Mataró Ràdio: LA PATATA
LA PATATA
fam.
SOLANÀCIES
Solanum
tuberosum L.
Nom
de la planta: PATATERA, PATAQUERA, CREÏLLERA
Nom
dels tubercles:
cat.
Patata, trumfa (al Pirineu, perquè recorda a la tòfones) ,
cast.
Patata, papa, turma, chauma
basc:
lusagarr
fran. Pomme
de terre
anglès
potato
alemany:
kartoffel
ORIGEN
ETIMOLÒGIC
Com
que la patata prové d'Amèrica del Sud, va agafar el nom actual del
nom en llengua quitxua (que era la que es parlava a Amèrica del Sud,
concretament en les terres dels Andes). En quitxua la patata
s'anomena PAPA.
DESCRIPCIÓ
La
patatera és una planta vicaç, que no es troba en estat silvestre.
Les arrels s'escampen formant rizomes que acaben formant els típics
tubercles o patates subterrànies.gràcies a un fong (micorrhizas)
que viu amb simbiosis amb la planta.
Com
moltes plantes també fa flors, petites i agrupades, de color violeta
de les que surt un fruit, com una baia on hi han les llavors.
La
patatera, com molts altres plantes, poden reproduir-se per llavors o
per clons a partir dels tubercles, que és com es fa normalment.
HISTÒRIA
Originariament,
la patata prové de les zones muntanyoses dels Andes, principalment
del Perú, Bolívia, Ecuador i Colòmbia.
Els
espanyols la van descobrir cap allà el segle XVI i posteriorment la
van portar al vell continent com una novetat botànica més, però
sense donar-li la importància que anys més tard tindria.
A
Europa en el segle XVI, això de menjar “arrels” no era ben vist,
ja que ho feien els animals. Com que els fruits de la patatera són
tòxics, i l'aspecte de la pell de la patata, amb les seves marques
d'on surten els grills, els recordaven una pell malalta, per
similitut, es va correr la veu que provocaven la lepra.
I
una altra raó de pes per menspreure la patata era que la patata és
de la família de les solanàcies, com el pebrot i el tomàquet. A
Europa, les solanàcies que es coneixíen eren la Belladona, el
Jusquiam (beleño negro), la Dulcamara i la Mandràgora, totes elles
plantes tòxiques i al.lucinògenes, relacionades amb les bruixes.
Això va frenar la introducció de la patata, com el pebrot i el
tomàquet com a aliment. Com a molt, eren considerades plantes
ornamentals.
Hem
d'esperar fins el segle XVIII, quan a Europa la fam causava estralls
entre la població, el farmacèutic de l'excercit francès Antoine
Agustín Parmentier, després d'haver sobreviscut durant tres anys
com a presoner en la Guerra dels Set anys, gràcies menjar patates,
un cop alliberat, va voler impulsar el seu consum generalitzat. Com
ho va fer?
Amb
el permís del rey Lluís XVI, va tramar una genial estratègia. Va
fer sembrar un gran camp de patates custodiat nit i dia per la
guardia reial. A la vegada, va fer córrer el rumor que a la Cort de
Versalles, les patates eren el menjar preferit de la cort. Aquest
rumor va fer el seu efecte. La gent, convençuda que si els nobles
menjaven allò, és que era un aliment deliciós. Així de nit, la
gent entrava a robar aquesta preciada menja. Els soldats, es clar,
tenien l'ordre de “no veure els lladres”.
Així,
d'aquesta manera, el consum de patates s'estengué i es convertir un
aliment bàsic fins ara.
En
reconeixement, Parmentier va donar nom als plats de la cuina francesa
on l'ingredient principal és la patata.
PROPIETATS
La
patata, malgrat és un gran aliment, conté un alcaloide tòxic: la
solanina. Comú en totes les plantes de la mateixa família, però en
un percentatge baix. De tota manera, convé tenir en compte que
aquest alcaloide desapareix quan es bull.
El
que s'ha d'evitar sempre és consumir patates verdes, ja que la
concentració de solanina és molt més elevada i no desapareix en la
cuita.
La
patata bàsicament és hidrat de carboni. És una font bàsica
d'aliment pel cos, ja que que
conté
glucosa, indispensable per nudrir el sistema nerviós, i
d'assimilació lenta en l'organisme i així s'eviten pujades
subtades de glucosa. Ideal per esportistes, nens, persones amb
problemes de diabètis.
Conté
molts altres nutrients com potasi (afavoreix l'eliminació de
líquid), magnesi i calci.
Conté
un alt contingut en vit. C (20 mg x 100 gr de patata)
En
la pell es troben complexes de vitamina B i oligoelements. Per això
és bo bullir-la amb pell, ja que així podem aprofitar-la, sobretot
si és patata nova.
Efecte
saciant (rica en fibra) i baixa en calories (80 calories/100 gr.)
REMEIS
CASOLANS
Per
la cremor d'estómac
Agafarem
un tros petit de patata crua i col crua. La tallem ben petita i la
posem en la batedora elèctrica amb dos dits d'aigua. (se li pot
afegir mel) Ho triturem tot. Ens ho beurem en dejú abans d'esmorzar,
abans de dinar i abans de sopar.
El
midó de la patata fa una pel.lícula protectora a l'estómac
Les
sals minerals estabilitzen el pH àcid de l'estómac
La
solanina inhibeix la secreció d'àcid.
Cremades
Posar
una rotllana de patata crua damunt d'una cremada alleuja molt el
dolor i evita que la cremada s'infecti.
Per
evitar el mal d'esquena
Posar
una rotllana de patata crua a cada pota del moble. Lliscarà amb
molta facilitat.
Mataró Ràdio: LES TREMENTINAIRES
LES TREMENTINAIRES
Mitjans
s. XIX – mitjans s. XX.
LOCALITZACIÓ:
Vall de la Vansa i Tuixén (Alt Urgell), prop del Pedraforca, Gòsol
Tuixén,
Cornellana, Ossera, Fórnols, Josa, L'Alzina d'Alinyà
"L'ofici
de trementinaire el situem en el moment en què la pressió
demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l'èxode estacional
de molts homes i dones d'aquestes valls a zones més riques, per
obtenir així uns ingressos complementaris; petits però segurs (...)
I fou en aquest marc de desmenbrament social que moltes d'elles es
dedicaren a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un mitjà
de sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot
caminant i carregades d'herbes i olis, anirien guarint tots els
mals".
Artur
Beiroa. (artista i redactor dels textos del Museu de lesTrementinaires)
Primavera
– Estiu: recol.lectaven herbes i bolets. Elaboraven els olis i
la trementina.
HERBES
Tè de
roca, comí, orenga, valeriana, menta de gat, tabac negre, herba
fetgera, botja blanca, vesc (escarcí), flors de corniol, flors
d'arç blanc, alfals, milfulles, orella d'os, hipèric, Arrel
genciana, Arrel bardana, espígol, pinyes d'avet, sajolida,
camamilla, corona de rei, farigolaBOLETS
Moixernons, bolets d'ovella.
OLIS / UNGÜENTS
Trementina, oli d'avet, oli de ginebró, oli de llagardaix, oli de serp blanca, oli d'escurçó, oli de greix de serp, oli de perdigons, oli de tifus
Tardor
(acabades les feines del camp, la sega i la batuda del blat), i
abans que comencin els freds, iniciaven la ruta per anar a vendre.
Anaven
per parelles, la mestra i l'aprenenta (filla, néta, neboda o veïna,
molt joveneta).
Tot
el gènero el portaven dins de coixineres, llaunes, tupins,... i s'ho
carregaven a sobre, en farcells, com motxilles. Anaven sempre a peu.
Portaven
una romana per pesar les herbes.
Sempre
van vestir amb faldilles llargues, negres, amb mocador al cap i
espardenyes. Era una indumentaria que, segons testimonis de les
acompanyants de les últimes trementinaires, eres lletjos per evitar
ser atracades pel camí, cosa que mai va succeïr. Hi ha el testimoni
d'una acompanyant de trementinaire, a la dècada dels anys 20 que
explica que li feia vergonya anar a la festa del poble perquè no
tenia altra roba.
Cada
trementinaire tenia la seva pròpia ruta, sempre la mateixa. En deien
"anar pel món". S'allotjaven en cases particulars, que
cada any les esperava. No anaven ni a fondes ni a hostals, ni tampoc
posaven parada a mercats.
Els
veïns venien a les cases on elles s'hi estaven per comprar-li's tot
el que necessitaven.
Elles,
a més, ajudaven a la casa: amb la feina de la casa, a assistir un
part, donaven remeis, ajudar amb el bestià. Cosir, A canvi, moltes
vegades, com que no els cobraven l'estada, elles els hi feien bon
preu amb les herbes o no els cobraven.
EL
FINAL DE LES TREMENTINAIRES.
Durant
el segle XX es van produir molts progressos en medicina, vies de
comunicació,...
Poc
a poc, la gent podia accedir amb més facilitat als metges per
carreteres més bones, pel que l'ofici de trementinaire es va anar
disolent poc a poc. Es van anar especialitzant més cap a la cura del
bestiar però també es va desvirtuar degut a certes persones que,
passant-se per trementinaires s'allotjaven a les cases i l'endemà
marxaven enduent-se tot el que trobaven.
L'ofici
va quedar oblidat per una certa vergonya. Anys més tard, Carme Bosch
entre d'altres, van redescobrir aquest ofici, retornant-li el
prestigi perdut. Actulment, a Tuixén, hi ha el Museu de les
Trementinaires, o es divulga tots aquests coneixement d'aquestes
dones que, anant pel món, van ajudar en la salut de molta gent.
 |
| Sofia Montané, d'Ossera |
Hem
recuperat el nom i la vida de moltes d'elles:
Antònia
Costa Coll 1851-1921
Maria
Majoral "La Tamastina" 1887-1976
Sofia
Montané i Arnau 1908-1996. Va fer el seu últim viatge l'any
1984, juntament amb el seu marit, El Gorra Tort, l'únic home
trementinaire documentat.
Emília
Llorens, néta de Maria Majoral. L'última trementinaire encara
viva. Va ser acompanyant de la seva àvia fins els 16 anys.
 |
| Emília Llorens, de Cornellana |
TREMENTINA
Era
el remei del qual van pendre el nom i el més sol.licitat..
S'obté
a partir de la resina del pi roig. Com que el procés era molt
elaborat. Cap a les últimes dècades van simplificar la fòrmula
comprant els ingredients
Pega
grega o colofònia (residu sòlid que s'obté de destil.lar la
trementina)
essència
de trementina o aiguarràs.
Possaven
la pega grega a fondre al bany maria, i, un cop fos, el treien del
foc i li barrejaven l'aiguarràs i oli d'oliva
USOS
I VIRTUTS DE LA TREMENTINA
S'aplicava
amb pegats. En un tros de roba doblegada, abocar-hi un raig de
trementina i aplicar-ho a la part adolorida. Alleugeria dolors, cops,
picades, grans infectats, per extreure punxes. També era bo pels
refredats. Es posava un pegat al pit i un altre a l'esquena,
s'enbenada i es deixava actuar.
ALTRES
REMEIS
OLI
D'AVET. Per problemes respiratoris.
PEGA
NEGRA. Per inmobilitzar les potes del bestiar en cas de fractura.
OLI
DE GINEBRÓ. Reumatismes, pulmonies (pel bestiar)
OLI
DEL TIFUS. Fet amb una cinquantena d'ingredients
TABAC
NEGRE. Pulmonies, febre, mal de cap
OLI
DE LLAGARDAIX. Mal de panxa, pulmonia, tifus
OLI
DE SERP BLANCA. Ferides i punxades
OLI
DE GREIX DE SERP. Mal d'orella, punxades.
HISTÒRIA DEL SABÓ
Testimoni de primera mà de quan fabricar el sabó era tasca de primera necessitat a les cases.
Curs: EL MÓN DEL SABÓ
El
Racó Natural us convida a participar d'aquest nou curs
El Món del Sabó
Curs
monogràfic. 26 i 27 de Gener
Fòrmules
tradicionals i ecològiques de fer sabó, netejadors de la llar i
creacions molt higièniques
Dissabte
26, de 10 a 13h. FEM SABÓ
Aprendrem
a elaborar sabó pel mètode tradicional en fred, a partir de
reciclar l'oli de la cuina. Aquest sabó resultant és el "de
tota la vida", ideal per rentar roba, els plats, rentar-se
les mans,...
Dissabte
26, de 16 a 19h. RECEPTES DE NETEJA PER A UNA LLAR ECOLÒGICA
A
partir d'aquesta pastilla de sabó i d'uns pocs ingredients més, com
el vinagre, el bicarbonat, elaborarem productes de neteja com
rentavaixelles, sabó per la rentadora, suavitzant, netejador
multiusos, ambientadors, poliment pels mobles,... tot ecològic i
natural, sense residus químics
Diumenge
27, de 10 a 13h. SABONS CREATIUS DE GLICERINA
Amb
la tècnica de "fosa i enmotllatge" deixarem anar la
imaginació elaborant sabons de glicerina. Colors, aromes i formes,
que combinaran amb les meravelloses propietats terapèutiques que ens
dóna aquest tipus de sabó.
Preu:
Places limitades.
Curs
monogràfic 95 euros
1
sola sessió 40 euros
Material
tot inclòs (només cal portar ampolletes d'aigua
buides i potets de vidre petits per endur-te els preparats que farem
en el taller de receptes de neteja)
On:
Taller del Racó Natural. Camí de la Geganta, 57 2n. MATARÓ
Mòbil de contacte 628674932
Inscripcions:
elraconatural@hotmail.com raconatural.blogspot.com
Curs LA FARMACIOLA NATURAL. Plantes medicinals i remeis casolans.
El
Racó Natural us convida a participar d'aquest nou curs
La
Farmaciola Natural
Dissabte
12 de Gener
Matí
(10-13h.). PLANTES MEDICINALS
Ens
endinsarem en el món de les plantes medicinals com a puntal de la
nostre benestar. Descripció, propietats terapèutiques, usos,
precaucions, històries, llegendes i curiositats..
Com, quan i de quina manera s'han de collir, assecar i conservar.
Com, quan i de quina manera s'han de collir, assecar i conservar.
Tarda
(16-19h.). ELS REMEIS CASOLANS DE LES ÀVIES
Sessió
pràctica per conèixer, saber preparar i utilitzar les
plantes i molts altres ingredients naturals per curar-nos
-Infusions, macerats, ungüents, tintures, cataplasmes,...-
Remeis casolans tradicionals per cuidar-nos dia a dia.
Remeis casolans tradicionals per cuidar-nos dia a dia.
Preu:
Places limitades.
Curs
monogràfic 75 euros
1
sola sessió 40 euros
Material
tot inclòs (només cal portar potets de vidre petits per endur-te
els preparats que farem en el taller de remeis, i un davantal)
On:
Taller del Racó Natural. Camí
de la Geganta, 57 2n. MATARÓ Mòbil de contacte
628674932
Inscripcions:
elraconatural@hotmail.com
elraconatural.wix.com/elraconatural
raconatural.blogspot.com
BHURANA. La Botiga Zen a Barcelona
BHURANA és tot un descobriment com a botiga perquè transporta a tots els seus clients a un món d'exclusivitat i encant, a una manera de viure en què predomina el gust per als petits detalls i per la valoració del nostre temps viscut amb calma envers la creixent tendència actual de rapidesa i despreocupació del nostre jo intern.
De fet, Bhurana està especialitzat en productes Zen i japonesos que es destaquen per la seva extremada qualitat: encensos (de la reconeguda firma Nippon Kodo), ceràmica Rakú (tècnica mil·lenària japonesa), zafus, futons i articles de meditació,...
D'altra banda, a Bhurana també trobem un complet ventall d'articles amb valor afegit com olis essencials (amb una detallada gamma de productes amb certificat bio), aromes i espelmes.
Tanmateix, el negoci disposa d'un àrea de roba de ioga, així com l'expossició d'elegants mòbils, campanes i bijuteria. (Text: ZOOMIN Todo está en tu barrio)
Adreça:
Aribau, 43 08011 Barcelona
Tel. 93 454 13 74
Interessats sol.liciteu informació a 93 454 13 74
Reflexions
Vull
compartir amb tothom, a tots els que estimem l'alegria de viure,
aquestes reflexions, ara que comença un nou any.
Ja
ha passat un temps i EL RACÓ NATURAL està més viu que mai. En ell
he traspassat tot l'amor a un món que m'ho està donant tot. Per a
mí es un plaer compartir amb tots vosaltres aquests coneixments. Uns
coneixements d'intercanvi, sense intermediaris ni materialisme: el
pur plaer de disfrutar del món natural.
Ha
estat un punt de trobada amb amics, amics que han portat amics,...
hem rigut, creat, imaginat,... Tot això m'ha ajudat a passar els
mals moments, les tristors, les malalties dels que estimes, aquells instants de dubtes. Per què no
dir-ho: El Racó Natural ha estat el meu remei cassolà. Un remei que
ha arribat més lluny del que podia imaginar: la ràdio, el llibre,
la trobada amb els amics,... què més vull.
I
aixi, amb amor i calor humà, seguiré mantinguent l'esperança que
algún dia arribi la calma, i qui va marxar un dia enduent-se part de mi, torni.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)