Ruta
graveolens L., Ruta chalepensis, Ruta montana.
Planta
vivaç, mig arbustiva, entre 15 i 90 cm. d'alçada. Molt ramificada i
fulles petites i compostes, de color glauc (verd-gris). Les flors són
grogues.
Desprèn
una olor característica, molt penetrant i desagradable, segons
algúns.
REFRANYS
A
l'Empordà diuen que no trobes ruda, ella et troba a tú.
La
ruda que put té grans virtuts
Qui
té ruda i se li mor, se li ha acabat la sort
On
hi ha ruda, Déu hi ajuda
Casa
amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor
La
ruda, tot mal ajuda
Amb
ruda i moraduix, el mal d'orella fuig.
Copla
extremenya:
Si
los mozos supieran
lo
que es la ruda
no
salieran sin ella
noche
ninguna
ORIGEN
ETIMOLÒGIC
“Ruta”
prové del grec “reuo” que significa “salvar, alliberar,
protegir,...” fent referència a les seves virtuts medicinals.
“graveolens”
del llatí, olorós.
LA
TROBEM
Originaria
de la zona mediterrània oriental i Àsia menor, actualment es
cultiva molt com a planta de jardí (Ruta graveolens) , i la trobem
sempre entre el grup de herbes aromàtiques.
També
la podem trobar en estat silvestre en els nostres boscos mediterranis
(Ruta chalepensis -Pirineu-, Ruta montana o ruda de bosc)..
QUINA
PART S'UTILITZA
part
aèria
PROPIETATS
Emenagoga
(afavoreix la menstruació), avortiva i a la vegada, estimuladora del
part. Antihelmíntiques (cucs intestinals), vasotònica (dilata els
vasos sanguinis)..
TRADICIONS
POPULARS
La
ruda ha tingut moltíssima importància en l'època fosca de l'Edat
Mitja. Se l'ha considerat una planta de protecció contra bruixes,
atacs i instints no massa “catòlics”.
Penjada
sobre la porta protegia del mal d'ull i els encanteris.
Posar
un brot de ruda sota l'ala de la gallina, fa que aquesta no sigui
atacada ni per gats ni guineus.
Si
portes un brot de ruda en una bosseta penjada del coll, la ruda es
guarirà de qualsevol malaltía.
Andrés
de Laguna, metge renaixentista, que estudià les plantes medicinals i
va traduir textes mèdics dels clàssics, com ara Dioscórides,
explicava que aixafada amb vinagre i passada pel front i els polzes,
feia despertar als que estaven en letargia (coma?), pel que segles
més tard, els estudiosos del folckore popular van relacionar això
amb els passatges dels contes on apareixien princeses dormides per
obra de bruixes, que eren despertades amb un petó o una flor,
aquesta era la ruda.
També
havia estat ingredient per beuratges contra els verins. Un mestre va
ser el rei Mitrídates (120 a.C) que de tant experimentar amb verins
va esdevenir inmune a qualsevol d'ells.
També
se li han atribuït propietats anaafrodisíaques, pel que en els
convents la ruda es cultivava en els claustres dels monestirs.
CUINA
Amb
la ruda es fan licors casolans, com la Ratafia i el Nogat d'Olopte
(Cerdanya), que és una variant de la Ratafia.
També
es fa xocolata desfeta amb ruda. L'amargor de la ruda potencia
l'amargor de la xocolata.. Aquesta xocolata és més medicinal que
culinària. Es feia per calmar els nervis.
PRECAUCIONS
Actualment
està classificada dins de les plantes tòxiques, i no es ven
en herboristeries.
Per
la seva propietat espasmolítica es considera una planta avortiva pel
que es desaconsella el seu ús intern.
Pot
provocar vòmits, menstruacions excesives, diarrees,...
A
vegades, el simple contacte amb la pell, pot provocar reaccions
alèrgiques
REMEIS
CASOLANS (ús extern)
Oli
pel mal d'orella
3
grans d'all
3
brots de ruda
3
flors de saüc
Oli
d'oliva
Posem
tots els ingredients en oli en un caçó i ho posem a foc molt baix
uns 15-20 minuts.
Es
cola i, quan s'hagi refredat, s'embotella en una ampolla de vidre
fosc.
Oli
de ruda pels dolors reumàtics i algunss problemes de pell
(psoriàsis, sarna, èczemes)
S'agafa
força ruda fresca. S'aixafa una mica i es posa en un pot amb oli
fins dalt. Es deixa a sol i serena durant 40 dies. Es cola.
MAL
DE CAP
Se'n
fan sahumeris amb ruda. Es crema i el fum ajuda a treure el mal de
cap
REPEL.LENT
De
rates, ratolins, formigues i puces
CUINA
Per
calmar els nervis
Fer
xocolata desfeta i afagir-li una petita branqueta de ruda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada