El meu últim descobriment: un llibre de relats i remeis que enamora.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
JA HA SORTIT A LA LLUM EL MEU LLIBRE!
Un petit llibre que em va inspirar El Racó Natural, i que he anat gestant durant tres anys, recollint de mica en mica remeis i receptes de tota mena. Els que m'han cridat l'atenció, els de tota la vida a casa, els recomanats, els experimentats per mi mateixa,... sense oblidar-me de les meves estimades herbes remeieres, que m'acompanyen des de fa molt de temps i a les que haig d'agrair tot el bé que m'han fet tant a nivell físic com emocional.
Les plantes medicinals ho són per moltes raons, però principalment perquè el fet de conèixe-les et porta a endinsar-te en un món contrapossat a la voràgine a la que estem inmersos. Et fa descobrir que la Natura està en tots els racons, que hi ha olors, colors,... que les plantes han deixat petja en l'home, en la vida i en la mort, en la salut i en l'alimentació, en les llegendes i en la màgia, i molt més.
Ara, quan passejo pel camp, és com si em trobés amics pel carrer. Bon dia, Romaní!, bona tarda, Farigola!... mai tornarà a ser el mateix.
Les plantes medicinals ho són per moltes raons, però principalment perquè el fet de conèixe-les et porta a endinsar-te en un món contrapossat a la voràgine a la que estem inmersos. Et fa descobrir que la Natura està en tots els racons, que hi ha olors, colors,... que les plantes han deixat petja en l'home, en la vida i en la mort, en la salut i en l'alimentació, en les llegendes i en la màgia, i molt més.
Ara, quan passejo pel camp, és com si em trobés amics pel carrer. Bon dia, Romaní!, bona tarda, Farigola!... mai tornarà a ser el mateix.
La Vida és la nostra Farmaciola Natural, que ens dóna els remeis per seguir endavant a la recerca de la Felicitat.
Voldria agrair a tota la gent que m'ha recolzat en aquest projecte, com la meva mare, l'àvia Remei, que si no fos per ella aquest llibre no hagués vist la llum. Però especialment aquest llibre està dedicat a la meva filla Laia, que ha estat la meva inspiració en els moments durs, i en els dolços.
I a tots els demés, mil gràcies! Us estimo!
Cristina
Joia de la literatura medieval
"Dones en el bany", de DureroAvui us vull presentar una petita joia de la literatura medieval del segle XIV:
FLORES DEL TESORO DE LA BELLEZA
Tratado de muchas medicinas o curiosidades de las mujeres
de Manuel Dies de Calatayud
majordom del rei Alfons el Magnànim.
José J. de Olañeta, Editor
col.lecció MEDIEVALIA
4a. edició 2001
És un recull de fòrmules per a l'elaboració de cosmètics i remeis per a les dones. Com diu el pròleg, en aquest llibre trobem recollits molts dels coneixements de la medicina popular que han begut de les fonts de la medicina clàssica i àrab que eren d'ús corrent entre les dones de l'època. Aquí es fusiona tots els coneixements de bellesa, higiene, salut i sexe, mostrant el prototip ideal de bellesa de la dona medieval.
Com a mostra d'aquest receptari, he triat unes receptes prou curioses, però, personalment us ho dic: millor ni provar-les de fer.
Capítulo X
PARA TEÑIR LOS CABELLOS DE RUBIO TAL QUE PAREZCAN DE ORO
Convertid en ceniza y luego en lejía tallos de hiedra blanca descortezada. Y lavaos con esta lejía la cabeza dos veces por semana. Y al cabo de dos meses se habrá convertido el cabello en soberanamente bello. Pero el cabello tiene que secarse por sí solo y, si se puede hacer, al sol.
Capítulo XLVIII
PARA LA MUJER QUE QUIERA ESTRECHAR LA NATURA
Tomad la cantidad que os llene una mano de mirra fresca, y siete agallas y cal, y ponedlo a hervir en agua todo junto; con ese agua lavaos la natura y parecerá que sea la de una doncella.
Capítulo LXIII
PARA TODO TIPO DE CATARATAS DE OJOS
Para la persona que tenga cataratas en los ojos, coge anémonas y semillas de rábano, una libra de cada; cuatro onzas de amoníaco; todo polvorizado, mézclalo con bálsamo. Y con esto úntate los ojos por la mañana y por la tarde y sin duda sanarás. Para lo mismo, para las cataratas de ojos: la persona que tenga cataratas en los ojos sanará, si se pone en la mácula una mezcla hecha de heces y hiel de cuervo y miel.
El Diari d’Edith Holden
Era l’any 1981 tot llegint el diari vaig trobar una petita joia. Un article amb il.lustracions a tot color feia el comentari d’un llibre acabat de publicar. Es tractava d’una reproducció en facsímil del diari d’una naturalista anglesa de principis del segle passat: La joia de viure la Natura.
A Edith Holden (1871-1920), de ben petita la vena artista ja li removia l’esperit, potser perquè el seu pare era fabricant de pintures, qui sap. El cas és que va estudiar Belles Arts i es dedicà al món de la il.lustració. Fou durant la seva joventut quan vivia al poble de Olton, a Warwickshire que va pintar tota la sèrie d’aqüarel.les plasmant així el seu amor cap a la Natura.
El diari recull, com un anuari, dia a dia, totes les seves observacions del cicle natural, el despertar de la primavera, el color de les flors, el tarannà dels animals i la dansa dels elements.
Ella el va escriure cap allà l’any 1906 però no fou fins el 1975 que va ser descobert. Quatre anys més tard sortia publicat en diversos idiomes, venent-se cap a dos milions d’exemplars a tot el món.
“...Juny 23.
He travessat amb bicicleta Widney. Els liris grocs ja han florit als aiguamolls, i a la vora del riu, he trobat el miosotis de floretes blaves. Mentre m’ajupia per a collir-ne unes quantes, vet ací que un formós espiadimonis passa volant arran d’aigua, es para un moment damunt d’un joncar i desapareix tot seguit com si no-res. Per primer cop enguany, he vist la florida de les següents plantes: el veçot, el guixot de prat, els créixens, el veçot tetrasperm, el card d’ase, i, pels camins, les ortigues, i les forquilletes.”...
Acompanyant el dietari, inclou tot un recull de deliciosa poesia anglesa de totes les èpoques, refranys populars, orígens dels noms dels mesos de l’any i festivitats assenyalades. No cal dir que és una delícia llegir-lo, però ho és més encara veure les imatges. Aqüarel.les fetes amb tota la sensibilitat i amb el fruit de l’observació diària i pacient.
Quin és l’èxit d’aquest llibre? Qui ho sap: el plaer visual, l’aire intimista, femení, la callada observació, la tendresa cap a les coses petites,...
Si teniu ocasió, busqueu-lo, llegiu-lo, gaudir-lo,... ja m’ho direu.
Títol original: The country diary of an edwardian lady.
Edició en català: LA JOIA DE VIURE LA NATURA. El diari d’Edith Holden.
Editorial Blume. 1981.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)