Explica la llegenda que Sant Narcís arribà a Girona ocupant el càrrec de bisbe. L'acompanyava la seva majordoma, un personatge ben peculiar. Grassa com una bota, alegre com unes castanyoles i xafardera com la que més. Pel que la gent dèia tenia més de cent anys, però no ho semblava pas per l'aspecte i l'energia amb que es movia. I com a dona sàvia que era, coneixia tots els estels, era una experta remeiera i una excel.lent cuinera.
Quan sortia al carrer a comprar, li agradava anar guarnida amb un gran barret i picarols a les faldilles. Els criats que l'acompanyaven li anaven al darrera amb una cadira per poder seure de tant en tant.
Malgrat tenir el cor inmens, un dia el seu gran defecte la va trair. Sant Narcís li va confiar un secret, però ella, en un descuit imprudent el va esbombar per tot Girona. Molt enfadat, el sant va castigar-la retirant-li tots els seus coneixements guaridors.
Desesperada, va fugir de la casa i anà a refugiar-se a la muntanya per fer penitència. Una nit, en somnis va tenir la visió terrible de la mort en martiri de Sant Narcís i Sant Feliu. Aquests presagis ben aviat es van veure cumplerts. A partir d'aquell dia, ella recuperà els seus poders i s'entregà en cos i ànima a cuidar a tothom qui estigués malalt o necessites una ajuda.
Ella mateixa va predir la seva pròpia mort. Va anar als peus de la catedral de Girona i allà va encendre foc per cuinar una gran perola de sopa de menta per a tots els pobres i desvalguts.
El dia del seu enterrament, els que carregaven el taut van comprovar sorpresos que, bo i ser una dona tant exageradament grassa pesava com una ploma.
Si passegeu per Girona i passeu prop dels Banys Àrabs, sota la Torre Cornèlia, descobrireu una petita escultura en pedra que recorda aquesta increíble dona.
En aquest RACOnet de la xarxa hi trobareu un espai on estem sensibilitzats i motivats en tot el que fa referència a la relació entre l'ésser humà i el seu entorn natural. En un desig de reconciliar-nos amb la Mare Natura, volem recuperar tots aquells sabors, coneixements, tradicions i vivències que han contribuït amb els segles a arribar a on som, a fer el que hem fet i hem après. Però sobretot amb la voluntat que tots aquests coneixements no caiguin en l'oblit.
LLEGENDES: La majordoma de Sant Narcís
Etiquetes de comentaris:
Contes i tradicions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No coneixia aquesta llegenda, m'ha semblat molt interessant
Publica un comentari a l'entrada