Mataró Ràdio: LA PATATA







LA PATATA
fam. SOLANÀCIES
Solanum tuberosum L.
Nom de la planta: PATATERA, PATAQUERA, CREÏLLERA
Nom dels tubercles:
cat. Patata, trumfa (al Pirineu, perquè recorda a la tòfones) ,
cast. Patata, papa, turma, chauma
basc: lusagarr
fran. Pomme de terre
anglès potato
alemany: kartoffel

ORIGEN ETIMOLÒGIC
Com que la patata prové d'Amèrica del Sud, va agafar el nom actual del nom en llengua quitxua (que era la que es parlava a Amèrica del Sud, concretament en les terres dels Andes). En quitxua la patata s'anomena PAPA.

DESCRIPCIÓ
La patatera és una planta vicaç, que no es troba en estat silvestre. Les arrels s'escampen formant rizomes que acaben formant els típics tubercles o patates subterrànies.gràcies a un fong (micorrhizas) que viu amb simbiosis amb la planta.
Com moltes plantes també fa flors, petites i agrupades, de color violeta de les que surt un fruit, com una baia on hi han les llavors.

La patatera, com molts altres plantes, poden reproduir-se per llavors o per clons a partir dels tubercles, que és com es fa normalment.

HISTÒRIA
Originariament, la patata prové de les zones muntanyoses dels Andes, principalment del Perú, Bolívia, Ecuador i Colòmbia.
Els espanyols la van descobrir cap allà el segle XVI i posteriorment la van portar al vell continent com una novetat botànica més, però sense donar-li la importància que anys més tard tindria.
A Europa en el segle XVI, això de menjar “arrels” no era ben vist, ja que ho feien els animals. Com que els fruits de la patatera són tòxics, i l'aspecte de la pell de la patata, amb les seves marques d'on surten els grills, els recordaven una pell malalta, per similitut, es va correr la veu que provocaven la lepra.
I una altra raó de pes per menspreure la patata era que la patata és de la família de les solanàcies, com el pebrot i el tomàquet. A Europa, les solanàcies que es coneixíen eren la Belladona, el Jusquiam (beleño negro), la Dulcamara i la Mandràgora, totes elles plantes tòxiques i al.lucinògenes, relacionades amb les bruixes. Això va frenar la introducció de la patata, com el pebrot i el tomàquet com a aliment. Com a molt, eren considerades plantes ornamentals.
Hem d'esperar fins el segle XVIII, quan a Europa la fam causava estralls entre la població, el farmacèutic de l'excercit francès Antoine Agustín Parmentier, després d'haver sobreviscut durant tres anys com a presoner en la Guerra dels Set anys, gràcies menjar patates, un cop alliberat, va voler impulsar el seu consum generalitzat. Com ho va fer?
Amb el permís del rey Lluís XVI, va tramar una genial estratègia. Va fer sembrar un gran camp de patates custodiat nit i dia per la guardia reial. A la vegada, va fer córrer el rumor que a la Cort de Versalles, les patates eren el menjar preferit de la cort. Aquest rumor va fer el seu efecte. La gent, convençuda que si els nobles menjaven allò, és que era un aliment deliciós. Així de nit, la gent entrava a robar aquesta preciada menja. Els soldats, es clar, tenien l'ordre de “no veure els lladres”.
Així, d'aquesta manera, el consum de patates s'estengué i es convertir un aliment bàsic fins ara.
En reconeixement, Parmentier va donar nom als plats de la cuina francesa on l'ingredient principal és la patata.


PROPIETATS
La patata, malgrat és un gran aliment, conté un alcaloide tòxic: la solanina. Comú en totes les plantes de la mateixa família, però en un percentatge baix. De tota manera, convé tenir en compte que aquest alcaloide desapareix quan es bull.
El que s'ha d'evitar sempre és consumir patates verdes, ja que la concentració de solanina és molt més elevada i no desapareix en la cuita.

La patata bàsicament és hidrat de carboni. És una font bàsica d'aliment pel cos, ja que que
conté glucosa, indispensable per nudrir el sistema nerviós, i d'assimilació lenta en l'organisme i així s'eviten pujades subtades de glucosa. Ideal per esportistes, nens, persones amb problemes de diabètis.
Conté molts altres nutrients com potasi (afavoreix l'eliminació de líquid), magnesi i calci.
Conté un alt contingut en vit. C (20 mg x 100 gr de patata)
En la pell es troben complexes de vitamina B i oligoelements. Per això és bo bullir-la amb pell, ja que així podem aprofitar-la, sobretot si és patata nova.
Efecte saciant (rica en fibra) i baixa en calories (80 calories/100 gr.)

REMEIS CASOLANS
Per la cremor d'estómac
Agafarem un tros petit de patata crua i col crua. La tallem ben petita i la posem en la batedora elèctrica amb dos dits d'aigua. (se li pot afegir mel) Ho triturem tot. Ens ho beurem en dejú abans d'esmorzar, abans de dinar i abans de sopar.
El midó de la patata fa una pel.lícula protectora a l'estómac
Les sals minerals estabilitzen el pH àcid de l'estómac
La solanina inhibeix la secreció d'àcid.

Cremades
Posar una rotllana de patata crua damunt d'una cremada alleuja molt el dolor i evita que la cremada s'infecti.

Per evitar el mal d'esquena
Posar una rotllana de patata crua a cada pota del moble. Lliscarà amb molta facilitat.

Cap comentari: