 13h. FEM SABÓ
Aprendrem a elaborar sabó pel mètode tradicional en fred, a partir de reciclar l'oli de la cuina. Aquest sabó resultant és el "de tota la vida",  ideal per rentar roba, els plats, rentar-se les mans,...
Dissabte 26, de 16 a 19h. RECEPTES DE NETEJA PER A UNA LLAR ECOLÒGICA
A partir d'aquesta pastilla de sabó i d'uns pocs ingredients més, com el vinagre, el bicarbonat, elaborarem productes de neteja com rentavaixelles, sabó per la rentadora, suavitzant, netejador multiusos, ambientadors, poliment pels mobles,... tot ecològic i natural, sense residus químics
Diumenge 27, de 10 a 13h. SABONS CREATIUS DE GLICERINA
Amb la tècnica de "fosa i enmotllatge" deixarem anar la imaginació elaborant sabons de glicerina. Colors, aromes i formes, que combinaran amb les meravelloses propietats terapèutiques que ens dóna aquest tipus de sabó.

Preu: Places limitades.
Curs monogràfic 95 euros
1 sola sessió 40 euros
Material tot inclòs (només cal portar ampolletes d'aigua buides i potets de vidre petits per endur-te els preparats que farem en el taller de receptes de neteja)

On: Taller del Racó Natural. Camí de la Geganta, 57 2n. MATARÓ Mòbil de contacte 628674932
Inscripcions: elraconatural@hotmail.com      raconatural.blogspot.com

Curs LA FARMACIOLA NATURAL. Plantes medicinals i remeis casolans.


El Racó Natural us convida a participar d'aquest nou curs
La Farmaciola Natural
Dissabte 12 de Gener

Matí (10-13h.). PLANTES MEDICINALS
Ens endinsarem en el món de les plantes medicinals com a puntal de la nostre benestar. Descripció, propietats terapèutiques, usos, precaucions, històries, llegendes i curiositats..
Com, quan  i  de quina manera s'han de collir,  assecar i conservar.
Tarda (16-19h.). ELS REMEIS CASOLANS DE LES ÀVIES
Sessió pràctica per conèixer, saber preparar i  utilitzar les  plantes i molts altres ingredients naturals per  curar-nos -Infusions, macerats, ungüents, tintures, cataplasmes,...-
Remeis casolans tradicionals per cuidar-nos dia a dia.

Preu: Places limitades.
Curs monogràfic 75 euros
1 sola sessió 40 euros
Material tot inclòs (només cal portar potets de vidre petits per endur-te els preparats que farem en el taller de remeis, i un davantal)

On: Taller del Racó Natural. Camí de la Geganta, 57 2n. MATARÓ Mòbil de contacte 628674932
Inscripcions: elraconatural@hotmail.com elraconatural.wix.com/elraconatural raconatural.blogspot.com

BHURANA. La Botiga Zen a Barcelona



BHURANA és tot un descobriment com a botiga perquè transporta a tots els seus clients a un món d'exclusivitat i encant, a una manera de viure en què predomina el gust per als petits detalls i per la valoració del nostre temps viscut amb calma envers la creixent tendència actual de rapidesa i despreocupació del nostre jo intern.
De fet, Bhurana està especialitzat en productes Zen i japonesos que es destaquen per la seva extremada qualitat: encensos (de la reconeguda firma Nippon Kodo), ceràmica Rakú (tècnica mil·lenària japonesa), zafus, futons i articles de meditació,...
D'altra banda, a Bhurana també trobem un complet ventall d'articles amb valor afegit com olis essencials (amb una detallada gamma de productes amb certificat bio), aromes i espelmes.
Tanmateix, el negoci disposa d'un àrea de roba de ioga, així com l'expossició d'elegants mòbils, campanes i bijuteria. (Text: ZOOMIN Todo está en tu barrio)


Adreça: 
Aribau, 43 08011 Barcelona
Tel. 93 454 13 74 

BHURANA lloga sala per a activitats (23 m2):
Interessats sol.liciteu informació a 93 454 13 74




Reflexions


Vull compartir amb tothom, a tots els que estimem l'alegria de viure, aquestes reflexions, ara que comença un nou any.
Ja ha passat un temps i EL RACÓ NATURAL està més viu que mai. En ell he traspassat tot l'amor a un món que m'ho està donant tot. Per a mí es un plaer compartir amb tots vosaltres aquests coneixments. Uns coneixements d'intercanvi, sense intermediaris ni materialisme: el pur plaer de disfrutar del món natural.
Ha estat un punt de trobada amb amics, amics que han portat amics,... hem rigut, creat, imaginat,... Tot això m'ha ajudat a passar els mals moments, les tristors, les malalties dels que estimes,  aquells instants de dubtes. Per què no dir-ho: El Racó Natural ha estat el meu remei cassolà. Un remei que ha arribat més lluny del que podia imaginar: la ràdio, el llibre, la trobada amb els amics,... què més vull.
I aixi, amb amor i calor humà, seguiré mantinguent l'esperança que algún dia arribi la calma, i qui va marxar un dia enduent-se part de mi, torni.