EL LLORER
Família
de les Lauràncies
Laurus
nobilis L. llorer, llaurer,
llor, baguer (el que fa “bagues”, els fruits del llorer),
bacalia,...
“El
que siembra un laurel, no se sienta a la sombra de él”
Indica
que el llorer és un arbre de creixement molt lent.
“dormirse
en los laureles”
refiar-se
del que s'ha aconseguit, sense fer cap més esforç.
ORIGEN
ETIMOLÒGIC
El
seu nom laurus prové del llatí “laurearius” o
sempre verd. I nobilis de noble.
MITOLOGIA
En
l'obra LES METAMORFOSIS de l'escriptor romà Ovidi explica que
Apol.lo, déu del sol i la música, un dia va burlar-se d'Eros, déu
de l'amor. En venjança, Eros llença una fletxa de ferro, que
incitava l'odi en el cor de la nimfa Dafne, i una fletxa d'or, que
incita l'amor passional, en el cor d'Apol.lo, el qual s'enamorà
bojament de la nimfa. Ella, fugí del déu pels boscos. Apol.lo, quan
semblava que l'aconseguía, Dafne va invocar la protecció del seu
pare, Peneu, i de cop, el seu cos es va cobrir d'escorça, els dits i
cabells es tornaren branques plenes de fulles verdes. Apol.lo es
desesperà abraçant Dafne transformada en llorer. Com que ja no
podia tenir-la com esposa va traspassar el seu amor etern a ella
prenent el llorer com el seu arbre, donant-li la inmortalitat en la
verdor perpètua de les seves fulles. Amb fulles de llorer es
coronaven els guanyadors de les olimpiades, els emperadors, i més
tard, en els guanyadors dels jocs florals. D'aquí el seu nom
“nobilis”
LA
TROBEM
És
un arbre que el trobem a les vessants marítimes. Li agrada els
terrenys humits però aguanta mitjanament la sequera, però les
gelades poden afectar-lo greument.
Com
els xiprer no hi ha masia que no tingui sembrat un llorer que,
tradicionalment, protegeix dels llamps (creença que ja ve dels
antics romans).
També
el trobem a molts jardíns com a planta decorativa.
Són
arbres que poden arribar fins als 10 metres, de creixement lent i tot
l'any són verds.
Tenen
dos peus: hi ha llorers mascles, i llorers femelles o baguer.
Produeixen uns fruits semblant a olives nebres no comestibles.
QUINA
PART S'UTILITZA
Bàsicament
s'utilitzen les fulles, que s'han d'utiltizar seques, ja que fresques
contenen certa toxicitat.
També
els fruits es recullen per fer-ne un oli utilitzat en cosmètica.
TRADICIONS
POPULARS
Portar
a beneir branques de llorer el Diumenge de Rams. Aquesta branca
beneïda es guardava tot l'any penjada a la porta com a ram protector
de la llar i dels que hi vivien dins.
A
la cuina també es tenia una branca penjada per condimentar els
menjars
Antigament,
a Galíca, es creia que les meigas, les bruixes, es podien
transformar en mosques que molestaven a les vaques i no les deixaven
produir llet. Quan veien una vaca que es trobava malament i podia
estar sota la maledicció de les bruixes, la ruixaven amb aigua
beneita on hi havien macerat fulles de llorer beneït.
El
llorer
PROPIETATS
El
llorer és un tònic estomacal. Ajuda a segregar sucs gàstrics que
faciliten la digestió, d'aquí el seu ús tan comú en la cuina. A
la vegada, durant la cocció, la fulla de llorer allibera substàncies
antisèptiques i reguladores del ritme cadiac.
El
sabó d'Alep (Síria – l'antiga Mesopotamia-)
Es
un dels sabons més antics que existeixen. La fórmula té una
antigüitat de 2.000 i encara perdura. És a base d'oli de llorer i
oli d'oliva. És un sabó indicat per la psoriasis, acnè i
èzcemes.,És desinfectant i dermoprotector. Serveix per tot, com a
sabó del cos, xampú pel cabell, rentar roba de persones molt
sensibles als productes químics.
Una
recepta similar al sabó d'Alep la teniu en el bloc del Racó
Natural.
CUINA
A
la cuina catalana no hi pot faltar mai el llorer.
Els
farcellets pel rostit, amb llorer, farigola, sajolida i canyella.
Rostits, marinats, escabetx, estofats,
Millor
utilitzar-la seca (fresca és tòxica) i amb la fulla sencera, ja que
trinxada dóna massa gust
Posar
una fulla de llorer a l'aigua de bullir la coliflor o el bròquil,
abans que bulli, ajuda a mitigar la mala olor.
Per
preparar les olives, juntament amb l'all, el fonoll o la sajolida
REMEIS
CASOLANS
Ús
extern:
Bany de
llorer per tractar els fongs, com ara el peu d'atleta.
L'oli de
llorer va bé per les picades d'insectes com ara vespes i tàvecs
Macerar
fruits, bagues, de llorer en oli d'oliva. L'oli serveix per tractar
les morenes.
Guardar
fulles de llorer a l'armari ajuda a aromatitzar la roba i a prevenir
l'atac de les arnes.
Cataplasma
de tisana de llorer per alleugerir dolors reumàtics.
REPEL.LENT
D'INSECTES. Macerar una vintena de fulles de llorer en alcohol
etílic. Passats 15 dies es cola.
CASPA.
Agafarem unes quantes fulles de llorer, les aixafarem una mica i les
posarem a bullir 5 minuts. Deixarem reposar uns 20 minuts més.
Aquesta aigua, un cop colada ens servirà per esbandir-nos el cap
després de rentar-nos i així prevenir l'aparició de caspa.
Ús intern:
També es
pot pendre però cal anar en compte ja que els olis essencials són
molt forts i poden provocar certa toxicitat.
Infusió de
llorer, va bé per calmar transtorns digestius, espasme intestinals i
els gasos. Per obrir la gana.
Calma
dolors menstruals.
MIGRANYES.
Infusió de llorer i matricària.o camamilla.
PRECAUCIONS:
No
és aconsellable pendre durant l'embaràs i la lactància.
Pendre'n
amb mesura. Pot provoca nàusees, mareigos, Pot provocar dermatitis
de contacte.
No
és aconsellable en casos d'úlcera gàstrica i en persones amb els
budells delicats.
Si
el prenem com a infusió aperitiva, procurar no afegir-li sucre, ja
que aquest neutralitzaria els principis amargs que activen la
secrecció biliar.
Hi
ha una planta que se li diu “fals llorer”, que és el baladre,
planta molt tòxica que té fulles similars, encara que més
allargades. Es troba a molts jardins i fa unes flors molt grans i
atractives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada