El cargol i l'herba de poliol


Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que li van venir ganes d'anar a veure el forat d'on surt el sol, que és allí on comença el món. I heus ací que camina que caminaràs, el cargol va arrossegar-se set dies i set nits sense parar ni deturar-se per res, tot adalerat per arribar com més aviat millor allí on comença el món, per veure el forat d'on surt el sol. I heu de saber i entendre i d'entendre i saber que, al cap i set dies i set nits d'arrossegar-se per terra sense parar ni deturar-se per res, se sentí tot adolorit de panxa i sense esma ni delit per seguir més endavant i va creure que el millor que podia fer era buscar una herbeta de poliol per fer-se unes sopetes que li fessin passar el mal de ventre. Se'n va anar al bosc, va buscar l'herbeta i estira que estiraràs, de cap manera la pogué fer seguir. I entre aquestes va passar l'escarabat, que quan el va veure tan enfeinat li va dir:
- Què fas aquí, cargol?
- Vull arrencar
aquesta herbeta de poliol,
que he agafat mal de ventre
anant a veure el forat
d'on surt el sol.
- Veig que tot sol no pots, ja t'ajudaré.
L'escarabat es va agafar al darrera del cargol i estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar la granota que anava a missa tot xino xano, i en veure aquell parell tan enfeinats els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I la granota es va agafar darrera de l'escarabat, i la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs i l'herbeta de poliol no s'arrencava. I heus aquí que entre aquestes va passar l'esquirol, que anava a fira, i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els preguntà:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I l'esquirol es va agafar darrera de la granota i l'esquirol estirava la granota, i la granota estirava l'escarbat, i l'escarbat estirava el cargol i estira que estiraràs i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I vet aquí que aleshores va passar un conill que anava a dinar i quan els va veure tan atrafegats es va deturar, i els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I el conill es va agafar a la cua de l'esquirol, i el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar el gat, que anava a festa major i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I el gat es va agafar a la cua del conill, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol encara no es volia arrencar.
I heus aquí que quan més atrafegats estaven, va passar el ruc que anava a estudi i en veure tota aquella colla, es va deturar i els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I el ruc es va agafar a la cua del gat. I el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar.
I heus aquí que aleshores va passar el bou que tot xino-xano anava de noces i quan va veure tota aquella colla es va deturar i els va preguntar:
- Què feu aquí tan enfeinats?
- Ajudem el cargol
a arrencar l'herba
a arrencar l'herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l'herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d'on surt el sol.
- Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I el bou es va agafar a la cua del ruc. I el bou estirava el ruc, el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i tant i tant van estirar que van arrencar l'herbeta de poliol i de la gran patacada tots van caure per terra de corcoll i tots van quedar escuats, esllomats, aixafats, camatrencats, colltorçats, desnassats i espatllats, tots
tots, tots
menys el gat
i vet aquí el conte acabat.

Rondalla popular catalana recollida per Joan Amades del llibre "Folklore de Catalunya. Rondallística" Ed. Selecta
http://www.tinet.cat/~agr/contes/elcargol.htm

conte il.lustrat

Crema de carbassó

Ingredients
Carbassons
Patata
Ceba
Crema de llet
Oli
Sal
Pebre

Es posen a bullir els carbassons i les patates.
Mentrestant es fa un bon sofregit de ceba.
Quan estan bullits, es retira l'excés d'aigua i s'hi aboca el sofregit i la crema de llet. Es fa tornar a arrencar el bull un parell de minuts.
Es tritura ben fi.
Es serveix en el plat amb un polsim de farina de ceps.

LLEGENDES: La majordoma de Sant Narcís

Explica la llegenda que Sant Narcís arribà a Girona ocupant el càrrec de bisbe. L'acompanyava la seva majordoma, un personatge ben peculiar. Grassa com una bota, alegre com unes castanyoles i xafardera com la que més. Pel que la gent dèia tenia més de cent anys, però no ho semblava pas per l'aspecte i l'energia amb que es movia. I com a dona sàvia que era, coneixia tots els estels, era una experta remeiera i una excel.lent cuinera.
Quan sortia al carrer a comprar, li agradava anar guarnida amb un gran barret i picarols a les faldilles. Els criats que l'acompanyaven li anaven al darrera amb una cadira per poder seure de tant en tant.
Malgrat tenir el cor inmens, un dia el seu gran defecte la va trair. Sant Narcís li va confiar un secret, però ella, en un descuit imprudent el va esbombar per tot Girona. Molt enfadat, el sant va castigar-la retirant-li tots els seus coneixements guaridors.
Desesperada, va fugir de la casa i anà a refugiar-se a la muntanya per fer penitència. Una nit, en somnis va tenir la visió terrible de la mort en martiri de Sant Narcís i Sant Feliu. Aquests presagis ben aviat es van veure cumplerts. A partir d'aquell dia, ella recuperà els seus poders i s'entregà en cos i ànima a cuidar a tothom qui estigués malalt o necessites una ajuda.
Ella mateixa va predir la seva pròpia mort. Va anar als peus de la catedral de Girona i allà va encendre foc per cuinar una gran perola de sopa de menta per a tots els pobres i desvalguts.
El dia del seu enterrament, els que carregaven el taut van comprovar sorpresos que, bo i ser una dona tant exageradament grassa pesava com una ploma.

Si passegeu per Girona i passeu prop dels Banys Àrabs, sota la Torre Cornèlia, descobrireu una petita escultura en pedra que recorda aquesta increíble dona.