Família
de les Lorantàcies
Viscum
album L.
Noms:
gui, vesc, escaarcí, visquera, (cast.) muérdago
El
vesc és una planta paràsita que clava les seves arrels en les
branques d’arbres hoste, com ara el pi o el roure, entre d’altres.
El seu sistema de disseminar les seves llavors és ben curiós. Els
ocells mengen els seus fruits però rebutjen les granes pel seu mal
gust; aquestes, gràcies a la textura gomosa de la seva superfície
queden enganxades entre les branques a posta degut a que, al contrari
de la resta de llavors, les del vesc necessiten la llum solar per
germinar.
Viu
molts anys.
ORIGEN
ETIMOLÒGIC
Viscum:
viscositat (referent a que despren molt de suc enganxós quan es
trenca)
Album:
color de les baies.
En
alemany es diu “mistel”, que deriva de la paraula “mist” vol
dir “fems”, en referència a la manera de reproduir-se
EL
TROBEM
A
les zones humides del Pirineu, a la Vall de la Vansa, prop del
Pedraforca,
A
molts dels boscos d'Europa Central i països nòrdics.
QUINA
PART S'UTILITZA
És
una planta que actualment no es comercialitza com a planta medicinal
degut a que amb els últims estudis han detectat que té una certa
toxicitat. Des del 2004 s'ha retirat de la llista de plantes
medicinals que es poden comercilitzar.
Val
a dir que la seva toxicitat també està en funció de la planta que
parasita.
De
tota manera, en medicina popular s'ha vingut utilitzant des d'antic.
S'utiltizen les fulles i les tiges.
PROPIETATS
Un
dels usos que se li ha donat al Vesc és en el tractament del càncer,
el “mal lleig”, com l'anomenaven abans. Recentment s'ha comprovat
que conté certes proteïnes, les lectines, d'acció antitumoral. El
que si, també, que condiciona la seva efectivitat és en quin arbre
es troba el vesc.
Un
altre aplicació que se li ha donat al vesc és per baixar la tensió
arterial. Però cal anar en compte: una dosi massa alta pot provocar
aturada cardiaca., fet que ha comportat la seva retirada com a planta
medicinal en herboristeries.
Les
trementinaires el venien pels atacs de feridura.
Hem
de ser molt consients que amb aquest tipus de plantes la frontera
entre terapèutic i tòxic és molt fina i no ens podem arriscar i
menys amb la salut.
TRADICIONS
POPULARS
D’aquí
a poc arribarà Nadal, i amb ell la Fira de Santa Llúcia. Aquesta
fira no deixa de ser un jardí botànic del bosc: branques d’avet,
, molsa, boix grèvol, galzeran,... i vesc.
El
vesc, una planta estranya que no deixarà mai de sorprendre'ns.
El
lligam que té amb el Nadal ve de lluny. Com altres tradicions
foranies que hem anat incorporant a les nostres tradicions se li
suposa uns orígens anteriors a la romanització.
Els
druides celtes veneraven el vesc com a planta sagrada. A principis
d’any triaven el moment d’anar-lo a collir amb una falç d’or a
partir de les interpretacions de visions considerades premonitòries.
La manca d’aquestes visions era tinguda com un senyal de mal
averany per a la resta de l’any. L’herència d’aquest ritual ha
derivat a aquest ramet que ens regalem per Nadal per desitjar-nos
sort per Any Nou.
Al
Vesc se li ha otorgat un caràcter semidiví, ja que el fet que les
seves arrels no toquen mai el terra feia creure que era creació dels
déus, i si la planta tocava el terra perdia tot el seu poder, per
això s'havia de collir amb compte i guardar-la sempre penjada del
sostre.
LLEGENDA
NÒRDICA SOBRE L'ORIGEN DEL VESC
Odin
tenia un fill molt estimat, Baldur, déu de la Primavera. La seva
mare, Frigga, quan Baldur era un infant, va somniar que el seu fill
seria assessinat, i amb ell tota la Natura, i sobrevindria l'hivern
etern
Temerosa
de la profecia, Frigga viatjà per tot l’univers demanant a tot
ésser terrenal i diví que no fessin cap mal al seu fill. Tothom
obeí i Baldur es convertí en un déu invencible.
Loki,
déu de la terra, odiava a mort a Baldur. Malgrat la protecció de
Frigga, no estava disposat a deixar de banda la seva venjança.
Disfressat de vella anà a visità a Frigga. Ella, confiada li
revel.la que havia oblidar d’anar a visitar al vesc, però com que
era una planta menuda i fràgil no l’inspirava cap mena de perill.
Astut, Loki buscà el vesc i se’n fabricar unes fletxes amb les
seves branques.
Durant
l’Assemblea dels déus s’organitzaren competicions de valentia.
Loki insistí a ajudar al germà cec de Baldur a tirar amb l’arc,
canviant-li les fletxes per les fetes de vesc. Al disparar va fer
desviar el tir encertant mortalment a Baldur.
Amb
Baldur mort, es va cumplir la profecia: el cel va quedar blanc, les
plantes s'assecaren i l'hivern va cobrir tota la terra.
El
desconsòl de Frigga va conmoure als déus i li retornaren la vida al
seu fill, a canvi de castigar a la planta causant del mal.
Frigga
condemnà al vesc a abandonar la terra, reialme del pèrfid Loki. Des
de llavors, el vesc creix en els arbres.
Però,
com a bona mare, el fet que recuperés el seu fill va fer que
perdonés al Vesc, que al cap i a la fi va ser utilitzat per Loki.
Així, va manar que cada vegada que una parella passés per sota un
vesc, que es fessin un petó per perpetuar l'amor.
L'Església
catòlica va adoptar aquesta tradició pagana com a simbol d'amor
etern. Per això és una de les plantes que es venen per Nadal. La
tradició diu que te l'han de regalar i l'has de penjar a la porta
d'entrada a casa. I el ram de l'any passat s'ha de cremar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada