Jardins de plantes remeieres

Aquests últims anys he visitat diversos jardins botànics. De tots, els que més m'han apassionat han estat els petits jardins botànics especialitzats en plantes remeieres. N'hi han uns quants només a Catalunya: Tuixén, Ossera, Moià, Gombrén, Vilabertran, Cardedeu,... El nexe comú entre ells és que han estat creats amb tota l'estimació cap a unes plantes que, si més no en altres contextes fins i tot serien considerades "males herbes", aquí se les aprecia per una funció que va més enllà de l'aspecte visual: són plantes que durant generacions han curat. Éssers que porten un bagatge de tradició, llegendes, costums lligats amb la vida dels homes i les dones.
A partir d'aquí crec que totes aquestes plantes, des de la petita viola fins el majestuós saüc, mereixen el respecte i consideració més digne.
Aquests jardins, a banda de poder apreciar la gran varietat botànica que hi ha, cada herbeta porta una història. Així hi trobem l'espígol, base de la perfumeria, el pericó, que es cull per Sant Joan, la cua de cavall, imprescindible pel ronyó, fins a la belladona, protagonista en històries de bruixes,...
Quan visiteu qualsevol d'aquests jardins, feu amb calma, amb bona companyia, i si podeu, amb algú que us vagi explicant cada una. Serà com una vetllada vora al foc, on sentireu històries antigues, llegendes, redescobrireu aquells remeis de l'àvia,... Segur que alguna cosa us quedarà i us sentireu més lligats a elles.

Darrera cada planta hi ha una poesia.

Foto: Jardí del Cau de les Marietes (Vilabertran)