S'acosta Sant Joan, i amb ell el temps de fer la Ratafia, el licor més popular de Catalunya.
A casa l'altre dia vaig veure les nous de les nogueres del pati que començaven a inflar-se. Això vol dir que cal tornar a repassar la recepta. I les herbes, que les trobem totes... a veure... maria lluïsa, tarongina, menta, ... i les nous verdes, que no faltin.
Diu la llegenda que en una ocasió, el bisbe de Barcelona, el de Girona i el de Tarragona es trobaren en un mas per resoldre amb discreció certs afers de compromís. Després d'una reunió amigable i un bon àpat conciliador, els tres bisbes, amb les panxes contentes i satisfets de tot plegat, van demanar al masover de la casa que els portés algún licoret per poder remullar el tracte.
Aquell licor estava de primera, dolcet, al punt de graus i amb una aroma que enamorava.
"Mestre, com es diu aquest licor tan bo?"
"Pobre de mi, poc que ho sé jo. La dona, que el fa cada any i que va bé per entonar.
Els bisbes, sorpresos, es miraren els uns als altres. Un d'ell s'aixecà i sentencià:
"Doncs aquest licor és tan bo com bo ha estat el nostre acord, que l'hem "rata fiat" (ha quedat signat). Així doncs, a partir d'ara es dirà "RATAFIA".
Tot això va pasar en aquell temps que, anys més tard, Jacint Verdaguer va donar forma a l'anècdota per esdevenir-la llegenda.
De ratafies n'hi ha tantes com pobles hi ha a Catalunya. Cada indret fa la seva amb les herbes que té al seu abast. I d'aquí rau la riquesa d'aquest producte, igual però diferent.
A casa hem fet sempre Ratafia amb la recepta que ens ve de la iaia Maria, filla de Gaserans, al peu del Montseny.
En un pot de vidre hi posarem la crema anisada i sucre. Seguidament hi anirem introduint les diverses herbes, ... espècies, llavors. Finalment, no ens podem descuidar les nous verdes, un xic aixafades.
Ho taparem i deixarem el pot durant uns quaranta dies a sol i serena, tot remenant una mica cada dia.
Passat aquest temps, ho filtrarem tot i el passarem a ampolles de vidre fosc, les quals deixarem madurar durant un temp abans de començar a degustar la Ratafia ja al seu punt.
Diu la llegenda que en una ocasió, el bisbe de Barcelona, el de Girona i el de Tarragona es trobaren en un mas per resoldre amb discreció certs afers de compromís. Després d'una reunió amigable i un bon àpat conciliador, els tres bisbes, amb les panxes contentes i satisfets de tot plegat, van demanar al masover de la casa que els portés algún licoret per poder remullar el tracte.
Aquell licor estava de primera, dolcet, al punt de graus i amb una aroma que enamorava.
"Mestre, com es diu aquest licor tan bo?"
"Pobre de mi, poc que ho sé jo. La dona, que el fa cada any i que va bé per entonar.
Els bisbes, sorpresos, es miraren els uns als altres. Un d'ell s'aixecà i sentencià:
"Doncs aquest licor és tan bo com bo ha estat el nostre acord, que l'hem "rata fiat" (ha quedat signat). Així doncs, a partir d'ara es dirà "RATAFIA".
Tot això va pasar en aquell temps que, anys més tard, Jacint Verdaguer va donar forma a l'anècdota per esdevenir-la llegenda.
De ratafies n'hi ha tantes com pobles hi ha a Catalunya. Cada indret fa la seva amb les herbes que té al seu abast. I d'aquí rau la riquesa d'aquest producte, igual però diferent.
A casa hem fet sempre Ratafia amb la recepta que ens ve de la iaia Maria, filla de Gaserans, al peu del Montseny.
En un pot de vidre hi posarem la crema anisada i sucre. Seguidament hi anirem introduint les diverses herbes, ... espècies, llavors. Finalment, no ens podem descuidar les nous verdes, un xic aixafades.
Ho taparem i deixarem el pot durant uns quaranta dies a sol i serena, tot remenant una mica cada dia.
Passat aquest temps, ho filtrarem tot i el passarem a ampolles de vidre fosc, les quals deixarem madurar durant un temp abans de començar a degustar la Ratafia ja al seu punt.
Per Sant Joan es prepara,
per la Mare de Déu d'Agost s'embotella,
per Nadal es disfruta.
Si vols venir a conèixer, tastar i aprendre a fer la RATAFIA, apúnta't al proper taller els dies 15, 16 i 17 d'aquest mes de Juny:
Durant els tres dies que dura el curs, aprendràs a conèixer les herbes que composen la Ratafia, a elaborar-la i molts més; les seves propietats medicinals, com preparar infusions, ungüents, remeis casolans i tot el món màgic i captivador que envolta les herbes durant la Nit de Sant Joan.
Vine a aprendre disfrutant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada