El conte de les set bruixetes


Hi havia una vegada set bruixetes escampades pel món. Cadascuna tenia un anhel, un desig i un sentiment. Amb aquests ingredients fabricaven pocions màgiques que no sempre els funcionava però les ajudava a volar cada dia una mica més amunt.
Un dia, una de les bruixetes va decidir buscar un lloc màgic on reunir-se amb les altres per reforçar aquests anhels, desitjos i sentiments i construir quelcom més profunt. D'aquesta manera, es van trobar totes set en un paratge ple de llum i durant tres dies van riure, plorar, cantar, ballar, parlar, es van abraçar, es van consolar, es van sincerar i es van estimar com mai ho havien fet abans. I una tarda, a la caiguda del sol, en el bosc màgic, es van agafar de les mans, van tancar els ulls i van somriure. A partir d'aquell dia, ja no van sentir-se mai més soles.
Des de llavors, encara que estiguin a mil quilòmetres de distància, amb els seus anhels, els seus desitjos i els seus sentiments segueixen fabricant pocions màgiques que ara sí funcionen, i brillen amb la força de la Dona Salvatge.
I si et fixes bé, en les nits de lluna plena, les libèlules volen de nit, se sent cantar l'aire, riure els arbres, la lluna té un posat serè i les flors, les més petites, desprenen aromes dolces de colors.
Hi havia una vegada set bruixetes: la de la mirada serena, la de la veu cristallina, la de les mans de llum, la guaridora de l'esperit, la de l'alegria fresca, la de la clarividència i la dels mil colors. Totes set ara són una.

Les petjades que queden dins del cor, aquestes d'amistats sinceres, són les que ajuden a tancar les ferides que porta el camí de la vida.