Les herbes que curen I. FARIGOLA.





Nom popular cat.: farigola, frigola, timó, timonet, tem
Nom popular cast.: tomillo,
Nom científic: Thymus vulgaris L.
Família: labiades

A casa sempre hi ha hagut farigola. De petita, a banda de la marialluïsa, creia que no n'existia cap altra. I és que la iaia la feia servir per tot: a la sopa, per glopejar si teníem llagues a la boca, pel mal de peus,...

La flaire de la farigola la tinc tan arrelada en el meu subconscient que dubto que la pugui oblidar mai.
I és que és una herba amb molta història.
Com a planta de la Mediterrània els grecs ja la coneixien i l'apreciaven. L'usaven molt després del bany com a símbol de valor i elegància. En els temples en cremaven farcells secs a manera d'encens purificador.
Plini considerava el serpol (thymus serpyllum L.) com un bon antídot contra el verí de les serps i el d'altres criatures marines.
Com a símbol del valor perduraria fins a l'Edat Mitja.

Avui dia és una herba indispensable en molts preparats fitoterapèutics: refredats, mal de coll, indigestions, com a antisèptic en ferides, i també a la cuina.
La iaia Maria em preparava cada matí de cada dia un plat de sopa de farigola. El cas és que encara que la pobra dona m'ho feia amb tota la bona intenció "...menja, nena, que has de créixer..." la veritat és que, encara que estaven boníssimes, les vaig arribar a avorrir. De tota manera, iaia, gràcies!

SOPA DE FARIGOLA, del llibre "La cuina de l'Àvia Remei".

Posem una olla al foc amb aigua. L'hi afegim pa sec, alls i ceba. Ho fem bullir una estona. Ho triturem. Li afegim un raig d'oli i ho deixem bullir uns 30 min. Passat aquest temps li tirem la farigola i sal.


Foto: commons.wikipedia.org







Un jardí botànic a casa!


No creieu que és un luxe llevar-se al matí amb un jardí a casa? Jo crec que sí.
Visc en un segón pis amb una terrasseta que és un bombonet. No és massa gran però prou per poder-la disfrutar tot l'any, sobretot a l'estiu!!!
I l'he convertit en un petit jardí botànic d'herbetes remeieres.

És un xic difícil avivar algunes espècies en testos però sempre n'hi ha alguna que s'hi ha adaptat bé; això sempre és una alegria.

Carxofa, mentes, espígol, consolda, violes, maduixeres, aloe, calèndules, marialluïsa, hisop, sajolida, fonoll,...


Jardins de plantes remeieres

Aquests últims anys he visitat diversos jardins botànics. De tots, els que més m'han apassionat han estat els petits jardins botànics especialitzats en plantes remeieres. N'hi han uns quants només a Catalunya: Tuixén, Ossera, Moià, Gombrén, Vilabertran, Cardedeu,... El nexe comú entre ells és que han estat creats amb tota l'estimació cap a unes plantes que, si més no en altres contextes fins i tot serien considerades "males herbes", aquí se les aprecia per una funció que va més enllà de l'aspecte visual: són plantes que durant generacions han curat. Éssers que porten un bagatge de tradició, llegendes, costums lligats amb la vida dels homes i les dones.
A partir d'aquí crec que totes aquestes plantes, des de la petita viola fins el majestuós saüc, mereixen el respecte i consideració més digne.
Aquests jardins, a banda de poder apreciar la gran varietat botànica que hi ha, cada herbeta porta una història. Així hi trobem l'espígol, base de la perfumeria, el pericó, que es cull per Sant Joan, la cua de cavall, imprescindible pel ronyó, fins a la belladona, protagonista en històries de bruixes,...
Quan visiteu qualsevol d'aquests jardins, feu amb calma, amb bona companyia, i si podeu, amb algú que us vagi explicant cada una. Serà com una vetllada vora al foc, on sentireu històries antigues, llegendes, redescobrireu aquells remeis de l'àvia,... Segur que alguna cosa us quedarà i us sentireu més lligats a elles.

Darrera cada planta hi ha una poesia.

Foto: Jardí del Cau de les Marietes (Vilabertran)


Hola a tots i a totes!

Hola a tots i a totes!
Us haig de confessar que avui m'estreno en el món dels blogs. Feia temps que tenia ganes de trobar un manera per explicar, gaudir, aprendre i
compartir totes aquelles coses m'omplen, em relaxen i disfruto. Espero i desitjo que aquest "Racó natural" sigui l'inici d'una gran amistat.

Cristina