MEMÒRIA DE TREMENTINA

El programa EL ESCARABAJO VERDE, de Televisió espanyola, va emetre aquest documental sobre Les Trementinaires



El escarabajo verde - RTVE.es 21.11.2011

(Text extret de rtve.es)

Este es el Año de los Pirineos y para conmemorarlo El Escarabajo Verde rescata una historia de supervivencia y sabiduría adquirida a través de la naturaleza en un valle recóndito del prepirineo catalán: la de las trementinaires, unas mujeres que llevaban en sus viajes a pie por territorios alejados hierbas medicinales que recogían y ungüentos que preparaban.
El Escarabajo Verde viaja esta semana a un valle escondido en Lleida, rodeado de montañas, único lugar de España donde está documentado este oficio.
Durante los siglos XIX y XX, y con toda probabilidad antes, las mujeres del valle de la Vansa y Tuixentsalían en parejas en viajes que duraban semanas, dejando a sus familias. Iban cargadas de hierbas medicinales cuyas propiedades conocían gracias a una sabiduría adquirida generación tras generación y por su relación con la naturaleza inhóspita que les rodeaba. Preparaban ungüentos como el aceite de enebro o el de abeto, y por supuesto, la trementina, que ha dado nombre a esta actividad fruto de la necesidad pero también de la imaginación.
En este viaje a la búsqueda de las últimas trementinaires, - el último viaje lo hicieron en 1982 – se rescata una imagen fugaz grabada en la memoria de la protagonista, que quiere saber quién fueron esas mujeres que salvaron la vida de su abuela. Eso la lleva a recorrer todo el valle, preguntando a sus habitantes, e introduciéndose en la vida cotidiana para investigar lo que queda de esas mujeres valerosas. Los vecinos del valle la ayudan a avanzar en sus pesquisas.
Un documental de Elisabeth Anglarill y Agnès Bibiloni
Imagen: Xavi Pedro
Sonido: Juan Baño
Montaje: Enric Ferrés
El Escarabajo verde es el programa semanal de documentales de medio ambiente de La 2 de TVE que dirige Mario de la Mano, produce Amelia Tabernero y presenta Elisabeth Anglarill.

El Racó Natural a Mataró Ràdio: EL LLORER




EL LLORER
Família de les Lauràncies
Laurus nobilis L. llorer, llaurer, llor, baguer (el que fa “bagues”, els fruits del llorer), bacalia,...

El que siembra un laurel, no se sienta a la sombra de él”
Indica que el llorer és un arbre de creixement molt lent.
dormirse en los laureles”
refiar-se del que s'ha aconseguit, sense fer cap més esforç.

ORIGEN ETIMOLÒGIC
El seu nom laurus prové del llatí “laurearius” o sempre verd. I nobilis de noble.

MITOLOGIA
En l'obra LES METAMORFOSIS de l'escriptor romà Ovidi explica que Apol.lo, déu del sol i la música, un dia va burlar-se d'Eros, déu de l'amor. En venjança, Eros llença una fletxa de ferro, que incitava l'odi en el cor de la nimfa Dafne, i una fletxa d'or, que incita l'amor passional, en el cor d'Apol.lo, el qual s'enamorà bojament de la nimfa. Ella, fugí del déu pels boscos. Apol.lo, quan semblava que l'aconseguía, Dafne va invocar la protecció del seu pare, Peneu, i de cop, el seu cos es va cobrir d'escorça, els dits i cabells es tornaren branques plenes de fulles verdes. Apol.lo es desesperà abraçant Dafne transformada en llorer. Com que ja no podia tenir-la com esposa va traspassar el seu amor etern a ella prenent el llorer com el seu arbre, donant-li la inmortalitat en la verdor perpètua de les seves fulles. Amb fulles de llorer es coronaven els guanyadors de les olimpiades, els emperadors, i més tard, en els guanyadors dels jocs florals. D'aquí el seu nom “nobilis”


LA TROBEM
És un arbre que el trobem a les vessants marítimes. Li agrada els terrenys humits però aguanta mitjanament la sequera, però les gelades poden afectar-lo greument.
Com els xiprer no hi ha masia que no tingui sembrat un llorer que, tradicionalment, protegeix dels llamps (creença que ja ve dels antics romans).
També el trobem a molts jardíns com a planta decorativa.
Són arbres que poden arribar fins als 10 metres, de creixement lent i tot l'any són verds.
Tenen dos peus: hi ha llorers mascles, i llorers femelles o baguer. Produeixen uns fruits semblant a olives nebres no comestibles.

QUINA PART S'UTILITZA
Bàsicament s'utilitzen les fulles, que s'han d'utiltizar seques, ja que fresques contenen certa toxicitat.
També els fruits es recullen per fer-ne un oli utilitzat en cosmètica.

TRADICIONS POPULARS
Portar a beneir branques de llorer el Diumenge de Rams. Aquesta branca beneïda es guardava tot l'any penjada a la porta com a ram protector de la llar i dels que hi vivien dins.
A la cuina també es tenia una branca penjada per condimentar els menjars

Antigament, a Galíca, es creia que les meigas, les bruixes, es podien transformar en mosques que molestaven a les vaques i no les deixaven produir llet. Quan veien una vaca que es trobava malament i podia estar sota la maledicció de les bruixes, la ruixaven amb aigua beneita on hi havien macerat fulles de llorer beneït.
El llorer

PROPIETATS
El llorer és un tònic estomacal. Ajuda a segregar sucs gàstrics que faciliten la digestió, d'aquí el seu ús tan comú en la cuina. A la vegada, durant la cocció, la fulla de llorer allibera substàncies antisèptiques i reguladores del ritme cadiac.

El sabó d'Alep (Síria – l'antiga Mesopotamia-)
Es un dels sabons més antics que existeixen. La fórmula té una antigüitat de 2.000 i encara perdura. És a base d'oli de llorer i oli d'oliva. És un sabó indicat per la psoriasis, acnè i èzcemes.,És desinfectant i dermoprotector. Serveix per tot, com a sabó del cos, xampú pel cabell, rentar roba de persones molt sensibles als productes químics.
Una recepta similar al sabó d'Alep la teniu en el bloc del Racó Natural.

CUINA
A la cuina catalana no hi pot faltar mai el llorer.
Els farcellets pel rostit, amb llorer, farigola, sajolida i canyella. Rostits, marinats, escabetx, estofats,
Millor utilitzar-la seca (fresca és tòxica) i amb la fulla sencera, ja que trinxada dóna massa gust

Posar una fulla de llorer a l'aigua de bullir la coliflor o el bròquil, abans que bulli, ajuda a mitigar la mala olor.
Per preparar les olives, juntament amb l'all, el fonoll o la sajolida

REMEIS CASOLANS
Ús extern:
Bany de llorer per tractar els fongs, com ara el peu d'atleta.
L'oli de llorer va bé per les picades d'insectes com ara vespes i tàvecs
Macerar fruits, bagues, de llorer en oli d'oliva. L'oli serveix per tractar les morenes.
Guardar fulles de llorer a l'armari ajuda a aromatitzar la roba i a prevenir l'atac de les arnes.
Cataplasma de tisana de llorer per alleugerir dolors reumàtics.
REPEL.LENT D'INSECTES. Macerar una vintena de fulles de llorer en alcohol etílic. Passats 15 dies es cola.
CASPA. Agafarem unes quantes fulles de llorer, les aixafarem una mica i les posarem a bullir 5 minuts. Deixarem reposar uns 20 minuts més. Aquesta aigua, un cop colada ens servirà per esbandir-nos el cap després de rentar-nos i així prevenir l'aparició de caspa.

Ús intern:
També es pot pendre però cal anar en compte ja que els olis essencials són molt forts i poden provocar certa toxicitat.
Infusió de llorer, va bé per calmar transtorns digestius, espasme intestinals i els gasos. Per obrir la gana.
Calma dolors menstruals.
MIGRANYES. Infusió de llorer i matricària.o camamilla.

PRECAUCIONS:
No és aconsellable pendre durant l'embaràs i la lactància.
Pendre'n amb mesura. Pot provoca nàusees, mareigos, Pot provocar dermatitis de contacte.
No és aconsellable en casos d'úlcera gàstrica i en persones amb els budells delicats.
Si el prenem com a infusió aperitiva, procurar no afegir-li sucre, ja que aquest neutralitzaria els principis amargs que activen la secrecció biliar.
Hi ha una planta que se li diu “fals llorer”, que és el baladre, planta molt tòxica que té fulles similars, encara que més allargades. Es troba a molts jardins i fa unes flors molt grans i atractives.

FEM SABÓ, a Teià


El Racó Natural farem un taller de FER SABÓ CASOLÀ a la Casa Municipal de Cultura LA UNIÓ, de Teià, el proper 16 de novembre, de 6 a 8 de la tarda.
Podeu consultar el programa.





TARDA DE REMEIS CASOLANS EN EL PÚBLIC

Aquest dimecres ens hem trobat en El Públic una colla d'amics i d'altra gent sensibilitzada en el tema dels Remeis Casolans, aquestes receptes senzilles, d'ahir i de sempre, que han cuidat la nostra salut des del saber ancestral de les nostres àvies. 
Hem parlat de la farigola, l'all, la ceba, la regalèssia, els xarops, les tisanes,... anècdotes, curiositats, hem desmontat mites i hem compartit aquells coneixements que ens ajuden a arrelar-nos a la terra.
Gràcies a tot i per tot!
Cristina






Presentació a La Casa del Llibre

Aquest dijous 13 de setembre de 2012 hem fet una nova presentació del llibre, aquesta vegada a Barcelona. Concretament a La Casa del Llibre, a Rambla Catalunya, 37.
Ha estat un nou motiu de trobada amb molts d'aquests lectors entusiastes dels remeis casolans i la vida natural.
També ha estat un emotiu retrobament amb vells amics que sempre m'han acompanyat i recolzat amb tot el seu suport en el meu projecte.







El Racó Natural a Mataró Ràdio: L'ORENGA



L'ORENGA

fam. labiades
Origanum vulgare L. orenga, orega. Moraduix bord. Cast. Orégano, fluriéngano

No todo el monte es orégano”
Ruda, orenga, hisop i donzell, tot és molt bo per remei”
Si vols que l'amor te prenga, dóna-li un brotet d'orenga”.
L'orenga, tot mal trenca” Crespià, Pla de l'Estany
Al Pallars Sobirà l'anomenen “la mare de totes les herbes”.

El seu parent: origanum mejorana L. el marduix, S'ha emprat a la cuina catalana com l'orenga. Té un aroma molt semblant.

ORIGEN ETIMOLÒGIC
ORENGA prové de dos mots grecs “oros” (muntanya) i “ganos” (alegría). Fent ressenya a la bellesa de veure un prat ple d'aquesta planta.

L'orenga és una herba vivaç, que cada anya rebrota. Tiges erectes i rogenques amb petites fulles ovalades plenes d'olis essencials. Les flors, de color lilós-vermellós, s'agrupen en corimbes al final de les tiges.

LA TROBEM
Herba pròpia de clima mediterrani. Terrenys calcàris i assoleiats.
Actualment es cultiva com a herba aromàtica, ja que hi ha un gran consum en la cuina.
L'origanum onites, l'orenga de les pizzes, es conrrea a gran escala a Xile.

RECOL.LECCIÓ
A l'estiu, tota la planta quan està en plena florida.
El collirem i en farem ramets amb poques tiges i els penjarem cap per avall. Quan estiguin secs, separarem flors i fulles de les tiges i el guardarem en pots de vidre que tanquin bé dins d'un armari a les fosques.

És una flor molt decorativa, de la que se'n poden fer composicions de flor seca molt vistodos.

HISTÒRIA
A l'època clàssica, l'orenga estava consagrat a Afrodita, deesa de l'Amor, qui es diu que va plantar el primer orenga i li va concedir el seu aroma.
A Cartago, era ingredient indispensable en el culte a la deesa Astarté, el qual afavoria l'impuls sexual en la nit de noces.
Era símbol de la felicitat a l'antiga Roma mentre que a l'Edat Mitja estava dins la llista d'ingredients d'elixirs per augmentar la potència sexual.
Se'l considerava un antídot contra els veríns
Com anècdota, a l'any 1889, a Itàlia, per honorar a l'esposa del rei Humbert, la reina Margherita, es va dissenyar una nova pizza composta pels tres colors de la bandera italiana: vermell (tomàquet) blanc (mozzarella) i verd (orenga i alfàbrega). Aquesta pizza se la va batejar amb el nom de “Pizza margarita”.,

PROPIETATS
Conté olis essencials rics en fenols, timol, tannins, vitamina C, antioxidants.
Digestiu, carminatiu
Calma els dolors menstruals i estimula la regla.
Mal de cap i migranyes. És un gran antioxidant, pel seu contingut en flavonoides.
Calma crisis de tos i espasmes
Antisèptic i cicatritzant, L'oli d'orenga en els aliments dificulta la proliferació de la salmonel.la.
Afrodisíac, anticancerígen,

CUINA
L'orenga és molt popular com a herba aromàtica a la cuina, i sobretot imprescindible en la cuina italiana i grega, pizza, pasta, salses i amanides de tomàquet,... però el que no és tan conegut és que aquest orenga emprat a la cuina, d'una aroma tan característic no és l'orenga de casa nostra, l'origanum vulgare, sinó l' origanum omites L. o orenga de Creta, que només creix a Itàlia, Grècia i Turquía.
És ideal per plats d'estiu, com l'amanida grega, amb tomàquet, olives negres i formatge mozzarel.la.
Salses fredes a base d'oli d'oliva, all trinxat, orenga, farigola, julivert i un raig de llimona.
Per elaborar sal pels hipertensos. La sajolida i l'orenga tenen un gust lleugerament amarg i salat: Un pessic d'aquesta sal conté menys sal però no es trobarà a faltar.
1 part Sal marina
1 part Orenga
1 part Sajolida
Es barregen els tres ingredients. Se li pot afegir altres herbes i espècies, com el pebre negre
No combina gens bé amb la col.
Es millor afegir-lo al final, per tal de conservar tot l'aroma.
Neutralitza els gasos, afegint-ne en l'aigua de bullir els llegums.

REMEIS CASOLANS
Infusions d'orenga per digestions pesades, menstruacions doloroses, mal de cap, mareig, crisis asmàtiques,...
Colutori en cas de faringitis, infeccions de genives, i mal de coll en general.
Fer una infusió d'orenga i farigola, amb una culleradeta de sal i fer-ne gàrgares.
També se'n pot fer bafos.
Per calmar dolors musculars
  • Agafar orenga fresc i trinxar-lo. Posar-lo en una paella per escalfar-lo i s'aplica en calent damunt la part adolorida. S'embolica en forma de cataplasma i es deixa actuar una estona.
  • Es dilueix unes gotes d'oli essencial d'orenga en alcohol i se'n fan fregues a la part afectada. Es tapa per evitar que es perdi l'escalfor.

PRECAUCIONS:
No pendre'n durant l'embaràs, mares lactants i nens amb quadres d'epilèpsia.
Un abús d'oli essencial d'orenga pot provocar irritació, nerviosisme, insomni i, algunes vegades, convulsions.