El Diari d’Edith Holden


Era l’any 1981 tot llegint el diari vaig trobar una petita joia. Un article amb il.lustracions a tot color feia el comentari d’un llibre acabat de publicar. Es tractava d’una reproducció en facsímil del diari d’una naturalista anglesa de principis del segle passat: La joia de viure la Natura.

A Edith Holden (1871-1920), de ben petita la vena artista ja li removia l’esperit, potser perquè el seu pare era fabricant de pintures, qui sap. El cas és que va estudiar Belles Arts i es dedicà al món de la il.lustració. Fou durant la seva joventut quan vivia al poble de Olton, a Warwickshire que va pintar tota la sèrie d’aqüarel.les plasmant així el seu amor cap a la Natura.

El diari recull, com un anuari, dia a dia, totes les seves observacions del cicle natural, el despertar de la primavera, el color de les flors, el tarannà dels animals i la dansa dels elements.

Ella el va escriure cap allà l’any 1906 però no fou fins el 1975 que va ser descobert. Quatre anys més tard sortia publicat en diversos idiomes, venent-se cap a dos milions d’exemplars a tot el món.

“...Juny 23.

He travessat amb bicicleta Widney. Els liris grocs ja han florit als aiguamolls, i a la vora del riu, he trobat el miosotis de floretes blaves. Mentre m’ajupia per a collir-ne unes quantes, vet ací que un formós espiadimonis passa volant arran d’aigua, es para un moment damunt d’un joncar i desapareix tot seguit com si no-res. Per primer cop enguany, he vist la florida de les següents plantes: el veçot, el guixot de prat, els créixens, el veçot tetrasperm, el card d’ase, i, pels camins, les ortigues, i les forquilletes.”...

Acompanyant el dietari, inclou tot un recull de deliciosa poesia anglesa de totes les èpoques, refranys populars, orígens dels noms dels mesos de l’any i festivitats assenyalades. No cal dir que és una delícia llegir-lo, però ho és més encara veure les imatges. Aqüarel.les fetes amb tota la sensibilitat i amb el fruit de l’observació diària i pacient.

Quin és l’èxit d’aquest llibre? Qui ho sap: el plaer visual, l’aire intimista, femení, la callada observació, la tendresa cap a les coses petites,...

Si teniu ocasió, busqueu-lo, llegiu-lo, gaudir-lo,... ja m’ho direu.

Títol original: The country diary of an edwardian lady.

Edició en català: LA JOIA DE VIURE LA NATURA. El diari d’Edith Holden.

Editorial Blume. 1981.



Cap comentari: