Mataró Ràdio. ELS REMEIS CASOLANS EN EL CINEMA

Resum del programa emès el 16 de novembre de 2012.

La salud i la medicina ha estat de sempre un tema recurrent en el cinema. Hi  ha infinitat de pel.lícules, sèries de televisió on metges, infermeres, pacients, malalties, curanders, epidemies, bruixes, remeis miraculosos prenen papers protagonistes donant peu a històries de tota mena, preses des de tots els estils: drama, comèdia, terror, històries reals, contes infantils,...
I com en tots els temes, els remeis que s'hi expliquen, segons com s'haguin documentat els guionistes, poden ser reals, inventats o greument errònis. Tenim exemples de tota mena.


LOST. (2004-2010)
Famosíssima sèrie americana de culte que narra la gran aventura dels supervivents d'un accident aèri en una illa plena de misteris.
Malgrat que tenen la sort de comptar amb un metge entre els supervivents, alguns d'ells recorren a remeis casolans ben senzills però efectius, quan els medicaments escassegen:
  • Sun utilitza eucaliptus per tractar la crisi d'asma de Sharon (temporada 1) ERROR DELS GUIONISTES. L'eucaliptus està especialment contraindicat per l'asma.
  • Dr. Eco li dóna una fulla d'àloe a Michael per curar-se la ferida que li ha fet un senglar. (temp. 2)

  El balneario de Battle Creek  1994.
Dirigida per Alan Parker i protagonitzada per Anthony Hopskins i Bridget Fonda.
Basat en la biografia de John Harvey Kellog, inventor dels flocs Kellogs, la trama es situa en el balneari de Battle Creek (Michigan), dirigit pel dr. Kellog, cirugià, creador i defensor acèrrim de la vida biològica. En aquest selecte balneari es donen cita la classe alta per buscar curació als seus mals amb les tècniques innovadores del doctor.
La pel.lícula és una comèdia esbojarrada on satiritza la filosofia naturista i extremista del Dr. Kellog basada en lavatives, dutxes d'aigua gelada, descarregues elèctriques, abtinència sexual i dietes vegetarianes, teràpies que dónen al balneari l'aparença de camp de concentració pels pacients.
  • Defecació sense represió
  • Abstinència sexual excepte per finalitat reproductiva i la masturbació: “el sexe és la clavaguera del cos humà”.
  • Dieta vegetariana estricta: “El consumidor de carn s'afoga en un mar de sang”
  • Abstinència de fumar: “el fetge és l'únic obstàcle entre el fumador i la mort”
  • Evitar els matalassos de ploma i les noveles romàntiques, evocant al Quixot en quan a les novel.les de cavalleries.
COMO AGUA PARA CHOCOLATE. 1992
Meravellosa pel.lícula mexicana, dirigida per Alfonso Arau basada en la novel.la del mateix nom de Laura Esquivel.
L'argument de la pel.lícula se sitúa en el si d'una familia acodomada del Mèxic de principis del s.XX, estancada en la rígida tradició que la filla petita, Tita, ha de quedar-se soltera per cuidar a la mare fins a la mort d'aquesta. L'amor de Tita cap a Pedro i tot els aconteixaments viscuts ho transmet a la cuina, creant uns plats que van més enllà, traspassant-li's els seus sentiments, penes, i anhels.
Plats com el pastís de noces de la seva germana Rosaura, on li van caure llàgrimes i acaben tots els convidats plorant amb melangia i fustració, anyorant amors perduts, les guatlles amb roses, que despertaven les ansies del foc passional que tots reprimien en el seu cor, la ràbia per la pretencio de la seva germana per perpetuar la cruel tradició de les filles petites que han de cuidar a la mare fins la mort convertida en les flatulències de la germana gran, corcada pels remordiments i fustracions, teixir la vànova per expressar la fonda pena del seu cor,..
La clave está en que se haga con mucho amor” . Tita
Los caldos pueden curar cualquier enfermedad física i mental” Chencha

Nombre caratula AKELARRE. 1984
Pel.lícula espanyola dirigida per Pedro Olea i protagonitzada entre altres per Sílvia Munt i José Luís Lopez Vázquez, ens endinsa en la Navarra rural del s. XVII, on Garazi, una noia del poble continua amb l'ofici de remeiera de la seva àvia, que fou cremada per bruixa un temps abans. Supersticions, pors, i enveges recreen un món on l'Església i les tradicions ancestrals xoquen sense diàleg.
En aquesta època tot el que no era controlat per l'Església s'havia d'erradicar, missió que s'encarregava la Santa Inquisició. Degut a això, tota la saviesa popular de la gent, bàsicament dones del poble, analfabetes però coneixedores del cicle natural de la natura, les herbes i els rituals ancestrals acabaven siguen el cap de turc, acusades i perseguides com a bruixes, practicants d'akelarres i causants de tots els mals i emprentades amb el diable.
Episodis com el que narra aquesta pel.lícula, desgraciadament es va repetir massa vegades per tota Europa i a Norteamèrica (Bruixes de Salem), fet que va provocar l'assessinat impune de molta gent innocent, la majoria dones, la desaparició del coneixement ancestral sobre medicina popular, rituals antics i la saviesa dels nostres orígens.

El clan del oso cavernario (1985) EL CLAN DEL OSO CAVERNARIO. 1986.
Pel.lícula d'aventures dirigida per Michael Chapman i protagonitzada per Daryl Hannah. Adaptació cinematogràfica poc afortunada, inspirada en el volum 1 de la gran saga “Los hijos de la Tierra” de Jean Auel, dividida en sis novel.les:
  1. el clan del oso cavernario, 1980.
  2. El valle de los cavallos, 1982.
  3. Las llanuras del tránsito, 1990.
  4. Los refugios de piedra, 2002.
  5. La tierra de las cuevas pintadas, 2011.

L'argument es situa l'època prehistòrica quan Ayla, una nena cromagnon de 5 anys queda orfa i sola després d'un terratrèmol. És acollida per Iza, la remeiera d'una tribu de Neandertals que la troben malferida. Ayla, com a següent eslabó en l'evolució humana provoca desconcert i rebuig dins del clan neandertal. Al marge d'això, la seva mare adoptiva l'instrueix en l'art de curar, ensenyant-la les plantes medicinals i les tècniques de curació conegudes fins llavors.
Al marge de la pel.lícula, és molt recomanable llegir-se tota la novel.la ja que està profundament documentada en tots els descobriments d'aquesta època tan llunyana (el foc, les creences, els aliments, la medicina, l'agricultura, l'art i els primers oficis,...)

QUE NADA NOS SEPARE. 1995
Entendridora pel.lícula dirigida per Peter Horton i protagonitzada per dos nois, Erik i Dexter, malalt de sida, que traben una inseparable amistat. Amb el fervent desig de poder-lo curar, Erik busca, amb la seva inocència infantil, tot el que se li ocut per trobar una cura. Ell pensa: “jo menjo molts dolços i mai em poso malalt” i el sotmet a un tractament de llaminadures, pel que aconsegueix un mal de panxa i un càstig. Després de veure la pel.lícula “el curandero de la selva” es dediquen a buscar, documentar i provar plantes per trobar la que el pot curar, cosa que una mica més s'intoxica (error dels guionistes ja que la planta, un espècie de card, no és pas una planta tòxica). És memorable l'escena on erik li prepara infusions imbebibles i Dexter, amb tota la paciència les va tastant, arrugant el nas pel mal gust que tenen.
S'enteren que a Nova Orleans hi ha un metge que assegura que ha trobat una planta que cura la sida i emprenen un viatge per trobar-lo. Poc a poc, Dexter es va trobant més malalt fins que el seu amic decideix que el millor és tornar-lo a casa.
És d'aquelles pel.lícules que et deixen un gust agredolç ja que mostra que el valor de l'amistat està per sobre de la crua realitat. Pel.lícula molt recomanable.

EL ACEITE DE LA VIDA. 1992
Basada en fets reals, tracta el tema de les malalties rares. En aquest cas, els pares d'un nen afectat per l' ADL, malaltia que destrueix progressivament la mielina del cervell i provoca una degeneració progressiva i mortal principalment en nens.
La història narra com uns pares,desesperats perquè la ciència no els dóna cap esperança, prenen la decisió de buscar ells mateixos el remeis per salvar el seu fill. Es posen a estudiar la malaltia i, a mida que van descobrint com funcionen, van elaborant un oli, que a còpia d'anys, proves i lluites, aconsegueix alentir la malaltia. Aquest oli és qüestinat pel cos mèdic i fins i tot per pares de nens afetats, ja que no està aval.lat per la ciència: no és res més que un remei casolà fet per algú que no és metge. Finalment, les proves són prou de pes i actualment és el tractament mèdic que se'ls hi dóna a nens afectats d'ADL en les primeres fases.
Una de les frases més contundents la diu el pare a la mare, quan aquest remeis descobert per ells es demostra que és efectiu, gairebé 5 anys després de que es va diagnosticar la malaltia: “has pensat mai que aquest remei salvarà la vida... d'altres? (no del nostre fill)

Cap comentari: