Mataró Ràdio. ELS REMEIS CASOLANS EN EL CINEMA
Resum del programa emès el 16 de novembre de 2012.
LOST.
(2004-2010)
El
balneario de Battle Creek
1994.
COMO AGUA PARA CHOCOLATE. 1992
AKELARRE.
1984
EL CLAN DEL OSO CAVERNARIO. 1986.
QUE
NADA NOS SEPARE. 1995
EL
ACEITE DE LA VIDA. 1992
La
salud i la medicina ha estat de sempre un tema recurrent en el
cinema. Hi ha infinitat de pel.lícules, sèries de televisió on
metges, infermeres, pacients, malalties, curanders, epidemies,
bruixes, remeis miraculosos prenen papers protagonistes donant peu a
històries de tota mena, preses des de tots els estils: drama,
comèdia, terror, històries reals, contes infantils,...
I
com en tots els temes, els remeis que s'hi expliquen, segons com
s'haguin documentat els guionistes, poden ser reals, inventats o
greument errònis. Tenim exemples de tota mena.
LOST.
(2004-2010)
Famosíssima
sèrie americana de culte que narra la gran aventura dels
supervivents d'un accident aèri en una illa plena de misteris.
Malgrat
que tenen la sort de comptar amb un metge entre els supervivents,
alguns d'ells recorren a remeis casolans ben senzills però efectius,
quan els medicaments escassegen:
- Sun utilitza eucaliptus per tractar la crisi d'asma de Sharon (temporada 1) ERROR DELS GUIONISTES. L'eucaliptus està especialment contraindicat per l'asma.
- Dr. Eco li dóna una fulla d'àloe a Michael per curar-se la ferida que li ha fet un senglar. (temp. 2)
El
balneario de Battle Creek
1994.
Dirigida
per Alan Parker i protagonitzada per Anthony Hopskins i Bridget
Fonda.
Basat
en la biografia de John Harvey Kellog, inventor dels flocs Kellogs,
la trama es situa en el balneari de Battle Creek (Michigan), dirigit
pel dr. Kellog, cirugià, creador i defensor acèrrim de la vida
biològica. En aquest selecte balneari es donen cita la classe alta
per buscar curació als seus mals amb les tècniques innovadores del
doctor.
La
pel.lícula és una comèdia esbojarrada on satiritza la filosofia
naturista i extremista del Dr. Kellog basada en lavatives, dutxes
d'aigua gelada, descarregues elèctriques, abtinència sexual i
dietes vegetarianes, teràpies que dónen al balneari l'aparença de
camp de concentració pels pacients.
- Defecació sense represió
- Abstinència sexual excepte per finalitat reproductiva i la masturbació: “el sexe és la clavaguera del cos humà”.
- Dieta vegetariana estricta: “El consumidor de carn s'afoga en un mar de sang”
- Abstinència de fumar: “el fetge és l'únic obstàcle entre el fumador i la mort”
- Evitar els matalassos de ploma i les noveles romàntiques, evocant al Quixot en quan a les novel.les de cavalleries.
COMO AGUA PARA CHOCOLATE. 1992
Meravellosa
pel.lícula mexicana, dirigida per Alfonso Arau basada en la novel.la
del mateix nom de Laura Esquivel.
L'argument
de la pel.lícula se sitúa en el si d'una familia acodomada del
Mèxic de principis del s.XX, estancada en la rígida tradició que
la filla petita, Tita, ha de quedar-se soltera per cuidar a la mare
fins a la mort d'aquesta. L'amor de Tita cap a Pedro i tot els
aconteixaments viscuts ho transmet a la cuina, creant uns plats que
van més enllà, traspassant-li's els seus sentiments, penes, i
anhels.
Plats
com el pastís de noces de la seva germana Rosaura, on li van caure
llàgrimes i acaben tots els convidats plorant amb melangia i
fustració, anyorant amors perduts, les guatlles amb roses, que
despertaven les ansies del foc passional que tots reprimien en el seu
cor, la ràbia per la pretencio de la seva germana per perpetuar la
cruel tradició de les filles petites que han de cuidar a la mare
fins la mort convertida en les flatulències de la germana gran,
corcada pels remordiments i fustracions, teixir la vànova per
expressar la fonda pena del seu cor,..
“La
clave está en que se haga con mucho amor”
. Tita
“Los
caldos pueden curar cualquier enfermedad física i mental”
Chencha
AKELARRE.
1984
Pel.lícula
espanyola dirigida per Pedro Olea i protagonitzada entre altres per
Sílvia Munt i José Luís Lopez Vázquez, ens endinsa en la Navarra
rural del s. XVII, on Garazi, una noia del poble continua amb l'ofici
de remeiera de la seva àvia, que fou cremada per bruixa un temps
abans. Supersticions, pors, i enveges recreen un món on l'Església
i les tradicions ancestrals xoquen sense diàleg.
En
aquesta època tot el que no era controlat per l'Església s'havia
d'erradicar, missió que s'encarregava la Santa Inquisició. Degut a
això, tota la saviesa popular de la gent, bàsicament dones del
poble, analfabetes però coneixedores del cicle natural de la natura,
les herbes i els rituals ancestrals acabaven siguen el cap de turc,
acusades i perseguides com a bruixes, practicants d'akelarres i
causants de tots els mals i emprentades amb el diable.
Episodis
com el que narra aquesta pel.lícula, desgraciadament es va repetir
massa vegades per tota Europa i a Norteamèrica (Bruixes de Salem),
fet que va provocar l'assessinat impune de molta gent innocent, la
majoria dones, la desaparició del coneixement ancestral sobre
medicina popular, rituals antics i la saviesa dels nostres orígens.
EL CLAN DEL OSO CAVERNARIO. 1986.
Pel.lícula
d'aventures dirigida per Michael Chapman i protagonitzada per Daryl
Hannah. Adaptació cinematogràfica poc afortunada, inspirada en el
volum 1 de la gran saga “Los hijos de la Tierra” de Jean Auel,
dividida en sis novel.les:
- el clan del oso cavernario, 1980.
- El valle de los cavallos, 1982.
- Las llanuras del tránsito, 1990.
- Los refugios de piedra, 2002.
- La tierra de las cuevas pintadas, 2011.
L'argument
es situa l'època prehistòrica quan Ayla, una nena cromagnon de 5
anys queda orfa i sola després d'un terratrèmol. És acollida per
Iza, la remeiera d'una tribu de Neandertals que la troben malferida.
Ayla, com a següent eslabó en l'evolució humana provoca desconcert
i rebuig dins del clan neandertal. Al marge d'això, la seva mare
adoptiva l'instrueix en l'art de curar, ensenyant-la les plantes
medicinals i les tècniques de curació conegudes fins llavors.
Al
marge de la pel.lícula, és molt recomanable llegir-se tota la
novel.la ja que està profundament documentada en tots els
descobriments d'aquesta època tan llunyana (el foc, les creences,
els aliments, la medicina, l'agricultura, l'art i els primers
oficis,...)
QUE
NADA NOS SEPARE. 1995
Entendridora
pel.lícula dirigida per Peter Horton i protagonitzada per dos nois,
Erik i Dexter, malalt de sida, que traben una inseparable amistat.
Amb el fervent desig de poder-lo curar, Erik busca, amb la seva
inocència infantil, tot el que se li ocut per trobar una cura. Ell
pensa: “jo menjo molts dolços i mai em poso malalt” i el sotmet
a un tractament de llaminadures, pel que aconsegueix un mal de panxa
i un càstig. Després de veure la pel.lícula “el curandero de la
selva” es dediquen a buscar, documentar i provar plantes per trobar
la que el pot curar, cosa que una mica més s'intoxica (error dels
guionistes ja que la planta, un espècie de card, no és pas una
planta tòxica). És memorable l'escena on erik li prepara infusions
imbebibles i Dexter, amb tota la paciència les va tastant, arrugant
el nas pel mal gust que tenen.
S'enteren
que a Nova Orleans hi ha un metge que assegura que ha trobat una
planta que cura la sida i emprenen un viatge per trobar-lo. Poc a
poc, Dexter es va trobant més malalt fins que el seu amic decideix
que el millor és tornar-lo a casa.
És
d'aquelles pel.lícules que et deixen un gust agredolç ja que mostra
que el valor de l'amistat està per sobre de la crua realitat.
Pel.lícula molt recomanable.
EL
ACEITE DE LA VIDA. 1992
Basada
en fets reals, tracta el tema de les malalties rares. En aquest cas,
els pares d'un nen afectat per l' ADL, malaltia que destrueix
progressivament la mielina del cervell i provoca una degeneració
progressiva i mortal principalment en nens.
La
història narra com uns pares,desesperats perquè la ciència no els
dóna cap esperança, prenen la decisió de buscar ells mateixos el
remeis per salvar el seu fill. Es posen a estudiar la malaltia i, a
mida que van descobrint com funcionen, van elaborant un oli, que a
còpia d'anys, proves i lluites, aconsegueix alentir la malaltia.
Aquest oli és qüestinat pel cos mèdic i fins i tot per pares de
nens afetats, ja que no està aval.lat per la ciència: no és res
més que un remei casolà fet per algú que no és metge. Finalment,
les proves són prou de pes i actualment és el tractament mèdic que
se'ls hi dóna a nens afectats d'ADL en les primeres fases.
Una
de les frases més contundents la diu el pare a la mare, quan aquest
remeis descobert per ells es demostra que és efectiu, gairebé 5
anys després de que es va diagnosticar la malaltia: “has pensat
mai que aquest remei salvarà la vida... d'altres? (no del nostre
fill)
Mataró Ràdio: BONIATOS, TOTS SANTS I HALLOWEEN
70 % aigua
Hidrats de carboni.
Molt poques calories.
Gairebé gens de greix.
Vitamina A (betacarotenos), ho revel.la el seu color ataronjat.
Gran quantitat de mineral (magnesi, potasi, coure, ferro.
Gran antioxidant.
Conté oxalats (compte amb els càlculs renals)
Indicat per persones amb reumatisme, artrosis i asma.
D'assimilació lenta. Bon pels diabètics.
Precaucions: no recomanat pels que pateixen hipotiroidisme pel seu alt contingut en iode.
REMEI CASOLÀ
Per les cremades.
Boniato bullit barrejat amb oli d'oliva i aplicat damunt la ferida.
ORÍGEN
El boniato o batata prové de les zones tropicals de Perú i Centroamèrica i Mèxic. Rep el seu nom per similitut amb la patata.
Actualment es cultiva molt a Xina, Japó i a l'Àfrica, on es va introduir per pal.liar la fam del continent.
És un ingredient molt comú en la cuina dels països d'on és originari, i aquí a Catalunya es menja pels volts de Tot Sants, per la castanyada.
Necessita calor i humitat per créixer.
100 gr. de boniatos aporten gairebé la dosis diària necessària de vitamina A, imprescindible per tenir un bon sistema inmunològic.
Molt recomanat en pacients amb asma.
Ajuda a regular els índex de colesterol.
TOTS SANTS, HALLOWEEN, per recordar els que ja no hi són.
En totes les cultures sempre hi ha similituds. Un exemple el tenim amb Tots Sants (la Castanyada) i Halloween, que, salvant distàncies, vn a petar allà mateix.
ORIGEN:
Cap el 1027, l'Abat Oliva va establir en el calendari les festivitats religioses, entre elles la de Tots Sants, per recordar els familiars morts (tradició que ja venia de lluny) amb el so campanes tocant tota la nit. Els campaners, per protegir-se del fred de la nit s'encenien foc a dalt del campanar i menjaven castanyes, fruit pròpi de tardor. Es va fer tan popular que la gent del poble va adoptar aquesta menja com a tradicional d'aquella diada, així com elaborar un altre aliment energètic com són els panellets per gastar les ametlles velles ja que per aquestes dates ja es pot recollir les noves.
Halloween, contracció de All' Hallows Eve o Víspera de tots els sants , és una festivitat d'orígen celta que van importar durant el segle XVIII els inmigrant irlandesos als Estats Units, juntament amb les carbasses, fruit de temporada i la llegenda de “Jack O'Lantern o la Carbassa del Diable, la qual ha inspirat tota la iconografia de l'actual festa de Halloween.
LLEGENDA D'EN JACK O'LANTERN O LA CARBASSA DEL DIABLE
Conta la llegenda que en un poblet perdut d'Irlanda vivia en Jack, un borratxo que sempre es ficava en embolics. Una nit de borratxera, Jack es va topar amb el mateix Diable. Aquest li va oferir un últim trago a canvi de la seva ànima. Jack, borratxo però no tonto, va accedir. El diable es va convertir en una moneda per pagar la ronda. Ràpidament, en Jack va agafar la moneda i se la va guardar en el monedero, el qual tenia gravada una creu. Amb això, el diable quedava atrapat i no es podia transformar. A canvi d'alliberar-lo li va fer prometre que no li reclamaria la seva ànima en 10 anys. El dible va accedir.
Passat 10 anys, el va treure del moneder, i abans de concedir-li la seva ànima li demanà que li baixés una poma d'una pomera que estava a prop d'allà. El diable, confiat, pujà a l'arbre. Jack, ràpidament, gravà una creu al tronc, pel que el diable no podia baixar. Aleshores Jack li va fer prometre que no li reclamaria mai la seva ànima.
Jack morí al cap d'uns anys i, com que havia estat un perdolari, no li van deixar entrar al Cel. Tampoc podia entrar a l'Infern ja que el diable li havia promès no pendre-li l'ànima.
El Diable el convidà a tornar a la Terra. El camí era fosc i tenebrós. Per ajudar-lo, el diable li llençà una brasa encesa de l'infern per iluminar-se. Jack la va guardar dins d'una carbassa buida per protegir-la del vent. Des de llavors, l'ànima en pena de Jack vaga amb una carbassa de fanal.
Mataró Ràdio: CASTANYES
De
castanyers en coneixem dos tipus: el castanyer que fa les castanyes i
el castanyer d'Indies.
Malgrat
comparteixin el mateix nom són de famílies diferents:
Castanyer:
Castanea sativa L. (família de les Fagàcies, com el faig, el roure,
l'alzina)
Castanyer
d'Indies o castanyer bord: Aesculus hippocastanum (família de les
hipocastanàcies)
ORIGEN
ETIMOLÒGIC
Castanea
sativa...... castanyer conrreuat
Aesculus
hippocastanum...... aprox. castanyer de cavall.
COM
DISTINGUIR-LOS
La
castanya de menjar acaba amb una petita punta mentres que la castanya
d'Indies és totalment rodona, i és tòxica..
La
fulla del castanyer són fulles lanceolades i dentades, que aparèixen
individuals, mentre que la fulla del castanyer d'indies és una fulla
composta amb 5-7 folíols.
REFRANY
POPULAR
Treure
les castanyes del foc (solucionar problemes o dificultats)
ORÍGEN
Tots
dos arbres provenen d'Àsia Menor. Mentres que el castanyer va ser
introduït per grecs i romans a Europa per proveir-se de castanyes,
no va ser fins el segle XVII que el castanyer d'Indies va ser
introduït per Maximilià d'Austria com a arbre ornamental. Degut a
que en aquella època venien molts productes nous de les Indies, se'l
va anomenar Castanyer d'Indies, com un exotisme més.
ANÈCDOTA
DE LA HISTÒRIA
Cap
el segle XVIII, l'imperi otomà (l'actual Turquia) estava inmers en
guerres amb Europa. La cavalleria era és un dels cossos mé
importants dels exercits d'aquella època. Ensinistrar un cavall per
anar a la batalla era un treball lent i dur, i quan aquest estava
llest, era un cavall que físicament es desgastava molt. D'altra
banda, els cavalls vells pateixen molt de problemes de circulació.
Els
europeus es van sorprendre al veure que els cavalls dels turcs no
només eren molt més resistents sinó que no patien tant de
problemes de circulació com els seus. D'altra banda, els espies
europeus descobriren que els estables dels turcs eren espais molt
protegits i impossible d'accedir. Després de moltes indagacions van
averiguar que en la dieta dels cavalls un dels ingredients principals
eren les castanyes d'indies. A partir d'aquí, alimentats els cavalls
dels europeus amb aquestes castanyes van arribar a igualar i superar
als dels turcs. I això i altres circumstàncies van col.laborar en
la decadència de l'Imperi Otomà.
PROPIETATS
DE LES CASTANYES
Les
castanyes que mengem per Tot Sants són una gran font d'hidrats de
carboni i de midó, per això són tan dolçes. Produeixen cert
restrenyiment i flatulències si es mengen masses, però la veritat
és que són delicioses.
La
fusta del castanyer és molt apreciada per fer mobles, botes, les
caixes d'arengades. Va ser una indústria molt potent en els boscos
del Montseny.
L'escorça
s'ha emprat com a tint en teixits i cuir.
PROPIETATS
DEL CASTANYER D'INDIES
A
diferència de les castanyes, el fruit del castanyer d'Indies, bo i
assenblar-se una mica, no és comestible pels humans. Als cavalls
se'ls hi donava estovades amb aigua calcària per treure'l-hi
l'amargor.
Aquest
fruit té propietats molt interessants per tractar els sistema venós.
Tonifica les venes i facilita el pas de la sang. Per això s'utiltiza
per tractament de varius, flebitis, úlceres varicoses, cames
cansades, morenes,...
NO
es reconama ingerir-ho degut a la seva toxicitat.
REMEI
CASOLÀ PER LES VARIUS
Farem
primer una tintura de castanyes d'Indies.
Triturarem
un grapat de castanyes d'Indies i les posarem en un pot cobertes
d'alcohol de farmàcia, durant una quarantena, remenant de tant en
tant.
Passat
aquest temps, ho colarem.
Aquesta
tintura resultant la barrejarem a parts iguals, més o menys, amb gel
d'àloe vera, ben barrejat i ho guardarem en un lloc fresc (caducitat
2-3 mesos)..
Ens
farem un massatge ascendent a les cames dos cops al dia, o més, si
ens fa falta.
CUINA
Castanyes
fetes al foc són una delícia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)