En aquest RACOnet de la xarxa hi trobareu un espai on estem sensibilitzats i motivats en tot el que fa referència a la relació entre l'ésser humà i el seu entorn natural. En un desig de reconciliar-nos amb la Mare Natura, volem recuperar tots aquells sabors, coneixements, tradicions i vivències que han contribuït amb els segles a arribar a on som, a fer el que hem fet i hem après. Però sobretot amb la voluntat que tots aquests coneixements no caiguin en l'oblit.
El conte de les set bruixetes
Hi havia una vegada set bruixetes escampades pel món. Cadascuna tenia un anhel, un desig i un sentiment. Amb aquests ingredients fabricaven pocions màgiques que no sempre els funcionava però les ajudava a volar cada dia una mica més amunt.
Un dia, una de les bruixetes va decidir buscar un lloc màgic on reunir-se amb les altres per reforçar aquests anhels, desitjos i sentiments i construir quelcom més profunt. D'aquesta manera, es van trobar totes set en un paratge ple de llum i durant tres dies van riure, plorar, cantar, ballar, parlar, es van abraçar, es van consolar, es van sincerar i es van estimar com mai ho havien fet abans. I una tarda, a la caiguda del sol, en el bosc màgic, es van agafar de les mans, van tancar els ulls i van somriure. A partir d'aquell dia, ja no van sentir-se mai més soles.
Des de llavors, encara que estiguin a mil quilòmetres de distància, amb els seus anhels, els seus desitjos i els seus sentiments segueixen fabricant pocions màgiques que ara sí funcionen, i brillen amb la força de la Dona Salvatge.
I si et fixes bé, en les nits de lluna plena, les libèlules volen de nit, se sent cantar l'aire, riure els arbres, la lluna té un posat serè i les flors, les més petites, desprenen aromes dolces de colors.
Hi havia una vegada set bruixetes: la de la mirada serena, la de la veu cristallina, la de les mans de llum, la guaridora de l'esperit, la de l'alegria fresca, la de la clarividència i la dels mil colors. Totes set ara són una.
Les petjades que queden dins del cor, aquestes d'amistats sinceres, són les que ajuden a tancar les ferides que porta el camí de la vida.
Etiquetes de comentaris:
Contes i tradicions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Cristina, m'has fet plorar onaltre cop, pero ara d'alegria.
M'ha agradat no molt, moltissim.
Un petonas, i fins la propera.
Marta.
A mi també m´ha agradat molt. Gracies per tant bonic conte.
Petons bruixeta! Antònia
Petons bruixeta! Antònia
Publica un comentari a l'entrada