Mataró Ràdio: LES TREMENTINAIRES


LES TREMENTINAIRES

Mitjans s. XIX – mitjans s. XX.

LOCALITZACIÓ: Vall de la Vansa i Tuixén (Alt Urgell), prop del Pedraforca, Gòsol
Tuixén, Cornellana, Ossera, Fórnols, Josa, L'Alzina d'Alinyà

"L'ofici de trementinaire el situem en el moment en què la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l'èxode estacional de molts homes i dones d'aquestes valls a zones més riques, per obtenir així uns ingressos complementaris; petits però segurs (...) I fou en aquest marc de desmenbrament social que moltes d'elles es dedicaren a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un mitjà de sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien guarint tots els mals".
Artur Beiroa. (artista i redactor dels textos del Museu de lesTrementinaires)

Primavera – Estiu: recol.lectaven herbes i bolets. Elaboraven els olis i la trementina.

HERBES
Tè de roca, comí, orenga, valeriana, menta de gat, tabac negre, herba fetgera, botja blanca, vesc (escarcí), flors de corniol, flors d'arç blanc, alfals, milfulles, orella d'os, hipèric, Arrel genciana, Arrel bardana, espígol, pinyes d'avet, sajolida, camamilla, corona de rei, farigola
BOLETS
Moixernons, bolets d'ovella.
OLIS / UNGÜENTS
Trementina, oli d'avet, oli de ginebró, oli de llagardaix, oli de serp blanca, oli d'escurçó, oli de greix de serp, oli de perdigons, oli de tifus

Tardor (acabades les feines del camp, la sega i la batuda del blat), i abans que comencin els freds, iniciaven la ruta per anar a vendre.
Anaven per parelles, la mestra i l'aprenenta (filla, néta, neboda o veïna, molt joveneta).
Tot el gènero el portaven dins de coixineres, llaunes, tupins,... i s'ho carregaven a sobre, en farcells, com motxilles. Anaven sempre a peu.
Portaven una romana per pesar les herbes.
Sempre van vestir amb faldilles llargues, negres, amb mocador al cap i espardenyes. Era una indumentaria que, segons testimonis de les acompanyants de les últimes trementinaires, eres lletjos per evitar ser atracades pel camí, cosa que mai va succeïr. Hi ha el testimoni d'una acompanyant de trementinaire, a la dècada dels anys 20 que explica que li feia vergonya anar a la festa del poble perquè no tenia altra roba.

Cada trementinaire tenia la seva pròpia ruta, sempre la mateixa. En deien "anar pel món". S'allotjaven en cases particulars, que cada any les esperava. No anaven ni a fondes ni a hostals, ni tampoc posaven parada a mercats.
Els veïns venien a les cases on elles s'hi estaven per comprar-li's tot el que necessitaven.
Elles, a més, ajudaven a la casa: amb la feina de la casa, a assistir un part, donaven remeis, ajudar amb el bestià. Cosir, A canvi, moltes vegades, com que no els cobraven l'estada, elles els hi feien bon preu amb les herbes o no els cobraven.

EL FINAL DE LES TREMENTINAIRES.
Durant el segle XX es van produir molts progressos en medicina, vies de comunicació,...
Poc a poc, la gent podia accedir amb més facilitat als metges per carreteres més bones, pel que l'ofici de trementinaire es va anar disolent poc a poc. Es van anar especialitzant més cap a la cura del bestiar però també es va desvirtuar degut a certes persones que, passant-se per trementinaires s'allotjaven a les cases i l'endemà marxaven enduent-se tot el que trobaven.
L'ofici va quedar oblidat per una certa vergonya. Anys més tard, Carme Bosch entre d'altres, van redescobrir aquest ofici, retornant-li el prestigi perdut. Actulment, a Tuixén, hi ha el Museu de les Trementinaires, o es divulga tots aquests coneixement d'aquestes dones que, anant pel món, van ajudar en la salut de molta gent.
Sofia Montané, d'Ossera

Hem recuperat el nom i la vida de moltes d'elles:
Antònia Costa Coll 1851-1921
Maria Majoral "La Tamastina" 1887-1976
Sofia Montané i Arnau 1908-1996. Va fer el seu últim viatge l'any 1984, juntament amb el seu marit, El Gorra Tort, l'únic home trementinaire documentat.
Emília Llorens, néta de Maria Majoral. L'última trementinaire encara viva. Va ser acompanyant de la seva àvia fins els 16 anys.

Emília Llorens, de Cornellana

TREMENTINA
Era el remei del qual van pendre el nom i el més sol.licitat..
S'obté a partir de la resina del pi roig. Com que el procés era molt elaborat. Cap a les últimes dècades van simplificar la fòrmula comprant els ingredients
Pega grega o colofònia (residu sòlid que s'obté de destil.lar la trementina)
essència de trementina o aiguarràs.
Possaven la pega grega a fondre al bany maria, i, un cop fos, el treien del foc i li barrejaven l'aiguarràs i oli d'oliva
USOS I VIRTUTS DE LA TREMENTINA
S'aplicava amb pegats. En un tros de roba doblegada, abocar-hi un raig de trementina i aplicar-ho a la part adolorida. Alleugeria dolors, cops, picades, grans infectats, per extreure punxes. També era bo pels refredats. Es posava un pegat al pit i un altre a l'esquena, s'enbenada i es deixava actuar.

ALTRES REMEIS
OLI D'AVET. Per problemes respiratoris.
PEGA NEGRA. Per inmobilitzar les potes del bestiar en cas de fractura.
OLI DE GINEBRÓ. Reumatismes, pulmonies (pel bestiar)
OLI DEL TIFUS. Fet amb una cinquantena d'ingredients
TABAC NEGRE. Pulmonies, febre, mal de cap
OLI DE LLAGARDAIX. Mal de panxa, pulmonia, tifus
OLI DE SERP BLANCA. Ferides i punxades
OLI DE GREIX DE SERP. Mal d'orella, punxades.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)