Mataró Ràdio: EL GALZERAN



fam. liliàcies
Ruscus aculeatus L.
rusc, galzeran boix mascle, cirera de Betlem mata-aranyes, cirerer de llop, guindes del Bon Pastor boix marí (La Garrotxa), herba de Sant Bonifaci, herba de l'erisipela,...
Cast.: rusco, arrayán salvaje, escobino, sardonilla
ORIGEN ETIMOLÒGIC
Ruscus: brusc
Aculeatus: amb espines

LA TROBEM
Viu a tota Europa central i meridional, i en els nostres boscos d'alzines. La Garrotxa, Collserola, Montserrat, Montseny,..
És una planta de sotabosc, on el sol li costa d'arribar. La trobem en companyia del boix.

El galzeran és una planta curiosa. Aparentment podriem observar que és té fulles que punxen, a les quals li creiz al mig el fruit, una baia vermella.
En realitat, les suposades fulles en realitat són FILOCLADIS, tiges modificades en forma de fulles per substituir les autèntiques fulles, les quals són massa petites per desenvolupar la seva funció. Si ens hi fixem, veurem com enmig de les suposades fulles hi ha una petita flor o el fruit.

RECOL.LECCIÓ
Setembre-octubre
Rizoma: tiges de creixement horitzontal subterranies, de les que surten les arrels. Exemples de rizomes: galzeran, gingebre, canyes,...

Actualment el galzeran està protegit, i no es pot collir ni arrencar-ne del bosc. És una planta de creixement lent.
Des de fa un temps, és una de les plantes que s'utilitza en els guarniments nadalencs, pel que, com en el cas de la molsa i el boix grèvol, va arribar a un punt que la destrossa que es feia en el bosc va arribar a nivells alarmants.
També es troba com a planta ornamental, en jardins, per fer de tanques verdes en parterres.

PROPIETATS
El seu contingut en flavonoides i isoflavones li aporta unes excel.lents propietats venotòniques, vasoconstrictores i antiinflamatòries. Forma part de molts preparats per tractar varius i morenes.

HISTÒRIA
L'Edat Mitja va ser una època on la gent passava molta gana. Hi havia èpoques que patien plagues de rates i ratolins, que es menjaven tot el gra. Això comportava fam i la pesta. Per evitar-ho es protegia el gra amb branques de galzeran per evitar que els rossegadors s'ho mengessin.
Més tard, també s'utilitzava per protegir els embotits que es guardaven penjats. D'aquí li ve els noms de “espina ratera” o a Itàlia li diuen “pungetopi” o “pica-rata”.

REMEIS CASOLANS
Va formar part del famós “Xarop de les cinc arrels” amb fonoll, esparreguera, api i julivert, el qual tenia propietats diurètiques i aperitives.
1 litre d'aigua
50 gr de cada una de les arrells.
Fer-ho bullir tot plegat fins que redueixi a la meitat. Es deixa macerar 24 hores, i l'endemà se li afegeix ½ kg. de sucre i es torna a fer bullir fins que el sucre es desfà. Se'n pren 3 cullerades al dia.