Festa de les Trementinaires 2009





Un any més el poble de Tuixent es prepara per celebrar una les seves festes més estimades en honor d’aquelles dones que van donar caràcter a aquelles terres.

Museu de les Trementinaires

Programa de la Festa de les Trementinaires 2009

XAROP DE PI

Així com les formigues es passen tot el bon temps preparant-se per l’hivern següent, nosaltres hem de fer el mateix. Ara comença l’època que fer preparats de plantes que ens faran servei quan tornin els freds. Només hem d’observar el nostre voltant per saber què hem de fer.


Les candeles son els brots joves del pi. D'aquí sortiran les fulles noves i les flors masculines.

Si us fixeu amb els pins tots estan en fase de crescuda. Els han sortit tot de brots o també anomenats “candeles”, drets ataronjats, llargs i gruixuts com un dit. D’aquestes candeles en sortiran fulles noves i les flors masculines, i estan carregats de reïna aromàtica. Amb aquestes candeles es prepara un xarop que s’utilitza des d’antic com un bàlsam pels problemes respiratoris.
A la banda del Cadí aquest xarop es prepara amb pinyes verdes, les quals aporten les mateixes propietats.


Candeles de pi.

XAROP DE PI.

Anirem a buscar les candeles de pi en espais nets i lluny de les carreteres. D’altra banda hem de ser conscients que no podem tallar totes les candeles d’un mateix pi, ja que és una part vital de l’arbre. Tallarem tres o quatre només de branques secundàries, mai de l’eix central. Si d’una branca n’hi creixen dues o tres, sempre n’hi deixarem la principal.


Es comença posant una base de sucre.

Un cop a casa tallarem les candeles a mida petita.
En un pot de vidre començarem amb una base de sucre roig i a partir d’aquí anirem fent capes de candeles i sucre fins acabar amb una capa de sucre.
Cada tres o quatre capes anirem pressionant amb la mà de morter perquè quedin ben compactes i amb poc aire.


Després, es van alternant capes de candeles tallades petites i sucre.

Un cop ple, el tancarem i el deixarem a sol i serena durant uns quaranta dies,però hi ha qui li deixa més temps.
A cap de poques hores veurem com el sucre agafa tonalitats molt fosques, com mullades i és la reïna que surt de la candela que dissol el sucre esdevenint xarop.


A mida que anem omplint, anem premsant amb la mà de morter.

Passada una setmana, més o menys, veurem que el xarop ja comença a fer-se evident. Caldrà doncs, destapar el pot i pressionar més el sucre per treure millor l’aire. Comprovarem que el nivell del sucre haurà baixat considerablement, deixant-lo tot ja “mullat”.
Quan el xarop estigui en el punt que gairebé tot el sucre està liquat, procedirem a filtrar-lo amb un colador fi i guardar-lo en un flascó de vidre fosc ben tancat. Com que el sucre és de per si un bon conservant, aquest xarop serà de llarga durada.


Vista de les capes de candeles i sucre.


Passades tres setmanes, el xarop ja es fa evident.

És adequat per alleugerir constipats o problemes de coll.
Una manera de prendre'l és una cullerada dissolta en aigua tèbia o en una infusió.