El cargol i l'herba de poliol


Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que li van venir ganes d'anar a veure el forat d'on surt el sol, que és allí on comença el món. I heus ací que camina que caminaràs, el cargol va arrossegar-se set dies i set nits sense parar ni deturar-se per res, tot adalerat per arribar com més aviat millor allí on comença el món, per veure el forat d'on surt el sol. I heu de saber i entendre i d'entendre i saber que, al cap i set dies i set nits d'arrossegar-se per terra sense parar ni deturar-se per res, se sentí tot adolorit de panxa i sense esma ni delit per seguir més endavant i va creure que el millor que podia fer era buscar una herbeta de poliol per fer-se unes sopetes que li fessin passar el mal de ventre. Se'n va anar al bosc, va buscar l'herbeta i estira que estiraràs, de cap manera la pogué fer seguir. I entre aquestes va passar l'escarabat, que quan el va veure tan enfeinat li va dir:
- Què fas aquí, cargol?
- Vull arrencar
aquesta herbeta de poliol,
que he agafat mal de ventre
anant a veure el forat
d'on surt el sol.
- Veig que tot sol no pots, ja t'ajudaré.
L'escarabat es va agafar al darrera del cargol i estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar la granota que anava a missa tot xino xano, i en veure aquell parell tan enfeinats els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I la granota es va agafar darrera de l'escarabat, i la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs i l'herbeta de poliol no s'arrencava. I heus aquí que entre aquestes va passar l'esquirol, que anava a fira, i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els preguntà:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I l'esquirol es va agafar darrera de la granota i l'esquirol estirava la granota, i la granota estirava l'escarbat, i l'escarbat estirava el cargol i estira que estiraràs i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I vet aquí que aleshores va passar un conill que anava a dinar i quan els va veure tan atrafegats es va deturar, i els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I el conill es va agafar a la cua de l'esquirol, i el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar el gat, que anava a festa major i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I el gat es va agafar a la cua del conill, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol encara no es volia arrencar.
I heus aquí que quan més atrafegats estaven, va passar el ruc que anava a estudi i en veure tota aquella colla, es va deturar i els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I el ruc es va agafar a la cua del gat. I el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar.
I heus aquí que aleshores va passar el bou que tot xino-xano anava de noces i quan va veure tota aquella colla es va deturar i els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I el bou es va agafar a la cua del ruc. I el bou estirava el ruc, el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i tant i tant van estirar que van arrencar l'herbeta de poliol i de la gran patacada tots van caure per terra de corcoll i tots van quedar escuats, esllomats, aixafats, camatrencats, colltorçats, desnassats i espatllats, tots
tots, tots
menys el gat
i vet aquí el conte acabat.

Rondalla popular catalana recollida per Joan Amades del llibre "Folklore de Catalunya. Rondallística" Ed. Selecta
http://www.tinet.cat/~agr/contes/elcargol.htm

conte il.lustrat

Crema de carbassó

Ingredients
Carbassons
Patata
Ceba
Crema de llet
Oli
Sal
Pebre

Es posen a bullir els carbassons i les patates.
Mentrestant es fa un bon sofregit de ceba.
Quan estan bullits, es retira l'excés d'aigua i s'hi aboca el sofregit i la crema de llet. Es fa tornar a arrencar el bull un parell de minuts.
Es tritura ben fi.
Es serveix en el plat amb un polsim de farina de ceps.

LLEGENDES: La majordoma de Sant Narcís

Explica la llegenda que Sant Narcís arribà a Girona ocupant el càrrec de bisbe. L'acompanyava la seva majordoma, un personatge ben peculiar. Grassa com una bota, alegre com unes castanyoles i xafardera com la que més. Pel que la gent dèia tenia més de cent anys, però no ho semblava pas per l'aspecte i l'energia amb que es movia. I com a dona sàvia que era, coneixia tots els estels, era una experta remeiera i una excel.lent cuinera.
Quan sortia al carrer a comprar, li agradava anar guarnida amb un gran barret i picarols a les faldilles. Els criats que l'acompanyaven li anaven al darrera amb una cadira per poder seure de tant en tant.
Malgrat tenir el cor inmens, un dia el seu gran defecte la va trair. Sant Narcís li va confiar un secret, però ella, en un descuit imprudent el va esbombar per tot Girona. Molt enfadat, el sant va castigar-la retirant-li tots els seus coneixements guaridors.
Desesperada, va fugir de la casa i anà a refugiar-se a la muntanya per fer penitència. Una nit, en somnis va tenir la visió terrible de la mort en martiri de Sant Narcís i Sant Feliu. Aquests presagis ben aviat es van veure cumplerts. A partir d'aquell dia, ella recuperà els seus poders i s'entregà en cos i ànima a cuidar a tothom qui estigués malalt o necessites una ajuda.
Ella mateixa va predir la seva pròpia mort. Va anar als peus de la catedral de Girona i allà va encendre foc per cuinar una gran perola de sopa de menta per a tots els pobres i desvalguts.
El dia del seu enterrament, els que carregaven el taut van comprovar sorpresos que, bo i ser una dona tant exageradament grassa pesava com una ploma.

Si passegeu per Girona i passeu prop dels Banys Àrabs, sota la Torre Cornèlia, descobrireu una petita escultura en pedra que recorda aquesta increíble dona.

AROMATERÀPIA. Elaboració d'un “pomander”


Els “pomanders” en origen eren petits saquets plens de substàncies aromàtiques -herbes, espècies,..- destinades a protegir qui la portava de malalties o maleficis.
Avui dia, la seva utilització es centra més en la d'aromatitzar i decorar.
A banda que estèticament els “pomanders” són molt atractius, són ideals per ambientar l'interior d'armaris, racons de casa o simplement com a element ornamental.
Avui us explicaré com podem fer-ne un a partir d'elements tant senzills com una llimona i clau d'olor.

Agafarem una llimona o una taronja i amb l'ajuda d'una agulla llanera anirem punxant la pell i inserint en cada forat un clau d'olor fins a recobrir-la tot com un eriçó.
Quan estigui tota plena, l'arrebossarem amb canyella i/o nou moscada en pols que potenciaran l'olor. També li afegirem pols d'arrel de lliri com a fixatiu de l'olor.
La llimona, poc a poc, anirà assecant-se i reduint de mida. De tota manera, aquest fet no us ha de preocupar. Comprovareu que l'aroma persisteix, arribant a durar molts anys. Jo en conservo un que vaig fer fa deu anys i encara desprèn una olor fantàstica.

PASTÍS DE POMA per a diabètics

Ingredients:

Base
150 gr de farina blanca
150 gr de farina integral
150 gr d'ametlla crua picada
200 cc. D'aigua
1 raig d'oli

Farcit
5 -7 pomes golden
pela de llimona
pela de mandarina o taronja
panses de Corint

Començarem preparant el farcit.
Pelarem les pomes i les tallarem petites. Les posarem a coure a foc baix en una cassola fonda amb un rajolí d'oli. Les anirem remenant i a mig coure li tirarem les pells de la llimona i de la taronja o mandarina. Ha de quedar com una compota.

Per preparar la base pastarem tots els ingredients fins a fer una masa homogènia. L'estirarem ben fina amb el corró i la posarem en la safata del forn untat amb mantega i farina.
La punxarem una mica i la courem fins que la veiem un xic torradeta.

Quan tot estigui cuit, escamparem la compota damunt la base i la presionarem una mica perquè quedi un farcit una mica compacte. L'adornarem amb unes quantes panses de Corint.

És un pastís adequat per a diabètics ja que no porta gens de sucre afegit. Tant sols la poma li aporta una dolçor deliciosa.

Bon profit.

SABÓ DE LLORER

Recepta de l'amic Pep Fornés, ei! amb garanties

SABÓ DE LLORER. Conegut com Sabó d'Alepo

2 litres d'oli d'oliva
2 gots d'aigua
1 grapadet de sal de cuina
400 gr de sosa càustica
¾ kg de fruits de llorer

PROCEDIMENT

En una palangana de plàstic es barreja l'aigua i la sosa amb el grapat de sal. Es remena fins la seva dissolució amb una cullera de fusta. Cal posar-se guants i protecció pels ulls (ulleres).
S'aboca l'oli de mica en mica, tot remenant.
Es trituren els fruits del llorer amb una mica d'aigua, amb una batedora elèctrica.
S'afageix la pasta de llorer al sabó.
S'aboca en un motlle i es deixa reposar uns tres dies. Es tallen les pastilles i es deixa madurar uns tres mesos mínim.

El llorer és una planta amb unes virtuts medicinals excepcionals. Aquestes propietats juntament amb l'oli d'oliva fan que el sabó de llorer sigui adequat per tot tipus de pell, especialment les afectades per acnés, eczemes i moltes altres afeccions dèrmiques.

Des de fa segles, a Síria s'elabora el famós "sabó d'Alepo" fet a partir d'oli d'oliva i llorer. Aquest sabó excepcional fet de manera totalment artesanal ha aconseguit una fama merescuda per les seves propietats.

http://jabondealepo.net/

TALLER PRÀCTIC D’ELABORACIÓ DE LICORS CASOLANS A BASE D’HERBES medicinals I FRUITS



DATA: Diumenge, 5 de juliol de 2009.
LLOC: Finca Can Canyameres, Mataró, dins del Parc Natural de Montnegre - Corredor.
PUNT DE TROBADA: Davant de la porta de les Pistes d’atletisme, a la carretera de Cirera, darrera l’hospital nou de Mataró. En hi trobarem a les 10.30 h. del matí
PREU: 18 €
—–—–—–

El propòsit d’aquest taller és donar a conèixer algunes d’aquelles receptes de macerats d’aiguardents que en els monestirs i a pagès s’han fet “de tota la vida”.
Molts d’aquests licors tenen una base medicinal com ara els vins aperitius i els estomacals, per ajudar a pair. Alguns d’ells fins i tot es remunten a l’Edat Mitja.
Es tracta de receptes d’elaboració senzilla que enriquiran els nostres coneixements de cuina. Amb ingredients molt propers i amb un xic de paciència aconseguirem tot un ventall de licors saludables i deliciosos, sempre presos amb mesura, es clar.
—–—–—–
Durant el matí elaborarem:
RATAFIA
HIDROMEL
VI DE NOUS
LIMONCELLO

Pel que fa als ingredients, deixem a elecció de cada u si en vol fer-ne un o tots, pel que us enviarem el llistat d’ingredients i estris necessaris. De tota manera, en el taller tindreu a l’abast moltes de les herbes que es faran servir.

A tots els participants se’ls hi donarà un dossier amb les fórmules i explicació de cada licor.

En acabar el taller es farà un tast de degustació de licors.

El taller es farà a partir d’un mínim de 6 i un màxim de 15 persones.

Més informació i reserves: cristinaverd@gmail.com

Bunyols de bleda

Aquesta receta me l'acaba de passar la bona amiga Carme Bosch, gran coneixedora de flors, olors i poesia. Es tracta d'una recepta eivissenca de Santa Eulàlia de fa molts anys.

Bunyols de bleda

Cal tallar les bledes ben petites (1-2 cm.) tant les fulles com els tronxos. Posar-les a bullir . Si podeu cuineu-les al vapor amb dos dits d’aigua durant uns 15 minuts.

Un cop ben escorregudes, en un bol, es barregen amb una cullereta de llevadura royal, un ou, all i julivert picat, panses de Corint i tot el que s’ acudeixi (ceba fregida, formatge…..)amb unes quantes cullerades de farina, es remena tot durant un parell de minuts perquè quedi tot ben integrat. No cal molta farina, jo ho faig a ull, per 1 kg de bledes dec posar unes dos cullerades grosses ben plenes.

Es posa oli a escalfar i quan és ben calent es tira a cullerades a la paella.

Remeis Casolans - Forum Remeier

El passat dissabte 6 d'abril del 2009 es va celebrar a Figueres les II Jornades de Remeis Casolans. A l'igual que l'any passat, aquest cop s'ha donat a conèixer una petita part de la gran saviesa que s'amaga en el dia a dia de les persones. Com diu Xavier Uriarte, els remeis casolans no són sanitat sinó cultura, la cultura de la gent, dels avis, del bagatge que portem tots dins des de sempre i que ara sembla que molts hagim oblidat.
I és aquesta una de les raons de que avui obro aquest forum.
Aprofitant lo bo de les noves tecnologies, podem aprendre, explicar i difondre totes aquelles receptes, remeis, maneres de fer i recursos que coneixem que ens han ajudat en el dia a dia a millorar la nostra salud i la del nostre voltant.
Us convido, doncs, a que participeu en aquesta “Jornada on-line de Remeis Casolans” i que tot el que s’expliqui aquí arribi a tothom, de forma oberta i cordial, a establir llaços solidaris i qui sap el que pot portar a la llarga...
Salut i benvinguts!

Remeis Casolans - Forum Remeier

Bunyols de civada




Aquesta recepta me la va explicar la Raquel de la Casanova de Sant Miquel, a Aiguafreda, una masia de turisme rural on val la pena anar-hi a passar un cap de setmana, o dos. Aquests bunyols són una petita mostra de la bona cuina que s’hi fa allà. El caliu i l’entorn d’aquesta casa són d’aquella mena que fa que t’agafi el “mono” de tornar a la propera oportunitat. Us la recomano.


Els bunyols de civada són ideals per quan vas d’excursió. Es poden fer el dia abans i són boníssim tan freds com calents. Ah! I molt complerts.


Ingredients

2 tasses de flocs de civada fins.
1 tassa de llet
1 ceba
2 cullerades de llevat de cervesa
2 cullerades de julivert picat
½ tassa de nous
1 pastanaga grossa
Formatge ratllat
2 ous
All trinxat
Sal
Espècies –orenga, clau,...-

Posarem els flocs de civada en remull amb la llet.
Hi anirem afegint els altres ingredients:
La ceba tallada petita, el llevat de cervesa i les cullerades de julivert, les nous picades al morter, la pastanaga rallada, el formatge ratllat, l’all, les espècies i els ous.
Es remena tot molt bé fins que quedi ben barrejat.
Es posa una paella amb força oli al foc i s’hi van tirant cullerades de la pasta preparada. Es fan força ràpid. A mida que es facin els posarem en un plat amb paper absorbent.

Taller pràctic d'elaboració de licors casolans a base d'herbes medicinals i fruits




RATAFIA
HIDROMEL
VI DE NOUS
LIMONCELLO
LICOR DE PERA

...

Per aprendre a elaborar a casa tot tipus d’aiguardents, vins aperitius i licors estomacals amb les receptes centenàries dels monestirs i de pagès.

DATA: Diumenge, 21 de juny a les 10.30 h. del matí
LLOC: Finca Can Canyameres, Mataró
PREU: 18 €


El propòsit d’aquest taller és donar a conèixer algunes d’aquelles receptes de macerats d’aiguardents que en els monestirs i a pagès s’han fet “de tota la vida”.
Molts d’aquests licors tenen una base medicinal com ara els vins aperitius i els estomacals, per ajudar a pair, d'altres tenen una llarga història com l'Hidromel o cervesa vikinga.
Es tracta de receptes d’elaboració senzilla que enriquiran els nostres coneixements de cuina. Amb ingredients molt propers i amb un xic de paciència aconseguirem tot un ventall de licors saludables i deliciosos, sempre presos amb mesura, es clar.

Pel que fa als ingredients, deixem a elecció de cada u si en vol fer-ne un o tots, pel que us enviarem el llistat d’ingredients i estris necessaris. De tota manera, en el taller tindreu a l’abast moltes de les herbes que es faran servir.

A tots els participants se’ls hi donarà un dossier amb les fórmules i explicació de cada licor.

En acabar el taller es farà un tast de degustació de licors.

El taller es farà a partir d’un mínim de 5 i un màxim de 10 persones.


Més informació i reserves: cristinaverd@gmail.com

Mini Jornada de Remeis Casolans

MINI JORNADA DE REMEIS CASOLANS
” Remeis casolans en les manifestacions
dels CICLES FEMENÍ I MASCULÍ ”
Conferències i Rutes etnobotàniques
Dissabte 6 de juny de 2009
Horari: de 9h. a 19:30 h.
Lloc: Castell de Sant Ferran
Preu: 60 Euros
Figueres ( Alt Empordà)

Plantes a observar: salvia, artemisa, ruda, romaní, murtra, falzic roja, saüc, saxifraga, plantatge, comí , etc

Ponents: Carme Bosch, Xènia Ros, Rosa López, Cristina Vinyes,
Dolors Roig, Montse Gispert, Montse Parada, Santi Jávega, Grup d´Herbes de Marge, Carme Frigola i Albert Mallol.

Organitza:Xavier Uriarte, Lola Puig i Anna Ferrer

PROGRAMA MINI JORNADA DE REMEIS CASOLANS
” Remeis casolans en les manifestacions dels CICLES FEMENÍ I MASCULÍ ”

MATÍ AULA DEL CASTELL DE ST. FERRAN

Matí de 9:30h a 14h.
9h a 9:30h. Recepció i lliurament de la documentació.
9:30h a 10h.- Presentació de la Mini jornada a càrrec d’Anna Ferrer (Dietista Diplomada, post-grau en Medecina Naturista), Lola Puig (mestra, terapeuta naturista i cuinera) i Xavier Uriarte (Metge Naturista).
En aquest acte hi haurà la presència del Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Figueres, Sr. Richard Elelman.
I la Regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, la Sra. Montserrat Escutia.
10h. a 11:30h.- Ponències de 10 minuts.
1.- Remeis casolans i la Regulació Menstrual i Dismenorrea.- a càrrec de Xènia Ros (Professora de Tai Chi, i Chia kum per la dona, i Teràpies de Chia-tzu)de Figueres
2.- Remeis Casolans i Embaràs.- a càrrec de Montse Gispert (Metgessa, Diplomada en Fitoterapia, post-grau en homeopatia) de Girona
3.- Remeis Casolans i Alletament Matern.- a càrrec de Rosa López (Fitoterapeuta i Presidenta del Taller Natura), Cristina Vinyes (Ingenyiera-Tècnica Agrícola) i Dolors Roig (ATS, Teràpies Naturals) del Cau de les Marietes de Vilabertran.
4.- Remeis casolans després de l’avortament i en situacions de risc.- a càrrec de Carme Bosch (mestra artesana, creadora i divulgadora de etnobotànica aplicada) de Cassà de la Selva.
5.- Remeis casolans i Menopausa.- a càrrec de Montse Parada (Dra. En Farmàcia) de Figueres.
6.- Presentació del Recull de remeis i plantes utilitzades relacionades amb el cicle menstrual, a càrrec d’Albert Mallol (Etnobotànic).
11:30h a 12h.- Descans
12h a 13h.- Taula sobre Hemorràgies, Infeccions genitals masculina i femenina i Papil·loma humà, a càrrec de Santi Jávea (etnobotànic i Herbolari ) de Barcelona Montse Gispert (Metgessa, Diplomada en Fitoteràpia, post-grau en homeopatia) i Xavier Uriarte (Metge Naturista) de Girona.
13h a 14h.- Testimoni de les Remeieres i Remeiers de l’Alt Empordà.

14h a 15h.- DINAR ( el dinar serà lliure)

TARDA PASSEJADA BOTÀNICA I ELABORACIÓ DE REMEIS
CASOLANS
15h a 16h.- Assemblea General al Castell de Sant Ferran.
De 16:30h a 19:30h.
Zones de passejades i guies:
- Grup A. Sant Jordi Desvalls. Guies: Elena Padró (Biòloga), Maite Domènech (Enginyera Tècnica Agrícola), Muntsa Pagès (Pagesa i cuinera) del Grup d’Herbes de Marge de Sant Jordi Desvalls.
- Grup B. Jardí Botànic Cau de les Marietes de Vilabertran.
- Grup C. Castell de Sant Ferran de Figueres. Guia: Albert Mallol (Etnobotànic)
- Grup D. Llers Alt Empordà. Guia: Carme Frigola. (Naturòpata i Acupuntora.)

CUINEM: Crema d'ortigues

Ingredients:

Uns bons guants de goma per collir-les!
Ortigues fresques i ben tendres (si són molt fetes aprofitarem només les fulles)
Patata vermella
Cebes
Porros (si es vol)
Oli
Sal
Pebre
Crema de llet (si es vol)

Posarem a bullir les patates. A banda farem un sofregit de ceba i porro (més ceba que porro) amb la sal i el pebre.
Quan les patates els hi falti pocs minuts li tirarem les ortigues perque bullin només uns 5 minuts.
Treurem l’excés d’aigua i li abocarem el sofregit deixant que bulli un minutet més.
Seguidament ho triturarem tot per fer una crema. Se li pot afegir, si es vol, un raig de crema de llet.
Si no posem crema de llet podem posar en el fons del plat una mica de formatge Tronchón o bé quasevol altre que es fonqui i abocar-li el damunt la crema d’ortigues.

Senzillament deliciosa!!!

CUINEM: Flors de saüc arrebossades


Ingredients:

Flors fresques de saüc.
Farina blanca
Aigua
Sal
Oli d’oliva


Rentarem les flors i les aixugarem amb un paper absorvent de cuina.
En un bol hi posem un parell de cullerades de farina i un pols de sal a les que anirem incorporant l’aigua a poc a poc i sense deixar de remenar fins a tenir una crema consistent però un xic líquida.
Posarem una paella al foc amb força oli. Quan aquest estigui ben calent, sumergirem les flors una a una en la crema de farina i les posarem a fregir. Quan d’un cantó estiguin, tallarem les tiges de les flors i les girerem perque es coguin bé de l’altra cantó.
Un cop fregides les posarem en un plat amb paper absorvent.

Quan us les mengeu notareu un fons molt refrescant.
Bon profit!




Festa de les Trementinaires 2009





Un any més el poble de Tuixent es prepara per celebrar una les seves festes més estimades en honor d’aquelles dones que van donar caràcter a aquelles terres.

Museu de les Trementinaires

Programa de la Festa de les Trementinaires 2009

XAROP DE PI

Així com les formigues es passen tot el bon temps preparant-se per l’hivern següent, nosaltres hem de fer el mateix. Ara comença l’època que fer preparats de plantes que ens faran servei quan tornin els freds. Només hem d’observar el nostre voltant per saber què hem de fer.


Les candeles son els brots joves del pi. D'aquí sortiran les fulles noves i les flors masculines.

Si us fixeu amb els pins tots estan en fase de crescuda. Els han sortit tot de brots o també anomenats “candeles”, drets ataronjats, llargs i gruixuts com un dit. D’aquestes candeles en sortiran fulles noves i les flors masculines, i estan carregats de reïna aromàtica. Amb aquestes candeles es prepara un xarop que s’utilitza des d’antic com un bàlsam pels problemes respiratoris.
A la banda del Cadí aquest xarop es prepara amb pinyes verdes, les quals aporten les mateixes propietats.


Candeles de pi.

XAROP DE PI.

Anirem a buscar les candeles de pi en espais nets i lluny de les carreteres. D’altra banda hem de ser conscients que no podem tallar totes les candeles d’un mateix pi, ja que és una part vital de l’arbre. Tallarem tres o quatre només de branques secundàries, mai de l’eix central. Si d’una branca n’hi creixen dues o tres, sempre n’hi deixarem la principal.


Es comença posant una base de sucre.

Un cop a casa tallarem les candeles a mida petita.
En un pot de vidre començarem amb una base de sucre roig i a partir d’aquí anirem fent capes de candeles i sucre fins acabar amb una capa de sucre.
Cada tres o quatre capes anirem pressionant amb la mà de morter perquè quedin ben compactes i amb poc aire.


Després, es van alternant capes de candeles tallades petites i sucre.

Un cop ple, el tancarem i el deixarem a sol i serena durant uns quaranta dies,però hi ha qui li deixa més temps.
A cap de poques hores veurem com el sucre agafa tonalitats molt fosques, com mullades i és la reïna que surt de la candela que dissol el sucre esdevenint xarop.


A mida que anem omplint, anem premsant amb la mà de morter.

Passada una setmana, més o menys, veurem que el xarop ja comença a fer-se evident. Caldrà doncs, destapar el pot i pressionar més el sucre per treure millor l’aire. Comprovarem que el nivell del sucre haurà baixat considerablement, deixant-lo tot ja “mullat”.
Quan el xarop estigui en el punt que gairebé tot el sucre està liquat, procedirem a filtrar-lo amb un colador fi i guardar-lo en un flascó de vidre fosc ben tancat. Com que el sucre és de per si un bon conservant, aquest xarop serà de llarga durada.


Vista de les capes de candeles i sucre.


Passades tres setmanes, el xarop ja es fa evident.

És adequat per alleugerir constipats o problemes de coll.
Una manera de prendre'l és una cullerada dissolta en aigua tèbia o en una infusió.

Fem un herbari

Per aprendre a conèixer i identificar les plantes del nostre entorn, medicinals o no, hem d’emprar diferents recursos:

El primer és consultar bona bibliografia. Últimament s’han publicat molts i bons llibres de plantes medicinals, tant guies de camp com vademècums. En ells pots trobar des de catalogació de les plantes ordenades botànicament per espècies i famílies, amb descripcions físiques, situació geogràfica, components químics, etc.,... com ordenació de les mateixes des del punt de vista terapèutic.

A partir d’aquí, el segon recurs, al meu parer, i el més important, és el d’anar a cercar-les directament a la Natura, acompanyat d’una bona guia de camp o un bon expert, això si; A banda, es clar, que sortir a passejar pel camp és de les teràpies més profitoses que hi ha, relaxa, fas exercici i omples els pulmons d’aire net. Jo ho interpreto com un joc de pistes i d’investigació en el que cada vegada que n’identifiques una tens una satisfacció més gran que quan trobes un rovelló, que ja és dir.

I finalment, el tercer recurs, gairebé imprescindible i eina base pel naturalista i el botànic, és la confecció d’un herbari.

Un herbari és una recopilació de plantes prèviament assecades per poder-les conservar gairebé indefinidament de cara al seu estudi i catalogació.

Els primers herbaris es van crear durant les gran expedicions científiques. Recordem Linné, Darwin, entre els més coneguts. Un d’ells, el del botànic Linné, encara es conserva en el Museu de Ciències Naturals de Suècia guardat en una cambra especial.

Herbari de Carl Von Linné

Gràcies als herbaris portats d’aquestes campanyes científiques, els botànics d’Europa van poder estudiar espècies vegetals d’altres latituds i descobrir propietats desconegudes fins llavors, fet que contribuí en descobriments de noves substàncies en benefici de la medicina i altres disciplines.

EINES PER ELABORAR UN HERBARI

Nosaltres també podem fer un herbari que ens ajudarà a conèixer millor les plantes del nostre entorn. Per anar a cercar plantes per confeccionar un herbari necessitarem bàsicament dues coses:


Un cistell del tipus dels d’anar a buscar bolets. Els millors són els de base plana perquè les plantes es pugui dipositar estirades i en un cert ordre. A més el fet de ser tramat i obert ajuda a que les plantes estiguin ben ventilades.
Unes tisores de podar per tallar les tiges, fulles o el que calgui. D’aquesta manera ens evitarem d’arrencar-les innecessariament i també per recollir la part estrictament necessària, sense malmetre la resta de la planta.

Com a complements podem portar bossetes petites de tanca hermètica per recollir llavors i papers absorbents de cuina, folis, llistins telefònics vells,...

LA RECOL·LECCIÓ

L’època més plaent per recol·lectar és entre la Primavera i l’Estiu. Descobrirem que allà on a l’hivern era erm ara hi ha vida.
Escollirem un dia clar, que no hagi plogut, preferentment al matí quan el sol hagi evaporat la rosada de la matinada. No ens interessa que les plantes estiguin humides doncs no ajudaria que s’assequessin en condicions.

Hem de recol·lectar amb seny i criteri. No tallem la primera planta que trobem. Haurem de seguir unes poques regles:

Un cop hem localitzat una planta, consultarem la guia o a la persona experta que ens acompanyi. Un cop identificada procedirem a recol·lectar-la, que es farà en funció del tipus de planta. Si és una planta petita la podem agafar sencera; si, en canvi. és una mica més gran agafarem només parts com ara fulles, tiges amb flors i fulles, però no la planta sencera, respectant les arrels.

No vulguem agafar masses branques d’una mateixa planta ja que podríem perjudicar-la.



Hem de saber que hi ha plantes que estan protegides i/o en perill d’extinció, com ara les orquídies, la genciana i la dròsera. Si ens trobem en aquest cas el millor és no tocar-les. Una bona alternativa seria en aquest cas la fotografia.

Les tiges tallades han d’estar orientades igual en el cistell de cara a mantenir un ordre. Si el dia es torna calorós i les plantes collides se’ns panseixen massa aviat podem fer servir un recurs que ja feien servir els botànics del segle XVIII: agafarem molsa humida i la clavarem a la base de les tiges; així la humitat ens conservarà les herbes fresques fins a casa.

Quan collim flors molt delicades, com les roselles, convindrà posar-les de seguida ben planes entre papers absorbents dins d’una llibreta.

ASSECATGE

Un cop a casa procedirem a la segona fase d’herborització.
És molt pràctic fer ús dels vells llistins telefònics per assecar-les. El seu paper absorbent i el seu pes són ideals.



















Així doncs anirem posant les plantes ben posades entre papers absorbents o folis entre mig de les pàgines dels llistins, deixant unes quantes entre planta i planta. Un cop el llistí estigui ple, el lligarem amb un cordill i el deixarem tres o quatre dies en un lloc calent i airejat per tal que les plantes perdin l’excés d’aigua.

És interessant que en el paper que embolcalla cada planta hi posem una nota d’identificació de la mateixa per evitar dubtes posteriorment.



















Passat aquest temps, comprovarem el seu estat. Si està correcte, passarem a la fase de premsa: traurem les plantes del llistín sense treure els fulls de dalt i baix i el passarem a un altre llistí sec. A continuació li instal·larem un pes que pot ser un llibre gruixut, una totxana o una premsa. No cal un pes excessiu, tan sols el suficient perquè la planta quedi el màxim de plana.

Finalment, quan la planta ja està ben seca, passarem a enganxar-les a una cartolina amb l’ajuda de petits punts de cola blanca o adhesiu en spray. Al peu de la planta convé anotar-hi una petita fitxa d’identificació.

FITXA TÈCNICA



















La fitxa d’identificació és clau en un herbari: ens informa de quina planta és.
· Nom vulgar o popular (català, castellà,...)
· Nom científic.
· Família
· Lloc de procedència
· Data de la recol·lecció
· Altres dades

Un cop identificades es podran ordenar segons el criteri que vulguem: per famílies, ordre alfabètic,...

PRESENTACIÓ

Les làmines es poden guardar de diferents formes. N’hi ha que les plastifiquen, d’altres que hi posen un full de paper de seda entre làmina i làmina. Jo tinc preferència en guardar-les dins de fundes de plàstic tipus portafolis, que es poden treure i posar.
Un format pràctic d’enquadernar-les és amb els típics carpetans amb caixa.
Pel que fa a la portada, això va a càrrec de cadascú.

SISTEMES DE CONSERVACIÓ DE L’HERBARI

És molt corrent que, bo i estar ben assecades, les plantes acullin petits insectes, ous i altres microorganismes que hagin sobreviscut al procés. Això podria fer malmetre a la llarga la seva conservació. Un mètode preventiu pràctic és posar totes les làmines en una bossa de plàstic ben hermètica i deixar-les unes hores al congelador.
També és convenient que, dins dels àlbums hi posem unes bossetes de roba de cotó amb timó o boles de naftalina.
El conservarem en un lloc de la casa ben fresc i sec.

BIBLIOGRAFIA

Com he dit abans, hi ha molts llibres on podeu trobar manuals per fer herbaris. De tots ells voldria destacar un facsímil editat per - Librerías “PARIS VALENCIA” (Pelayo, 7 46007 Valencia) :

“Memoria sobre el modo de hacer las herborizaciones y los herbarios” por Don Miguel Colmeiro, Catedrático de Botànica en la Universidad de Sevilla. Madrid. 1847.

Herbes que alleugen l'etern refredat


El refredat és una infecció vírica de l’aparell respiratori. És causat per l’atac d’un gran nombre de cepes de virus i variants de la grip que muten cada hivern.
El nas és la primera muralla de defensa que tenim on queden atrapats i anul.lats la majoria dels agents patògens.
El problema és quan hi ha sequedat de l’ambient amb les calefaccions i/o baixada de defenses de l’organisme, entre altres circumstàncies, que farà que els virus penetrin en l’organisme causant inflamació i altres símptomes coneguts.
En el mercat hi ha gran quantitat de fàrmacs que tracten els símptomes del refredat. N’hi ha de molt efectius, no es pot negar, però presenten un aspecte negatiu a tenir en compte: els efectes secundaris. Només cal llegir els prospectes per conèixe'ls. D’altra banda, els residus tòxics que ens deixen en l’organisme poden arribar a debilitar a la llarga el nostre sistema immunològic.

Nosaltres podem enfortir el nostre organisme per ajudar-lo en casos d’infeccions víriques. Hauríem de començar per la dieta. Som el que mengem. Si ingerim aliments refinats (sucre blanc, farines no integrals), greixos saturats (bolleria industrial) i altres aliments modificats obligarem al nostre organisme a fer un esforç extra a l’hora d’eliminar toxines cosa que debilitarà el nostre sistema immunològic.
Respirar aire pur, menjar aliments naturals, no modificats, farines integrals, aliments biològics, pocs greixos, fruita, verdura, molta aigua,.. tot això i una visió de la vida positiva ens ajudarà a que el nostre organisme mantingui unes bones defenses en front d’atacs exteriors.

En fitoteràpia existeixen un gran nombre de plantes que ens poden ajudar abans i durant un refredat. Moltes d’elles formen part d’innombrables remeis casolans, els quals podríem dir que són remeis “de tota la vida” cosa que demostraria que si després de tant de temps encara es fan servir voldria dir que són efectius. I el més important: no tenen efectes secundaris. Aquí en teniu uns quants:

VITAMINA C. Menjar taronges, llimones, mandarines, kiwis, pebrot, gavarrera,..
ALLS, MEL i FARIGOLA. Antibiòtics naturals.
GINGEBRE. Pels calfreds, la febre i els mals de cap i dolors musculars.
REGALÈSSIA. Per la tos. És antiinflamatòria.
FLOR DE SAÜC. Descongestiona i estimula la transpiració.
CAPUTXINA. El remei tradicional dels indígenes peruans per a la tos.
HISOP. Depuratiu, antisèptic.
TIL.A. Calmant, per a la febre.
EUCALIPTUS. Per a la congestió nasal

I sobre tot: beure molta aigua, i descansar.