Mataró Ràdio: EL BOIX GRÈVOL I L'AVET




fam. Aquifoliàcies (de la mateixa família que el mate)
Ilex aquifolium L.
Grèvol, boix grèvol, arbre de visc, agrifol
Cast. Acebo, agrifoliu, cardón    

Originari del centre i sud d'Europa però que es pot trobar des del nord d'Àfrica fins a Xina.

És potser el guarniment vegetal que, juntament amb l'avet, identifiquem el Nadal. Això ens ha vingut de la influència anglosaxona, juntament amb Santa Claus.

És un arbust que pot arribar a una gran alçada (pot arribar als 25 m.) de forma piramidal, de creixement lent i longevitat (100 anys).
L'aspecte més conegut del boix grèvol són les seves fulles, que les associem amb el Nadal. El que potser no se sap tant, és que aquestes fulles només es troben a la part baixa de l'arbust, mentre que les que estan a les zones altes no tenen les típiques punxes. És un recurs de protecció contra els animals.

Actualment es troba també protegit ja que està en perill d'extinció, i per tant no està permès de collir-ne. Si volem comprar una branca per Nadal el trobarem a la Fira de Santa Llúcia i a altres fires nadalenques. Són de conrreu controlat, com els avets.
Al Montseny se'n feien bastons amb la seva fusta, que és molt dura i resistent.

Pel antics cèltes el boix grèvol simbolitzava el Solstici d'Hivern, (que l'Església Catòlica el va fer coincidir amb Nadal).

Si es té jardí, és pot sembrar un boix grèvol en un espai de semi-ombra. No reclama masses cuidados, un xic d'adob nitrogenat, reg més abundant a l'estiu,... i de cara a Nadal pots tenir el teu boix grèvol ple de les seves precioses boles vermelles.

REMEIS CASOLANS
Antigament s'havia utilitzat per combatre la grip i el catarro, però actualment està en desús. Les baies són tòxiques


L'AVET
Fam. Coníferes
Abies alba L. el més abundant a Europa, i en el Pirineu entre 1000 i 2000 m. d'alçada.
Abies pinsapo Mich. a Sierra Nevada.
Pinus canadensis L. Estats Units i Canadà

Són arbres que arriben a gran alçada. Pot arribar a 50-70 m. Els identifiquem perquè tenen forma cònica i el vèrtex superior està ben dret, a diferència del cedre, que aparentment és molt semblant però té la punta final caiguda. (Parc de Mataró).

PROPIETATS
Balsàmic, pectoral, anticatarral, antigripal,... gairebé està centrat en l'aparell respiratori degut a que els seus olis essencials són volàtils i s'eliminen del cos a través de la respiració.

L'ús tradicional de l'avet és per obtenir l'oli d'vet, del qual se n'encarregaven les trementinaires, dones de la Vall de la Vansa que, a banda d'això, elaboraven la trementina, a partir de la resina del pi.
Com s'obtenia:
Entre les estacions de primavera i estiu, en l'escorça de l'avet joves es formen una espècie de butllofes on s'hi acumula una resina,
Les trementinaires anaven amb un escallot sense el batall, i amb la vora anaven punxant aquestes butllofes i la resina s'acumulava en l'escallot. Aquesta resina es filtrava amb un drap fi. El seu ús era per tractar malalties del bronquis, ferides ulceroses,...).

També s'utilitza els brots de l'avet, per fer infusions per problemes respiratoris
1 cullerada de brots d'avet
1 tassa d'aigua
Posar-ho a bullir 1-2 min.
Endolcir amb mel d'eucaliptus.

Per Nadal l'avet entra en les cases. Són arbrets cultivats exclusivament per aquestes dates, i la majoria venen tallats, sense arrel. Encara que ens faci pena que se'ns mori, hem d'interpretar-ho que és el mateix que si compressim un ram de clavells.
Si volem que no se'ns mori, hem de comprar-ne un amb arrels i sembrar-lo a l'exterior, en un espai del jardí adeqüat. Pensem que Mataró està arran de mar i un avet és planta d'alta muntanya. Costa molt que sobrevisqui però si es cuida bé, podrem aconseguir tenir arbre de Nadal per molts anys.

D'ON VE LA TRADICIÓ DE GUARNIR L'ARBRE DE NADAL
L'origen d'aquesta tradició es perd en el temps. D'aquí que n'han sorgit les més diverses versions
Una d'elles explica que en el segle VIII, Sant Bonifaci, nascut a Anglaterra i actual patró d'Alemanya, estava en terres germanes predicant la paraula de Déu.
La nit de Nadal va talar un roure, símbol de les creences druides. En la caiguda, l'arbre se'n va emportar per davant molts arbres que tenia al costat, a excepció d'un petit avet. Aquest fet fou interpretat pel sant com un senyal diví, batejant l'arbre com “L'Arbre del Nen Jesús”.
Aquesta història va remoure els sentiments dels cristians alemanys, i a partir de llavors de portar un avet a les llars per Nadal.
Els guarniment de l'arbre porten un simbolisme:
L'estrella posada a dalt recorda l'Estrella d'Orient, com a símbol de la Fe cristiana.
Les boles, que en orígen eren pomes, símbol de les temptacions dels homes, i més endevant passaren a representar els dons que Déu va donar als homes.
Les cintes o llaços simbolitzen la unió de la família i de les persones estimada al voltant dels dons que desitgem donar i rebre.
Els llumets, que en orígen eren espelmes, simbolitza la llum de Crist.

Mataró Ràdio: EL GALZERAN



fam. liliàcies
Ruscus aculeatus L.
rusc, galzeran boix mascle, cirera de Betlem mata-aranyes, cirerer de llop, guindes del Bon Pastor boix marí (La Garrotxa), herba de Sant Bonifaci, herba de l'erisipela,...
Cast.: rusco, arrayán salvaje, escobino, sardonilla
ORIGEN ETIMOLÒGIC
Ruscus: brusc
Aculeatus: amb espines

LA TROBEM
Viu a tota Europa central i meridional, i en els nostres boscos d'alzines. La Garrotxa, Collserola, Montserrat, Montseny,..
És una planta de sotabosc, on el sol li costa d'arribar. La trobem en companyia del boix.

El galzeran és una planta curiosa. Aparentment podriem observar que és té fulles que punxen, a les quals li creiz al mig el fruit, una baia vermella.
En realitat, les suposades fulles en realitat són FILOCLADIS, tiges modificades en forma de fulles per substituir les autèntiques fulles, les quals són massa petites per desenvolupar la seva funció. Si ens hi fixem, veurem com enmig de les suposades fulles hi ha una petita flor o el fruit.

RECOL.LECCIÓ
Setembre-octubre
Rizoma: tiges de creixement horitzontal subterranies, de les que surten les arrels. Exemples de rizomes: galzeran, gingebre, canyes,...

Actualment el galzeran està protegit, i no es pot collir ni arrencar-ne del bosc. És una planta de creixement lent.
Des de fa un temps, és una de les plantes que s'utilitza en els guarniments nadalencs, pel que, com en el cas de la molsa i el boix grèvol, va arribar a un punt que la destrossa que es feia en el bosc va arribar a nivells alarmants.
També es troba com a planta ornamental, en jardins, per fer de tanques verdes en parterres.

PROPIETATS
El seu contingut en flavonoides i isoflavones li aporta unes excel.lents propietats venotòniques, vasoconstrictores i antiinflamatòries. Forma part de molts preparats per tractar varius i morenes.

HISTÒRIA
L'Edat Mitja va ser una època on la gent passava molta gana. Hi havia èpoques que patien plagues de rates i ratolins, que es menjaven tot el gra. Això comportava fam i la pesta. Per evitar-ho es protegia el gra amb branques de galzeran per evitar que els rossegadors s'ho mengessin.
Més tard, també s'utilitzava per protegir els embotits que es guardaven penjats. D'aquí li ve els noms de “espina ratera” o a Itàlia li diuen “pungetopi” o “pica-rata”.

REMEIS CASOLANS
Va formar part del famós “Xarop de les cinc arrels” amb fonoll, esparreguera, api i julivert, el qual tenia propietats diurètiques i aperitives.
1 litre d'aigua
50 gr de cada una de les arrells.
Fer-ho bullir tot plegat fins que redueixi a la meitat. Es deixa macerar 24 hores, i l'endemà se li afegeix ½ kg. de sucre i es torna a fer bullir fins que el sucre es desfà. Se'n pren 3 cullerades al dia.

El Museu de les Trementinaires

Al poble de Tuixent, a la Vall de la Vansa, es troba un petit museu dedicat a les Trementinaires, aquelles dones de la terra que es dedicaren a recollir les plantes medicinals de la zona i fer-ne olis i ungüents guaridors i la trementina, molt apreciada en aquella època.
Avui dia, l'ofici de trementinaire és part del passat, però no l'hem oblidat. El Museu de les Trementinaires és un homenatge a aquelles grans dones que, malgrat la duresa de la vida van aportar aquests mil.lenaris coneixements sobre plantes i remeis.
El Museu de les Trementinaires, quan vaig anar a veure'l per primer cop, em va fer enamorar d'aquesta terra i aquestes dones, el seu ofici i la seva saviesa. Anys més tard, quan vaig tornar, vaig trobar-me'l totalment canviat. El seu discurs museogràfic és més actual però el vaig trobar més fred. Comprenc que els temps canvien i els museus també ho han de fer, però aquell aire nostàlgic que et submergia en el món de la trementinaire el trobaré a faltar.
Gràcies a les fotos del bon amic i gran fotògraf Àngel Peral, puc tornar a veure aquest museu abans de la seva remodelació. 





Cuina de trementinaire

































Sofia d'Ossera, l'última trementinaire