Hiroshima, 6 d'agost de 1945. Després d'una encegadora llum mortal no queda res. La primera bomba atòmica de la història acaba de caure sobre la ciutat, passant de la vida a la mort en un instant. A un quilòmetre del punt zero, el temple Housenbou tot està arrassat. El ginkgo centenari del jardí ha quedat calcinat com tota la resta.
Passa un any. La ciutat no s'ha recuperat encara de la tragèdia. Però, per sorpresa de tots, passa el miracle: el ginkgo del temple ha brotat.
De la soca carbonitzada despunta tímidament un petit brot verd que és com una explosió de vida desafiant.
Avui, el temple de Housenbou torna a estar en peu, reconstruït. I al seu davant, com un símbol de resistència i longevitat està Hosen-Ji, el ginkgo que va sobreviure.
El ginkgo (Ginkgo biloba, L.), fòssil vivent, testimoni d'una època passada de fa cents de mil.lions d'anys, quan l'atmòsfera terrestre tenia una composició molt més rica en oxígen, aquest arbre va desenvolupar un sistema de defensa contra l'oxidació. Es creu que això va ser el que el va salvar de la radiació.
Avui, com fa milers d'anys, el ginkgo és molt apreciat per les seves propietats medicinals. Actúa sobre el sistema circulatori perifèric, com són els capil.lars. Un remei provat, per exemple, és fer banys amb una infusió de les fulles per alleugerir els penellons de mans i peus.
També ha estat font d'inspiració en la literatura i en l'art. Aquí mostro el poema manuscrit que Goethe va dedicar a la seva amant Marianne von Willemer, el 1815.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada