Mataró Ràdio: LA RUDA


Ruta graveolens L., Ruta chalepensis, Ruta montana.
Planta vivaç, mig arbustiva, entre 15 i 90 cm. d'alçada. Molt ramificada i fulles petites i compostes, de color glauc (verd-gris). Les flors són grogues.
Desprèn una olor característica, molt penetrant i desagradable, segons algúns.

REFRANYS
A l'Empordà diuen que no trobes ruda, ella et troba a tú.
La ruda que put té grans virtuts
Qui té ruda i se li mor, se li ha acabat la sort
On hi ha ruda, Déu hi ajuda
Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor
La ruda, tot mal ajuda
Amb ruda i moraduix, el mal d'orella fuig.
Copla extremenya:
Si los mozos supieran
lo que es la ruda
no salieran sin ella
noche ninguna
ORIGEN ETIMOLÒGIC
Ruta” prové del grec “reuo” que significa “salvar, alliberar, protegir,...” fent referència a les seves virtuts medicinals.
graveolens” del llatí, olorós.

LA TROBEM
Originaria de la zona mediterrània oriental i Àsia menor, actualment es cultiva molt com a planta de jardí (Ruta graveolens) , i la trobem sempre entre el grup de herbes aromàtiques.
També la podem trobar en estat silvestre en els nostres boscos mediterranis (Ruta chalepensis -Pirineu-, Ruta montana o ruda de bosc)..

QUINA PART S'UTILITZA
part aèria

PROPIETATS
Emenagoga (afavoreix la menstruació), avortiva i a la vegada, estimuladora del part. Antihelmíntiques (cucs intestinals), vasotònica (dilata els vasos sanguinis)..

TRADICIONS POPULARS
La ruda ha tingut moltíssima importància en l'època fosca de l'Edat Mitja. Se l'ha considerat una planta de protecció contra bruixes, atacs i instints no massa “catòlics”.
Penjada sobre la porta protegia del mal d'ull i els encanteris.
Posar un brot de ruda sota l'ala de la gallina, fa que aquesta no sigui atacada ni per gats ni guineus.
Si portes un brot de ruda en una bosseta penjada del coll, la ruda es guarirà de qualsevol malaltía.
Andrés de Laguna, metge renaixentista, que estudià les plantes medicinals i va traduir textes mèdics dels clàssics, com ara Dioscórides, explicava que aixafada amb vinagre i passada pel front i els polzes, feia despertar als que estaven en letargia (coma?), pel que segles més tard, els estudiosos del folckore popular van relacionar això amb els passatges dels contes on apareixien princeses dormides per obra de bruixes, que eren despertades amb un petó o una flor, aquesta era la ruda.
També havia estat ingredient per beuratges contra els verins. Un mestre va ser el rei Mitrídates (120 a.C) que de tant experimentar amb verins va esdevenir inmune a qualsevol d'ells.
També se li han atribuït propietats anaafrodisíaques, pel que en els convents la ruda es cultivava en els claustres dels monestirs.

CUINA
Amb la ruda es fan licors casolans, com la Ratafia i el Nogat d'Olopte (Cerdanya), que és una variant de la Ratafia.
També es fa xocolata desfeta amb ruda. L'amargor de la ruda potencia l'amargor de la xocolata.. Aquesta xocolata és més medicinal que culinària. Es feia per calmar els nervis.

PRECAUCIONS
Actualment està classificada dins de les plantes tòxiques, i no es ven en herboristeries.
Per la seva propietat espasmolítica es considera una planta avortiva pel que es desaconsella el seu ús intern.
Pot provocar vòmits, menstruacions excesives, diarrees,...
A vegades, el simple contacte amb la pell, pot provocar reaccions alèrgiques

REMEIS CASOLANS (ús extern)
Oli pel mal d'orella
3 grans d'all
3 brots de ruda
3 flors de saüc
Oli d'oliva
Posem tots els ingredients en oli en un caçó i ho posem a foc molt baix uns 15-20 minuts.
Es cola i, quan s'hagi refredat, s'embotella en una ampolla de vidre fosc.
Oli de ruda pels dolors reumàtics i algunss problemes de pell (psoriàsis, sarna, èczemes)
S'agafa força ruda fresca. S'aixafa una mica i es posa en un pot amb oli fins dalt. Es deixa a sol i serena durant 40 dies. Es cola.

MAL DE CAP
Se'n fan sahumeris amb ruda. Es crema i el fum ajuda a treure el mal de cap

REPEL.LENT
De rates, ratolins, formigues i puces

CUINA
Per calmar els nervis
Fer xocolata desfeta i afagir-li una petita branqueta de ruda.

Cap comentari: