Mataró Ràdio: BONIATOS, TOTS SANTS I HALLOWEEN


Emisió del 02/11/2012 

BONIATO Ipomoea batatas L.

70 % aigua
Hidrats de carboni.
Molt poques calories.
Gairebé gens de greix.
Vitamina A (betacarotenos), ho revel.la el seu color ataronjat.
Gran quantitat de mineral (magnesi, potasi, coure, ferro.
Gran antioxidant.
Conté oxalats (compte amb els càlculs renals)
Indicat per persones amb reumatisme, artrosis i asma.
D'assimilació lenta. Bon pels diabètics.

Precaucions: no recomanat pels que pateixen hipotiroidisme pel seu alt contingut en iode.

REMEI CASOLÀ
Per les cremades.
Boniato bullit barrejat amb oli d'oliva i aplicat damunt la ferida.

ORÍGEN
El boniato o batata prové de les zones tropicals de Perú i Centroamèrica i Mèxic. Rep el seu nom per similitut amb la patata.
Actualment es cultiva molt a Xina, Japó i a l'Àfrica, on es va introduir per pal.liar la fam del continent.
És un ingredient molt comú en la cuina dels països d'on és originari, i aquí a Catalunya es menja pels volts de Tot Sants, per la castanyada.

Necessita calor i humitat per créixer.
100 gr. de boniatos aporten gairebé la dosis diària necessària de vitamina A, imprescindible per tenir un bon sistema inmunològic.
Molt recomanat en pacients amb asma.
Ajuda a regular els índex de colesterol.

TOTS SANTS, HALLOWEEN, per recordar els que ja no hi són.

En totes les cultures sempre hi ha similituds. Un exemple el tenim amb Tots Sants (la Castanyada) i Halloween, que, salvant distàncies, vn a petar allà mateix.
ORIGEN:
Cap el 1027, l'Abat Oliva va establir en el calendari les festivitats religioses, entre elles la de Tots Sants, per recordar els familiars morts (tradició que ja venia de lluny) amb el so campanes tocant tota la nit. Els campaners, per protegir-se del fred de la nit s'encenien foc a dalt del campanar i menjaven castanyes, fruit pròpi de tardor. Es va fer tan popular que la gent del poble va adoptar aquesta menja com a tradicional d'aquella diada, així com elaborar un altre aliment energètic com són els panellets per gastar les ametlles velles ja que per aquestes dates ja es pot recollir les noves.
Halloween, contracció de All' Hallows Eve Víspera de tots els sants , és una festivitat d'orígen celta que van importar durant el segle XVIII els inmigrant irlandesos als Estats Units, juntament amb les carbasses, fruit de temporada i la llegenda de “Jack O'Lantern o la Carbassa del Diable, la qual ha inspirat tota la iconografia de l'actual festa de Halloween.

LLEGENDA D'EN JACK O'LANTERN O LA CARBASSA DEL DIABLE
Conta la llegenda que en un poblet perdut d'Irlanda vivia en Jack, un borratxo que sempre es ficava en embolics. Una nit de borratxera, Jack es va topar amb el mateix Diable. Aquest li va oferir un últim trago a canvi de la seva ànima. Jack, borratxo però no tonto, va accedir. El diable es va convertir en una moneda per pagar la ronda. Ràpidament, en Jack va agafar la moneda i se la va guardar en el monedero, el qual tenia gravada una creu. Amb això, el diable quedava atrapat i no es podia transformar. A canvi d'alliberar-lo li va fer prometre que no li reclamaria la seva ànima en 10 anys. El dible va accedir.
Passat 10 anys, el va treure del moneder, i abans de concedir-li la seva ànima li demanà que li baixés una poma d'una pomera que estava a prop d'allà. El diable, confiat, pujà a l'arbre. Jack, ràpidament, gravà una creu al tronc, pel que el diable no podia baixar. Aleshores Jack li va fer prometre que no li reclamaria mai la seva ànima.
Jack morí al cap d'uns anys i, com que havia estat un perdolari, no li van deixar entrar al Cel. Tampoc podia entrar a l'Infern ja que el diable li havia promès no pendre-li l'ànima.
El Diable el convidà a tornar a la Terra. El camí era fosc i tenebrós. Per ajudar-lo, el diable li llençà una brasa encesa de l'infern per iluminar-se. Jack la va guardar dins d'una carbassa buida per protegir-la del vent. Des de llavors, l'ànima en pena de Jack vaga amb una carbassa de fanal.