LA PATATA
fam.
SOLANÀCIES
Solanum
tuberosum L.
Nom
de la planta: PATATERA, PATAQUERA, CREÏLLERA
Nom
dels tubercles:
cat.
Patata, trumfa (al Pirineu, perquè recorda a la tòfones) ,
cast.
Patata, papa, turma, chauma
basc:
lusagarr
fran. Pomme
de terre
anglès
potato
alemany:
kartoffel
ORIGEN
ETIMOLÒGIC
Com
que la patata prové d'Amèrica del Sud, va agafar el nom actual del
nom en llengua quitxua (que era la que es parlava a Amèrica del Sud,
concretament en les terres dels Andes). En quitxua la patata
s'anomena PAPA.
DESCRIPCIÓ
La
patatera és una planta vicaç, que no es troba en estat silvestre.
Les arrels s'escampen formant rizomes que acaben formant els típics
tubercles o patates subterrànies.gràcies a un fong (micorrhizas)
que viu amb simbiosis amb la planta.
Com
moltes plantes també fa flors, petites i agrupades, de color violeta
de les que surt un fruit, com una baia on hi han les llavors.
La
patatera, com molts altres plantes, poden reproduir-se per llavors o
per clons a partir dels tubercles, que és com es fa normalment.
HISTÒRIA
Originariament,
la patata prové de les zones muntanyoses dels Andes, principalment
del Perú, Bolívia, Ecuador i Colòmbia.
Els
espanyols la van descobrir cap allà el segle XVI i posteriorment la
van portar al vell continent com una novetat botànica més, però
sense donar-li la importància que anys més tard tindria.
A
Europa en el segle XVI, això de menjar “arrels” no era ben vist,
ja que ho feien els animals. Com que els fruits de la patatera són
tòxics, i l'aspecte de la pell de la patata, amb les seves marques
d'on surten els grills, els recordaven una pell malalta, per
similitut, es va correr la veu que provocaven la lepra.
I
una altra raó de pes per menspreure la patata era que la patata és
de la família de les solanàcies, com el pebrot i el tomàquet. A
Europa, les solanàcies que es coneixíen eren la Belladona, el
Jusquiam (beleño negro), la Dulcamara i la Mandràgora, totes elles
plantes tòxiques i al.lucinògenes, relacionades amb les bruixes.
Això va frenar la introducció de la patata, com el pebrot i el
tomàquet com a aliment. Com a molt, eren considerades plantes
ornamentals.
Hem
d'esperar fins el segle XVIII, quan a Europa la fam causava estralls
entre la població, el farmacèutic de l'excercit francès Antoine
Agustín Parmentier, després d'haver sobreviscut durant tres anys
com a presoner en la Guerra dels Set anys, gràcies menjar patates,
un cop alliberat, va voler impulsar el seu consum generalitzat. Com
ho va fer?
Amb
el permís del rey Lluís XVI, va tramar una genial estratègia. Va
fer sembrar un gran camp de patates custodiat nit i dia per la
guardia reial. A la vegada, va fer córrer el rumor que a la Cort de
Versalles, les patates eren el menjar preferit de la cort. Aquest
rumor va fer el seu efecte. La gent, convençuda que si els nobles
menjaven allò, és que era un aliment deliciós. Així de nit, la
gent entrava a robar aquesta preciada menja. Els soldats, es clar,
tenien l'ordre de “no veure els lladres”.
Així,
d'aquesta manera, el consum de patates s'estengué i es convertir un
aliment bàsic fins ara.
En
reconeixement, Parmentier va donar nom als plats de la cuina francesa
on l'ingredient principal és la patata.
PROPIETATS
La
patata, malgrat és un gran aliment, conté un alcaloide tòxic: la
solanina. Comú en totes les plantes de la mateixa família, però en
un percentatge baix. De tota manera, convé tenir en compte que
aquest alcaloide desapareix quan es bull.
El
que s'ha d'evitar sempre és consumir patates verdes, ja que la
concentració de solanina és molt més elevada i no desapareix en la
cuita.
La
patata bàsicament és hidrat de carboni. És una font bàsica
d'aliment pel cos, ja que que
conté
glucosa, indispensable per nudrir el sistema nerviós, i
d'assimilació lenta en l'organisme i així s'eviten pujades
subtades de glucosa. Ideal per esportistes, nens, persones amb
problemes de diabètis.
Conté
molts altres nutrients com potasi (afavoreix l'eliminació de
líquid), magnesi i calci.
Conté
un alt contingut en vit. C (20 mg x 100 gr de patata)
En
la pell es troben complexes de vitamina B i oligoelements. Per això
és bo bullir-la amb pell, ja que així podem aprofitar-la, sobretot
si és patata nova.
Efecte
saciant (rica en fibra) i baixa en calories (80 calories/100 gr.)
REMEIS
CASOLANS
Per
la cremor d'estómac
Agafarem
un tros petit de patata crua i col crua. La tallem ben petita i la
posem en la batedora elèctrica amb dos dits d'aigua. (se li pot
afegir mel) Ho triturem tot. Ens ho beurem en dejú abans d'esmorzar,
abans de dinar i abans de sopar.
El
midó de la patata fa una pel.lícula protectora a l'estómac
Les
sals minerals estabilitzen el pH àcid de l'estómac
La
solanina inhibeix la secreció d'àcid.
Cremades
Posar
una rotllana de patata crua damunt d'una cremada alleuja molt el
dolor i evita que la cremada s'infecti.
Per
evitar el mal d'esquena
Posar
una rotllana de patata crua a cada pota del moble. Lliscarà amb
molta facilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada