El Racó Natural a Matarö Ràdio. L'ORTIGA

Resum del programa emès el 31 d'agost de 2012.


fam. urticàcies
Urtica dioica L. : Ortiga, ortiga major, estrígol, ortiga verda, ordiga (Alt Urgell, Pallars sobirà), odriga (Cerdanya), picacames,
Urtica urens L. < Ortiga menuda, xurdiga, ortiga petita.

Entre mals companys i ortigues, mal calçat no t'hi estigues”
Desde chica ,la ortiga pica”
Ortiga me quemó y mastranzo (mentha rotundifolia – menta borda- me curó”

ORIGEN ETIMOLÒGIC
El seu nom ORTIGA “Urtica” prové del llatí uro, urere, que ve a significar “cremar, coure, de coïssor, per l'efecte tan desagradable que provoca a la pell.

L'ortiga major és una planta perenne, o sia , que cada any rebrota, mentres que la ortiga menuda és anual. Les tiges de l'ortiga major poden arribar al metre i mig d'alçada, molt fibroses i de secció quadrangular. Les fulles són d'un verd intens quan són fresques i a mida que envelleixen s'enfosqueixem. De forma lanceolada i amb les vores visiblement asserrades.
Les flors floreixen a l'estiu en forma de ramells verdosos, no massa atractius.
El tret principal és que tota la planta està recoberta d'uns fins pèls que amb el simple tacte injecten histamina, la qual provoca una reacció al.lèrgica força desagradable però que en la seva majoria no va més enllà.

LA TROBEM
Terrenys nitrogenats, prop de conrreus, vores de camins, zones rurals habitades,

RECOL.LECCIÓ
Les fulles. Preferentment quan són tendres, abans de florir. També l'arrel.

HISTÒRIA
Durant l'Edat Mitja es creia que potenciava el desig sexual. Això va portar a ser símbol d'un dels vicis capitals, la luxuria.
Si es collia quan la lluna estava en Escorpí, se li atribuïa la virtut del coratge, valentía i audàcia. Per això, els soldats en portaven a sobre com a amulet protector a les batalles.
També la tenien com a planta endevinadora. Per saber si un malalt es curaria o no, es prenia l'orinal amb els seus orins i s'hi tirava una mata d'ortiga i s'hi deixava tot un dia. Si l'endemà, l'ortiga s'havia assecat, això pronosticava la mort segura del malalt; si en canvi, la planta seguia verda, el malalt sanaria segur.

PROPIETATS
Malgrat la mala fama que té de mala herba i que és de les primeres de les que tenim una mala experiència en el camp, l'ortiga està considerada una de les grans plantes medicinals que tenim a casa nostra.
Vitamines A, B2, B5, B7, B9, C, E, K, àcid pantotènic, àcid fòlic, calci, ferro, magnesi, silíci, sodi, sofre, i un llarg etc...
Absorveix molt minerals del terreny, pel que és ideal en dietes de persones anèmiques, anorèxiques, desganades, convalescents,

CUINA
Una de les maneres d'aprofitar totes aquestes virtuts és a la cuina.
Per collir ortigues s'han de pendre unes poques precaucions: tissores, guants, pantalons i mànigues llargues i un cistell.
Per cuinar només aprofitarem les fulles, ja que les tiges són molt fibroses i fan fils.
Coure-les durant 5 minuts o passades per la paella, automàticament l'efecte orticant desapareix.
CREMA D'ORTIGUES
Ortigues fresques (fulles)
Patates
Ceba i porro
Crema de llet (si es vol)
Aigua o Brou de verdures natural o un dau de brou concentrat.
Sal i pebre
Ofegarem les fulles d'ortigues en aigua bullint durant uns 5 minuts, les colarem i reservarem.
Pelarem les patates i les posarem a bullir en aigua o un brou de verdures. Mentre van bullint, farem un sofregit de ceba i porro. Quan les patates estiguin, li's treurem l'excés d'aigua. Incorporarem les ortigues i el sofregit. Ho triturarem tot i ho acabarem amb un raig de crema de llet.
Ho servirem en el plat amb una mica de formatge que es fongui i un polsim de farigola.

També es pot fer amb TRUITA, com si fós d'espinacs.
L'ortiga en pols també és un bon condiment que complementa nutricialment els plats.
REMEIS CASOLANS
Per la caiguda del cabell
200 gr. arrel d'ortiga
50 gr. romaní
Mig litre d'aigua.
100 cc. Vinagre
Es bull tot junt durant uns 5 minuts.
ES fan friccions capil.lars cada dia.
Dolors reumàtics i artrítics (remeis casolà de la Cerdanya i les Guilleries)
Ortigar suaument damunt la part adolorida amb una tija d'ortiga fresca. La reacció rubefaent (irritant) provoca una avinguda de sang en la zona que causa primer escalfor i després un alleugiment del dolor. (és semblant a l'apiteràpia).
Cicatritzant
La pols d'ortiga aplicada directament sobre una ferida oberta, ajuda a cicatritzar, gràcies al seu gran contingut en minerals i clorofil.la.

CONREU
Maurice Méssegué, el famós herbolari francès insistía que era bo conservar les ortigues que néixen en el jardí entre mig d'altres plantes aromàtiques i les medicinals. Aquesta convivència fa incrementar el seu potencial en olis essencials.
Fitosanitari ecològic
Posarem força ortiga submergida en una galleda amb aigua, i la deixarem durant 48 hores o una mica més, fins que es converteixi en un purí. Es cola aquest brou resultant. Diluït a parts iguals amb aigua neta es pot aplicar polveritzant damunt les plantes per matar el pugó i altres malures.
També li podem afegir un macerat d'alls i/o de cua de cavall.

PRECAUCIONS:
El seu alt contingut en nitrats fa que no sigui recomenable menjar-ne molt sovint (1 cop a la setmana és suficient), sobretot als nens.
L'ortigada s'ha de fer amb mesura, ja que hi ha persones molt sensibles i els pot provocar una urticària força dolorosa, que no li compensaria.

Cap comentari: