En aquest RACOnet de la xarxa hi trobareu un espai on estem sensibilitzats i motivats en tot el que fa referència a la relació entre l'ésser humà i el seu entorn natural. En un desig de reconciliar-nos amb la Mare Natura, volem recuperar tots aquells sabors, coneixements, tradicions i vivències que han contribuït amb els segles a arribar a on som, a fer el que hem fet i hem après. Però sobretot amb la voluntat que tots aquests coneixements no caiguin en l'oblit.
La flor de la falguera
Poques plantes trobem que tinguin tants referents màgics com és el cas de la Falguera.
De tots és sabut que la falguera és una planta que es reprodueix per espores, per tant no floreix. Aquest fet, conegut des de sempre, va estimular la imaginació popular fins a configurar el mite de “la flor impossible”, una flor carregada de màgia i poders sobrenaturals només a l'avast de bruixes i fetilleres. Qui poseía aquest preuat do de la Natura, tenia en les seves mans un gran poder.
Aquesta mítica flor de la falguera floria i granava només la Nit de Sant Joan, entre la primera i l'última campanada. Per tant, només els iniciats en les arts ocultes coneixien el ritual per a la recol.lecció d'aquesta màgica llavor.
Entre els poders atribuïts trobem el de l'invisibilitat pels amants. Aquesta i altres virtuts es troben reflexades en moltes tradicions arreu d'Europa. Tenim per exemple a Alemanya, durant la Nit de Walpurgis, per cap d'any, en la qual les bruixes l'usaven per fer-se invisibles i poder actuar amb impunitat.
El gran Shakespeare també anomena les seves dots en la seva obra Enric IV.
Etiquetes de comentaris:
Contes i tradicions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
doncs esperem a la nit de sant Joan a veure si en podem agafar una mica i anar fent de les nostres tota la nit.
Publica un comentari a l'entrada