fam.
liliàcies
Ruscus
aculeatus L.
rusc,
galzeran boix mascle, cirera de Betlem mata-aranyes, cirerer de llop,
guindes del Bon Pastor boix marí (La Garrotxa), herba de Sant
Bonifaci, herba de l'erisipela,...
Cast.:
rusco, arrayán salvaje, escobino, sardonilla
ORIGEN
ETIMOLÒGIC
Ruscus:
brusc
Aculeatus:
amb espines
LA
TROBEM
Viu
a tota Europa central i meridional, i en els nostres boscos
d'alzines. La Garrotxa, Collserola, Montserrat, Montseny,..
És
una planta de sotabosc, on el sol li costa d'arribar. La trobem en
companyia del boix.
El
galzeran és una planta curiosa. Aparentment podriem observar que és
té fulles que punxen, a les quals li creiz al mig el fruit, una baia
vermella.
En
realitat, les suposades fulles en realitat són FILOCLADIS, tiges
modificades en forma de fulles per substituir les autèntiques
fulles, les quals són massa petites per desenvolupar la seva funció.
Si ens hi fixem, veurem com enmig de les suposades fulles hi ha una
petita flor o el fruit.
RECOL.LECCIÓ
Setembre-octubre
Rizoma:
tiges de creixement horitzontal subterranies, de les que surten les
arrels. Exemples de rizomes: galzeran, gingebre, canyes,...
Actualment
el galzeran està protegit, i no es pot collir ni arrencar-ne del
bosc. És una planta de creixement lent.
Des
de fa un temps, és una de les plantes que s'utilitza en els
guarniments nadalencs, pel que, com en el cas de la molsa i el boix
grèvol, va arribar a un punt que la destrossa que es feia en el bosc
va arribar a nivells alarmants.
També
es troba com a planta ornamental, en jardins, per fer de tanques
verdes en parterres.
PROPIETATS
El
seu contingut en flavonoides i isoflavones li aporta unes excel.lents
propietats venotòniques, vasoconstrictores i antiinflamatòries.
Forma part de molts preparats per tractar varius i morenes.
HISTÒRIA
L'Edat
Mitja va ser una època on la gent passava molta gana. Hi havia
èpoques que patien plagues de rates i ratolins, que es menjaven tot
el gra. Això comportava fam i la pesta. Per evitar-ho es protegia el
gra amb branques de galzeran per evitar que els rossegadors s'ho
mengessin.
Més
tard, també s'utilitzava per protegir els embotits que es guardaven
penjats. D'aquí li ve els noms de “espina ratera” o a Itàlia li
diuen “pungetopi” o “pica-rata”.
REMEIS
CASOLANS
Va
formar part del famós “Xarop de les cinc arrels”
amb fonoll, esparreguera, api i julivert, el qual tenia propietats
diurètiques i aperitives.
1 litre
d'aigua
50 gr de
cada una de les arrells.
Fer-ho
bullir tot plegat fins que redueixi a la meitat. Es deixa macerar 24
hores, i l'endemà se li afegeix ½ kg. de sucre i es torna a fer
bullir fins que el sucre es desfà. Se'n pren 3 cullerades al dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada