Nom popular cat.: farigola, frigola, timó, timonet, tem
Nom popular cast.: tomillo,
Nom científic: Thymus vulgaris L.
Família: labiades
A casa sempre hi ha hagut farigola. De petita, a banda de la marialluïsa, creia que no n'existia cap altra. I és que la iaia la feia servir per tot: a la sopa, per glopejar si teníem llagues a la boca, pel mal de peus,...
La flaire de la farigola la tinc tan arrelada en el meu subconscient que dubto que la pugui oblidar mai.
I és que és una herba amb molta història.
Com a planta de la Mediterrània els grecs ja la coneixien i l'apreciaven. L'usaven molt després del bany com a símbol de valor i elegància. En els temples en cremaven farcells secs a manera d'encens purificador.
Plini considerava el serpol (thymus serpyllum L.) com un bon antídot contra el verí de les serps i el d'altres criatures marines.
Com a símbol del valor perduraria fins a l'Edat Mitja.
Avui dia és una herba indispensable en molts preparats fitoterapèutics: refredats, mal de coll, indigestions, com a antisèptic en ferides, i també a la cuina.
La iaia Maria em preparava cada matí de cada dia un plat de sopa de farigola. El cas és que encara que la pobra dona m'ho feia amb tota la bona intenció "...menja, nena, que has de créixer..." la veritat és que, encara que estaven boníssimes, les vaig arribar a avorrir. De tota manera, iaia, gràcies!
SOPA DE FARIGOLA, del llibre "La cuina de l'Àvia Remei".
Posem una olla al foc amb aigua. L'hi afegim pa sec, alls i ceba. Ho fem bullir una estona. Ho triturem. Li afegim un raig d'oli i ho deixem bullir uns 30 min. Passat aquest temps li tirem la farigola i sal.
Foto: commons.wikipedia.org
Nom popular cast.: tomillo,
Nom científic: Thymus vulgaris L.
Família: labiades
A casa sempre hi ha hagut farigola. De petita, a banda de la marialluïsa, creia que no n'existia cap altra. I és que la iaia la feia servir per tot: a la sopa, per glopejar si teníem llagues a la boca, pel mal de peus,...
La flaire de la farigola la tinc tan arrelada en el meu subconscient que dubto que la pugui oblidar mai.
I és que és una herba amb molta història.
Com a planta de la Mediterrània els grecs ja la coneixien i l'apreciaven. L'usaven molt després del bany com a símbol de valor i elegància. En els temples en cremaven farcells secs a manera d'encens purificador.
Plini considerava el serpol (thymus serpyllum L.) com un bon antídot contra el verí de les serps i el d'altres criatures marines.
Com a símbol del valor perduraria fins a l'Edat Mitja.
Avui dia és una herba indispensable en molts preparats fitoterapèutics: refredats, mal de coll, indigestions, com a antisèptic en ferides, i també a la cuina.
La iaia Maria em preparava cada matí de cada dia un plat de sopa de farigola. El cas és que encara que la pobra dona m'ho feia amb tota la bona intenció "...menja, nena, que has de créixer..." la veritat és que, encara que estaven boníssimes, les vaig arribar a avorrir. De tota manera, iaia, gràcies!
SOPA DE FARIGOLA, del llibre "La cuina de l'Àvia Remei".
Posem una olla al foc amb aigua. L'hi afegim pa sec, alls i ceba. Ho fem bullir una estona. Ho triturem. Li afegim un raig d'oli i ho deixem bullir uns 30 min. Passat aquest temps li tirem la farigola i sal.
Foto: commons.wikipedia.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada