L'ORENGA
fam.
labiades
Origanum
vulgare L. orenga, orega.
Moraduix bord. Cast. Orégano, fluriéngano
“No
todo el monte es orégano”
“Ruda,
orenga, hisop i donzell, tot és molt bo per remei”
“Si
vols que l'amor te prenga, dóna-li un brotet d'orenga”.
“L'orenga,
tot mal trenca” Crespià, Pla
de l'Estany
Al
Pallars Sobirà l'anomenen “la mare de totes les herbes”.
El
seu parent: origanum mejorana L. el marduix, S'ha emprat a la
cuina catalana com l'orenga. Té un aroma molt semblant.
ORIGEN
ETIMOLÒGIC
ORENGA
prové de dos mots grecs “oros” (muntanya) i “ganos”
(alegría). Fent ressenya a la bellesa de veure un prat ple d'aquesta
planta.
L'orenga
és una herba vivaç, que cada anya rebrota. Tiges erectes i
rogenques amb petites fulles ovalades plenes d'olis essencials. Les
flors, de color lilós-vermellós, s'agrupen en corimbes al final de
les tiges.
LA
TROBEM
Herba
pròpia de clima mediterrani. Terrenys calcàris i assoleiats.
Actualment
es cultiva com a herba aromàtica, ja que hi ha un gran consum en la
cuina.
L'origanum
onites, l'orenga de les pizzes, es conrrea a gran escala a Xile.
RECOL.LECCIÓ
A
l'estiu, tota la planta quan està en plena florida.
El
collirem i en farem ramets amb poques tiges i els penjarem cap per
avall. Quan estiguin secs, separarem flors i fulles de les tiges i el
guardarem en pots de vidre que tanquin bé dins d'un armari a les
fosques.
És
una flor molt decorativa, de la que se'n poden fer composicions de
flor seca molt vistodos.
HISTÒRIA
A
l'època clàssica, l'orenga estava consagrat a Afrodita, deesa de
l'Amor, qui es diu que va plantar el primer orenga i li va concedir
el seu aroma.
A
Cartago, era ingredient indispensable en el culte a la deesa Astarté,
el qual afavoria l'impuls sexual en la nit de noces.
Era
símbol de la felicitat a l'antiga Roma mentre que a l'Edat Mitja
estava dins la llista d'ingredients d'elixirs per augmentar la
potència sexual.
Se'l
considerava un antídot contra els veríns
Com
anècdota, a l'any 1889, a Itàlia, per honorar a l'esposa del rei
Humbert, la reina Margherita, es va dissenyar una nova pizza composta
pels tres colors de la bandera italiana: vermell (tomàquet) blanc
(mozzarella) i verd (orenga i alfàbrega). Aquesta pizza se la va
batejar amb el nom de “Pizza margarita”.,
PROPIETATS
Conté
olis essencials rics en fenols, timol, tannins, vitamina C,
antioxidants.
Digestiu,
carminatiu
Calma
els dolors menstruals i estimula la regla.
Mal
de cap i migranyes. És un gran antioxidant, pel seu contingut en
flavonoides.
Calma
crisis de tos i espasmes
Antisèptic
i cicatritzant, L'oli d'orenga en els aliments dificulta la
proliferació de la salmonel.la.
Afrodisíac,
anticancerígen,
CUINA
L'orenga
és molt popular com a herba aromàtica a la cuina, i sobretot
imprescindible en la cuina italiana i grega, pizza, pasta, salses i
amanides de tomàquet,... però el que no és tan conegut és que
aquest orenga emprat a la cuina, d'una aroma tan característic no és
l'orenga de casa nostra, l'origanum vulgare, sinó l' origanum
omites L. o orenga de Creta, que només creix a Itàlia, Grècia
i Turquía.
És
ideal per plats d'estiu, com l'amanida grega, amb tomàquet, olives
negres i formatge mozzarel.la.
Salses
fredes a base d'oli d'oliva, all trinxat, orenga, farigola, julivert
i un raig de llimona.
Per
elaborar sal pels hipertensos. La sajolida i l'orenga tenen un
gust lleugerament amarg i salat: Un pessic d'aquesta sal conté menys
sal però no es trobarà a faltar.
1
part Sal marina
1
part Orenga
1
part Sajolida
Es
barregen els tres ingredients. Se li pot afegir altres herbes i
espècies, com el pebre negre
No
combina gens bé amb la col.
Es
millor afegir-lo al final, per tal de conservar tot l'aroma.
Neutralitza
els gasos, afegint-ne en l'aigua de bullir els llegums.
REMEIS
CASOLANS
Infusions
d'orenga per digestions pesades, menstruacions
doloroses, mal
de cap, mareig,
crisis asmàtiques,...
Colutori
en cas de faringitis, infeccions de genives, i mal de coll en
general.
Fer una
infusió d'orenga i farigola, amb una culleradeta de sal i fer-ne
gàrgares.
També se'n
pot fer bafos.
Per
calmar dolors musculars
- Agafar orenga fresc i trinxar-lo. Posar-lo en una paella per escalfar-lo i s'aplica en calent damunt la part adolorida. S'embolica en forma de cataplasma i es deixa actuar una estona.
- Es dilueix unes gotes d'oli essencial d'orenga en alcohol i se'n fan fregues a la part afectada. Es tapa per evitar que es perdi l'escalfor.
PRECAUCIONS:
No
pendre'n durant l'embaràs, mares lactants i nens amb quadres
d'epilèpsia.
Un
abús d'oli essencial d'orenga pot provocar irritació, nerviosisme,
insomni i, algunes vegades, convulsions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada