Herbes que curen III. EUCALIPTUS

Nom popular català: Eucaliptus

Nom popular castell Eucalipto

Nom científic: “Eucalyptus globulus Labillardière”

Família: mirtàcies

Originari de Tasmània, l’eucaliptus va ser introduït per primera vegada a Europa a finals del segle XVIII amb una funció molt concreta: aprofitant que és un arbre que necessita gran quantitat d’aigua, gairebé 100 litres diaris, és va plantar en zones pantanoses per drenar-les i buidar-les, solucionant així el greu problema del paludisme. D’altra banda, el seu ràpid creixement i les grans dimensions que aconsegueix, pot arribar fins al centenar de metres, és una font preuada de cel.lulosa per a la industria paperera.

Des de la vessant mèdica també se li van trobar grans virtuts. De l’eucaliptus se n’extreu, entre altres substàncies, l’eucaliptol, essència actualment imprescindible en moltes fòrmules magistrals; no hi pastilles, xarops, caramels contra problemes respiratoris que no continguin aquesta essència miraculosa.

Però tota cara té la seva creu. Us heu passejat mai per un bosc d’eucaliptus? Sincerament, és més aviat intrigant. És un bosc on no hi ha ombra. Insòlit, oi?

No hi ha res més allunyat als boscos que coneixem, on l’ombra de les copes dels arbres aixopluga ocells, arbusts i xiuxiueixos. En un bosc d’eucaliptus no hi ha res. I és que és un ésser estrany, bo i dolent, beneficiós i devastador.

Les plantacions intensives d’eucaliptus estan provocant un assecament del terreny molt preocupant. Zones de Galícia, on el sòl era humit i fèrtil, s’estan desertitzant de forma alarmant. Són arbres que no permeten que creixi res a sota seu, i on la terra queda eixuta i morta.

Bo i així, des que va arribar a les nostres contrades l’hem tingut ben a prop. Molts jardins i parcs de les nostres ciutats tenen grans exemplars d’eucaliptus que perfumen el passeig dels vianants.

I és que aquesta dualitat de les coses, el dilema de valorar si és bo o dolent el tindrem sempre. Què hem de fer amb l’eucaliptus?

Es bo perquè priva que proliferin mosquits transmissors de malalties però dolent perquè resseca el terreny i malmet la flora autòctona.

És bo perquè ens dóna uns principis actius que combaten problemes respiratoris però dolent perquè és contraproduent en asmàtics.

Com deia el savi “la clau està en la dosi” , i en aquest cas és el mateix.

En el cas del conreu extensiu de l’eucaliptus per l’obtenció de paper és complicat perquè hi ha pel mig els interessos de la industria. Però, poc a poc, si el reciclatge del paper i cartró es generalitza i s’imposa, no caldrà estendre les hectàries de conreu.

D’altra banda, en medicina, si es divulgés millor els pros i els contres dels efectes de l’eucaliptol, potser no hi hauria tantes recaigudes en asmàtics.

Cap comentari: